Usuari:Ncosta63/proves/La salut del refugiat

La salut del refugiat, també coneguda com salut del migrant o salut de l'immigrant, és l'àrea que estudis els efectes sobre la salut que experimenten les persones que s'han trasllladat a un altre país o fins i tot una altra part del món, bé perquè ho han escollit, o com a resultat de circumstàcies relacionades amb la seguretat com són la guerra o una persecució. La salut d'aquestes poblacions desplaçades es veu afectada principalment per malalties infeccioses, salut mental i malalties cròniques que no són comunes en el país on s'instal·len. Això es deu principalment a factors com ara l'origen geogràfic del migrant, les condicions dels camps de refugiats o els campaments urbans on vivien, i les condicions personals, físiques i psícològiques del migrant, que o bé preexistents, o be adquirides en el trajecte del seu lloc d'origen al campament o a la nova llar.

Factors que milloren els resultats en matèria de salut

Competència cultural

Quan els metges o altres professionals de la salut treballen amb refugiats i demandants d'asil, cal lluitar per la competència cultural. Els refugiats sovint venen de situacions en guerra combinades amb estades perllongades en camps de refugiats . Pot ser que alguns que estan formats parlin una mica d'anglès i coneguin la cultura occidental. Tanmateix, pot ser que alguns refugiats d'àrees rurals només parlin un dialecte local i coneixem molt poc, o gens, el món occidental . Els professionals sanitaris que els examinen en arribar sovint són la primera experiència del refugiat amb l'estil d'atenció mèdica d'occident. Metges, enfermeres i altres professionals de la salut haurien d'informar-se sobre el rerefons cultural dels pacients refugiats i assegurar-se que un intèrpret mèdic bilingüe o bicultural està present en el moment en què es troben. Els intèrprets no haurien de ser parents ni amics del refugiat. Segons un estudi sistemàtic fet el 2015, els professionals sanitaris han d'afrontar reptes a l'hora de tenir curs de la salut dels immigrants. Sovint els metges han d'afrontar restriccions legals que els prohibeixen proporcionar una atenció mèdica adequada perquè no tenen accés a tots els recursos per a l'atenció sanitària.

Quan s'atèn un pacient, cal entendre que no està en joc només la cultura del pacient, sinó també la pròpia i la de la medicina . Aquestes tres cultures interaccionen de maneres que hem de tenir en compte perquè influeixen en el resultat de la trobada . Per tal d'entendre pacients que són diferents de nosaltes des del punt de vista cultural, primer cal reconèixer les nostres pròpies creences culturals, els nostres valors i comportaments, així com fins a quin punt les nostres experiències vitals influencien la manera en què pensem sobre l'atenció sanitàroa, i com detemrina la manera en què prenem decisions clíniques.

Quan lluita per la competència cultural, un metge s'ha d'assegurar que pren en consideració totes les cultures en joc: la cultura del refugiat, la cultura del metge, i la cultura inherent a la medicina. Com a minoria, també és important recordar que aquestes poblacions refugiades estarà subjecta a diversos factors socials que determinen la salut. Aquestes condicions, junt amb l'elevada incidència de les malalties infeccioses, la salut mental precària, i la propensió a malalties cròniques, fan que molts refugiats tinguin una salut precària. Per tal d'evitar aquesta precarietat, cal que els metgesque tracten els pacients refugiats estableixin un relació pacient-metge de confiança, amistosa, que els permetrà proporcionar l'atenció adequada . Un altre pas important a l'hora d'assolir la competència cultural és entendre i respectar les creences del refugiat en matèria de salut. Les creences d'una persona en relació amb la seva salut i la seva malaltia ven formades per la cultura de la qual procedeixen. Aquestes creences també influencien de quina manera la gent "percep, experimenta i expresssa" la malaltia. Si un metge és capaç d'administrar l'atenció amb sensibilitats cap a aquestes creences, trobarà que la qualitat de l'atenció augmenta de cara al pacient. Un altre factor importat que els professionals de la salut han de tenir en compte és la conceptualització de la malaltia que poden tenir els pacients refugiats, i fins a quin punt difereixen dels conceptes socialment acceptats en el si de la comunitat que els acull. Tot i que aquests conceptes poden diferir en gran mesura a causa de les diferències culturals, un metge estarà més capacitat per tractar un refugiat malgrat aquestes diferències si és conscient d'aquesta discrepància potencial abans de trobar-se amb el pacient.

