Usuari:Mcapdevila/Plòter

Traçador d'injecció de tinta.

Un plòter és una màquina impressora que s'utilitza juntament amb l'ordinador i imprimeix en forma lineal. Es fan servir en diversos camps: ciències, enginyeria, disseny, arquitectura, etc. Molts són monocromàtics o de 4 colors (CMYK), però n'hi ha de vuit i fins de dotze colors.

Actualment són freqüents els d'injecció, que tenen més facilitat per a realitzar dibuixos no lineals i policroms, dir res, més ràpids i més precisos.

Les dimensions dels plòters no són uniformes. Per a gràfics professionals, es fan servir plòters de fins a 157 cm. d'ample, mentre que per altres no tan complexos, són de 91 a 121 cm.

Traçadors de plomins

Aquests traçadors imprimeixen la seva sortida movent una ploma sobre la superfície d'un tros de paper, limitats, per tant, en la pràctica al dibuix lineal. Poden dibuixar traços complexos però de manera molt lenta a causa del moviment mecànic de les plomes. Aquests traçadors no són adequats per crear regions farcides ja que necessita fer-ho repetint passades amb la ploma, per la qual cosa aquesta dura poc i, a més, el resultat no és molt satisfactori. Sí que pot omplir una àrea dibuixant una trama de línies paral·leles, paral·leles creuades, i els diferents tipus de ratllats utilitzats en delineació.

Solen tenir un tambor amb diferents periodistes per poder canviar l'amplada i el color dels traços.

El moviment de la ploma es realitza mitjançant dos motors pas a pas: eix X i eix Y. El de l'eix X mou les plomes a l'ample del paper, mentre que el de l'eix I pot adoptar dues variacions:

• Mou la ploma verticalment. Això es fa en els traçadors petits, de mida A4 i similars. Són models de sobretaula, alguns dels quals admeten eines com broques o punters làser per a realitzar treballs en plàstics i altres materials.
• Mou el paper. És la tècnica més utilitzada, tant si el paper va en rotlle com si són fulls solts.

Paper

Encara que existeixen models que només treballen amb fulls (A4, A3 ...), és més habitual que tinguin un rotllo de paper, de manera que el dibuix només està limitat en amplada, mentre que es pot estendre en longitud indefinidament (mentre duri el paper). Això és útil en certs treballs. Quan es completa el dibuix, el plòter talla el paper, produint un pla en a2, per exemple.

Admeten diversos tipus de paper, estant limitats per paràmetres com

• Gruix del paper.
• Flexibilitat. Si és massa flexible, el plòter no pot manejar.
• Aspror (efecte abrasiu sobre les parts mòbils).
• Suavitat: si és molt suau es pot córrer el disseny.
• Tinta: s'usa una tinta especial que pot adquirir-se en papereries.

Control

Actualment els traçadors gràfics solen ser compartits per diversos ordinadors i es controlen mitjançant una interfície Ethernet o similar. A més poden tenir una entrada sèrie, RS232, més que res per compatibilitat amb models antics.

Per a aplicacions especials, també hi ha amb interfície GPIB, Centronics, etc.

El dibuix es realitza mitjançant algun llenguatge descriptor de gràfics, com HPGL (HP), Postscript (Adobe), etc. També n'hi ha que accepten directament cert nombre de formats gràfics, com JPEG, DXF, etc., De manera que simplement cal enviar el fitxer al plòter.

Tradicionalment, les impressores s'orienten a la impressió de textos. Això les fa bastant fàcils de controlar, sent suficient el simple tramesa del text a la impressora per generar una pàgina impresa. No passa el mateix amb els dibuixos dels plóteres, per als que s'han definits una sèrie de llenguatge de descripció de pàgina amb informació detallada de l'estil de "dibuixar una línia des del punta A al punt B ". Els dos llenguatges de control de plóteres basats en ASCII més comuns són HPGL 2 Hewlett Packard i DPML de Houston Instruments, amb ordres com "PA 3000, 2000; PD "

Els programadors de FORTRAN o BASIC normalment no programaven aquestes instruccions directament, sinó que feien servir paquets de programari com ara la llibreria CALCOMP, o paquets gràfics independents de dispositiu com les llibreries AGL de Hewlett - Packard o les extensions BASIC i paquets d'alt nivell com ara DIsSPLA. Amb elles s'establien factors d'escala del món real al dispositiu, i es traduïen les instruccions al baix nivell dels comandaments del dispositiu. Al BASIC del HP 9.830 era més senzill escriure un programa d'ploteo que avui en dia amb C #. NET. Per exemple, per dibuixar X * X, el programa seria:

10 SCALE -1,1,1,1
20 FOR X =- 1 to 1 STEP 0,1
30 PLOT X, X * X
40 NEXT X
50 PEN
60 END
70 SEM X = 1,1

Els primers traçadors (per exemple el CALCOMP 565 de 1959) treballaven afegint-hi un paper sobre un corró que movia el paper cap endavant i cap enrere per al moviment de X, mentre que la ploma es movia cap endavant i cap enrere en un sol braç per el moviment de Y. Un altre mètode (per exemple el I interactiu de Computervision) unia bolígrafs als pantògrafs d'esbós i el conduir de les màquines amb els motors controlats per l'ordinador. Això tenia el desavantatge que el moviment era lent i requeria un espai igual a la mida del paper, però podia doblegar com Digitized. Un canvi final va ser l'addició d'una brida elèctric-controlada per sostenir les plomes, que van permetre que fossin canviades i creen així una sortida multicolor.

A la dècada dels 80 els traçadors "domèstics" van arribar a ser populars per a l'experimentació en gràfics d'ordinador. Però la seva poca velocitat significava que no eren útils per als propòsits d'impressió generals, i fent necessari comptar amb una altra impressora convencional per aquests treballs. Amb la popularització de les impressores d'injecció de tinta d'alta resolució i de les impressores làser, els traçadors han desaparegut del mercat.

Els traçadors també van ser utilitzats en els quioscos de la Crea-UN-Targeta que eren durant algun temps en l'àrea de la targeta de salutació de supermercats.

Els traçadors s'utilitzen sobretot en dibuix tècnic i altres usos del CAD, on tenen l'avantatge de poder treballar amb mides de paper molt grans, alhora que mantenen una alta resolució. Un altre ús ha estat trobat substituint la ploma per un tallador, i en aquesta forma els traçadors es poden trobar en molts roba i la mostra fa compres.

Un ús del lloc de traçadors consisteix a crear les imatges tàctils per a la gent visualment perjudicada en el paper termal especial de la cèl·lula.

En molts casos, avui els traçadors han estat suplantats per les impressores d'injecció de tinta de grans format. Aquestes impressores sovint se les anomena informalment com traçadors, tot i que elles no coincideixen amb la definició d'aquest article.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Plòter