Suport social

El suport social pot ser molt útil a l'hora de prevenir problemes de salut mental i afrontar la vida en un nou país, per tant els refugiats de la mateixa zona haurien de poder viure a prop. Tanmateix, fins i tot en aquest cas, pot ser necessari que el suport social l'ofereixin els organismes oficials o voluntaris externs a les comunitats de refugiats i demandants d'asil, junt amb estructures i xarxes socials locals, tant formals com informals. Diversos autors britànics van proposar el 2014 un model que oferís aquest suport, el procés WAMBA, en el qual s'identificaven cinc components essencials per al suport de refugiats i demandants d'asil: Benvingut: una investigació benigna i centrada en la persona sobre la història del demandant d'asil en un ambient amistós, amb intèrprets si cal . Acompanyament: la disponibilitat del suport social en la vida d'un client demandant d'asil (entre altres presències, com ara una comunitat d'exilats i llaços estrets) pot contribuir a la seguretat que els moments de crisi poden ser negociats conjuntament pel demandant d'asil i el treballor de suport . Mediació: oferir una mena de solidaritat i atenció humanitàries que compensaran algunes de les conseqüències negatives del procés de demanda d'asil i l'ordre hegemònic que representa, i mediar entre el demandant d'asil individual i les limitacions sistemàtiques del procés d'asil. Fer amistats: fer amistats és un altre aspecte de la relació d'acompanyament que busca mitigar la realitat política en què es troben els demandants d'asil, que és marcadament poc amistosa: molt controlada, desconfiada, repugnant i profundament hostil. Defensa: la relació d'ajuda professional entre el treballador i el client pot minvar potencialment la solitud que comporten les circumstàncies en què alguns demandants d'asil viuen, tot donant-los temps d'escoltar l'individu i proporcionar el suport que atengui les necessitats de l'individu .

Problemes de salut comuns

Els refugiats poden tenir un risc més elevat de contreure algunes malalties o de tenir altres problemes de salut a causa de factors com ara la malnutrició, les males condicions higièniques i la manca d'atenció mèdica adequada. Els problemes de salut més freqüents són els següents.

Immunització

Els refugiats arriben als nous països amb una sèrie de necessitats d'immunització. Tot i que pot ser que els refugiats hagin estat vacunats en el seu país d'origen, sovint els manca la documentació perquè van ser forçats a abandonar el seu país corrents. Pot ser que alguns hagin rebut vacunes com a part del seu examen en arribar, i alguns potser no n'han rebut cap. Les recomanacions del Programa Ampliat d'Immunitzacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) són seguides generalment per països de tot el món, amb petites variacions pel que fa al calendari de vacunes, l'espai entre dosis i la documentació. La majoria de les vacunes que s'utilitzen arreu del món són de fabricants fiables, locals o internacionals, i no s'han detectat problemes potencials, amb l'única excepció del toxoide del tètanus i la vacuna oral contra la polio (OPV). Als Estats Units, els refugiats que arriben no se'ls requereix que estiguin vacunats. Tanmateix, és obligatori que quan sol·licitin el canvi d'estatus de resident legal temporal a permanent, un refugiat estigui plenament vacunat d'acord amb les recomanacions del Comitè Consultiu en Pràctiques Immunitàries (ACIP). Trobem un llista de les vacunes que es requereixen als EUA a la pàgina del calendari de vacunes.

Tuberculosi

Es calcula que un terç de la població mundial està infectada amb el bacteri de la tuberculosi. Aquesta elevada incidència obliga a tots aquells que examinin els nouvinguts (Comitè mèdic) que facin un cribatge de tuberculosi entre els refugiats i que facin proves a qualsevol sospitós de tenir el bacteri actiu . El cribatge de la tuberculosi normalment implica una prova epitelial de tuberculina, a més d'un radiografia del pit si escau, i proves de laboratori en funció dels resultats. A qualsevol persona que tingui entre 2 i 14 anys, i visqui en un país amb una incidència de 20 o més casos per 100.000 persones (tal com ha determinat l'OMS),se li ha de fer un test epitelial de tuberculina . A tots aquells que tinguin 15 anys o més se'ls ha de fer una radiografia del pit. Als EUA, tots els refugiats a qui es detecti tuberculosi activa han de seguir un tractament abans que se'ls permeti l'entrada. En arribar als EUA, el CDC (Centre per al Control i Prevenció de Malalties) recomana que tots els refugiats passin un cribatge de tuberculosi amb una prova epitelial de tuberculina. Es requereix una radiografia de pit posterior si el test de tuberculina és positiu o si el refugiat va ser diagnosticat amb tuberculosi (tant la classe A com la B) en l'examen d'entrada, o si estan infectats amb el virus del sida.

Infeccions de transmissió sexual

Els refugiats poden patir un risc més elelvat de contreure una malaltia de transmissió sexual perquè no poden accedir a protecció i / o tractamant, i també per les circumstàncies de guerra i lluita, que fa que tinguin una possibilitat més elevada de patir violacions i abusos sexuals. Els refugiats són sotmesos a cribatges de sífilis, gonorroe, clamídia i infecció per virus del sida quan es reubiquen.

Hepatitis B

L'hepatitis B és endèmica a Àfrica, Sudest d'Àsia, Àsia Oriental, Àsia septentrional i la majoria d'illes del Pacífic. D'acord amb el CDC, la tasa d'infecció crònica entre les persones que emigren als EUA des d'aquestes zones, és d'entre el 5 i el 15%. .

Infeccions parasitàries

Els paràsits intestinals constitueixen un problema de salut greu per a molts grups, incloent-hi els refugiats, i la presència de paràsits patogènics requereix atenció mèdica. "Es calcula que més de miil milions de persones arreu del món són portadors d'ascaris. Aproximadament 480 milions de persones estan infectades amb Entamoeba histolytica. Almenys 500 milions són portadores de tricocèfals. Actualment, de 200 a 300 milions de persones estan infectades amb una o més espècies de schistosoma". Les conseqüències de la infecció parasitaria poden incloure anèmia a causa de la pèrdua de sang i el dèficit de ferro, la malnutrició, el retard en el creixement, la malaltia invasiva i la mort. Els refugiats són especialmet vulnerables a causa de l'altra probabilitat que hi hagi aigua contaminada i condicions higièniques precàries als camps. Des del 1999, el CDC recomana que les poblacions refugiades que van d'Àfrica i el sudest asiàtic als EUA segueixin un tractament preventiu per evitar infeccions paràsites abans de marxar. Els protocol dels EUA inclou a dosi única d'albendazol. A molts estats, el cribatge de salut que es fa en el territori recomana que tots els refugiats siguin cribats per buscar infeccions paràsites tant si tenen símptomes com si no. El cribatge normalment inclou dues mostres de femta obtingudes amb més de 24 hores de diferència i/o un anàlisi de sang que detecti eosinòfils.

Malària

La malària es considera endèmica al continent americà, des de Mèxic fins a l'Argentina, a Àfrica d'Egipte a Sudàfrica, a Àsia, des de Turquia fins a Indonèsia, i a les illes o'Oceania. Es calcula que de 300 a 500 milions de persones s'infecten amb malària cada any, i més d'un milió de persones mor cada any a causa d'aquesta malaltía, especialment a l'Àfrica subsahariana. Tot basant-se en l'elevada prevalència de la malària asimptomàtica a l'Àfrica subsahariana, el CDC recomana que les poblacions refugiades que es dirigeixen als EUA des de la seva regió segueixin un tractament preventiu abans de marxar. Per als refugiats que arriben de l'Âfrica subsahariana sense un document que certifiqui un tractament abans de marxar, el CDC recomana que o bé rebin tractament preventiu quan arribin (millor opció) o que se'ls apliqui un cribatge de laboratori per tal de detectar una infecció per plasmodi. Per als refugits provinents d'altres àrees del món on la malària asimptomàtica no és prevalent, el CDC recomana que qualsevol refugiat amb senyals o símptomes de malària hauria de passar un test per a la diagnosi de plasmodi, i un posterior tractament per a infeccions confirmades, però sense tractament preventiu.

Anèmia

L'anèmia és una malaltia sanguínia comú arreu del món. L'OMS calcula que hi ha prop de 2.000 de persones afectades. Els casos d'anèmia adquirida en refugits i d'altres immigrants inclou dèficit de ferro, malària, infecció paràsita, tuberculosi, VIH, i anèmia de malalties cròniques. També hi ha diversos transtorns en els glòbuls rojos, amb bases genètiques, i relacionats amb la distribució geogràfica que s'hauria de tenir en compte a l'hora de diagnosticar una anèmia, entre els quals la talassèmia, hemoglobina E, malaltia de la cèl·lula falciforme, hemoglobina C, deficiència G6PD i defectes de la membrana cel·lular.

Salut mental

Abans de la II guerra mundial, els immigrants normalment es veien empesos a marxar dels seus països per raons com ara l'atur, la fam i la pobresa, sovint combinades amb diverses formes de prejudici i opressió, mentre que la guerra i el conflicte etnopolític eren causes d'emigració menys comunes. Han conegut l'opressió social, amb educació inadequada inclosa, la manca d'oportunitats laborals, la incapacitat de practicar la seva fe o casar-se amb qui vulguin, i la incapacitat de viure on volen. A partir de la II guerra mundial, tanmateix, els civils es van anar convertint en objectius com a part d'una estratègia bèl·lica, i des de llavors la major part dels nouvinguts (espcialment els refugiats) han estat víctimes de la guerra i / o la repressió política. Molts també han experimentat o han estat testimonis d'actes de tortura promoguda pel govern i de terrorisme. Dit això, els refugiats sovint són supervivents que tenen una gran resiliència, força i enginy. En un cribatge de salut del refugiat es pot incloure una valoració de la seva salut mental. La salut mental del refugiat i la integració a una nova societat són factors estretament vinculats. És habitual trobar experiències traumàtiques que van tenir lloc en el país d'orgien o durant la fugida d'aquell país. Aquestes experiències, a més de l'estrés d'establir-se en el país d'acollida, augmenten les possibilitats que l'adaptació a la nova societat sigui menys exitosa. La influència d'aquests esdeveniments traumàtics i estressants pot ser temporal i es pot gestionar amb solucions directes o pot ser incapacitant i pot durar molt . S'han documentat tases elevades de problemes de salut mental en diverses poblacions de refugiats. La majoria dels estudis mostra tases elevades d'estrés postraumàtic (PTSD), ansietat, depressió i somatització entre els refugiats nouvinguts. Les variacions documentades en la prevalença de l'estrés postraumàtic i la depressió poden ser causades per diversos factors, que inclouen la vida anterior al pais d'origen, l'experiència de fugir d'aquest país, la vida en camps de refugits, i factors estressants durant i després d'establir-se en un país tercer. Especialment, estatus socioeconòmic, bagatge educatiu, i gènere, factors que afecten nivells de malaltia mental. Cal que els problemes de salut mental s'afrontin en el procés de cribatge. Deixar enrere tot allò que és familiar i començar una nova vida en un país nou, amb una llengua i cultura diferents a més del trauma previ i el difícil encaix, produeixen un repte immediat que pot tenir efectes a llarg termini. Això val per a un individu que ve d'Europa, de l'Àfrica subsaharian, Amèrica Central o qualsevol altra part del món. Molts refugiats no compartiran un perspectiva o un vocabulari occidentals, per tant, s'hauran d'explicar les preguntes amb exemples específics o s'hauran de reformular en termes que siguin coherents des del punt de vista cultural amb l'ajuda d'un intèrpret o un treballador bicultural. Una opció és administrar un filtre eficient i vàlid per a l'angoixa emocional, com ara el test per a refugiats -15, en el context del cribatge de salut general. Els mètodes de tractament per a refugiats amb problemes de salut mental també han de ser culturalment congruents. Els mètodes psiquiàtrics occidentals, mètodes que poden no ser aplicables a individus que no concebeixen el cos i la ment de la mateixa manera que els ciutadans dels EUA. Per exemple, els estudis dels refugiats tibetans mostren fins a quin punt és important el budisme a l'hora d'ajudar els refugiats a enfrontar-se amb la seva situació. La religió els proporciona una explicació per a la seva situació i esperança per a un futur millor. En alguns casos, els mètodes indígenes per a afrontar les dificultats i la teràpia psicològica es poden integrar amb els mètodes de teràpia occidentals per tal de proporcionar una espectre ampli d'ajuda mental als refugiats .

Salut laboral

La cerca de treball és una raó importar per emigrar. Malgrat la dificultat per analitzar les poblacions immigrants, hi ha proves que la salut laboral és una àrea en la qual els immigrants afronten discrepàncies . Molts migrants o treballadors nascuts a l'estranger ocupen llocs de treball amb sous baixos, temporals o de temporada en indústries i professions que suposen els riscos més elevats per a la salut i seguretat laboral, com ara l'agricultura, la construcció i els serveis. Als EUA, riscos laborals del sector agrícola com ara l'asma, tenen un prevalença més alta entre els treballadors immigrants. En general, els immigrants tenen una tasa de morbiditat i mortalitat ocupacional mes elevada que els locs, incloent una tasa més elevada de ferides fatals i no fatals. Des del sud d'Europa tenim proves que apunten a unes tases més elevades de riscos ocupacionals com ara treballar moltes hores al dia, temperatures extremes, exposició a condicions de treball insuficients i treball precari. La prevenció per a la salut i els programes de formació relacionat amb la seguretat en el treball potser no arriben als immigrants a causa de les barreres lingúístiques, culturals i/o econòmiques. Un problems de salut laboral emergent per als immigrants està relacionat amb els riscos que tenen persones que són objecte de tràfic en situacions de treball forçat i esclavatge per deutes.

vegeu també

salut dels refugiats als EUA

Lectura addicional

Barnett, ED (2004). "Infectious disease screening for refugees resettled in the United States". Clin Infect Dis J. 39: 833–841. doi:10.1086/423179. Barnett, ED; Christiansen, D; Figueira, M (2002). "Seroprevalence of measles, rubella, and varicella in refugees". Clin Infect Dis. 35: 403–408. doi:10.1086/341772. Fell B. and Fell P.,"Welfare Across Borders - A Social Work process with Adult Asylum Seekers", British Journal of Social Work (2014) vol. 44 (5), pp. 1322-1339. doi: 10.1093/bjsw/bct003 Geltman, PL; Brown, MJ; Cochran, J (2001). "Lead poisoning among refugee children resettled in Massachusetts, 1995-1999". Pediatria. 108: 158–162. doi:10.1542/peds.108.1.158. Geltman, PL; Cochran, J; Hedgecock, C (2003). "Intestinal parasites among African refugees resettled in Massachusetts and the impact of an overseas pre-departure treatment program". Am J Trop Med Hyg. 69 (6): 657–662. Geltman, PL; Cochran, J (2005). "A private-sector preferred provider network model for public health screening of newly resettled refugees". Am J Public Health. 95: 196–199. PMC 1449151 . PMID: 15671449. doi:10.2105/ajph.2004.040311. Hollifield, M; Verbillis-Kolp, S; Farmer, B; Toolson, EC; Woldehaimanot, T; Yamazaki, J; Holland, A; St Clair, J; SooHoo, J (2013). "The Refugee Health Screener-15 (RHS-15) development and validation of an instrument for anxiety, depression, and PTSD in refugees". Gen Hosp Psychiatry. 35 (2): 202–209. PMID: 23347455. doi:10.1016/j.genhosppsych.2012.12.002. Kemp C. and Rasbridge, L.A. (Eds), Refugee and Immigrant Health. A Handbook for Health Professionals. Cambridge University Press, 2004. Lifson, AR; Thai, D; O'Fallon, A; et al. (2002). "Prevalence of tuberculosis, hepatitis B virus, and intestinal parasitic infections among refugees to Minnesota". Informes de salut pública. 117: 69–76. doi:10.1093/phr/117.1.69. Maroushek, SR; Aguilar, EF; Stauffer, W; et al. (2005). "Malaria among refugee children at arrival in the United States". Pediatr Infect Dis J. 24: 450–452. doi:10.1097/01.inf.0000160948.22407.0d. Stauffer, WM; Kamat, D; Walker, PF (2002). "Screening of international immigrants, refugees, and adoptees". Prim Care Clin Office Pract. 29: 879–905. doi:10.1016/s0095-4543(02)00035-0. Stauffer, WM; Maroushek, S; Kamat, D (2003). "Medical screening of immigrant children". Clin Pediatr. 42: 763–773. doi:10.1177/000992280304200902. Walker, P.F. and Barrett E. D. Immigrant Medicine, Elsevier, 2007. Zabel, E.; Smith, M.E.; O'Fallon, A. (Mar 2008). "Implementation of CDC Refugee Blood Lead Testing Guidelines in Minnesota". Public Health Rep. 123 (2): 111.