Historia de Salou[modifica]

Salou és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, al llarg del segle XX, Salou va convertir-se en un important centre turístic.

Salaurio (ciutat sanejada) va ser fundada al segle VI aC pels grecs de la regió deFòcida.

La primera font escrita que anomena la ciutat és "l'Ora Marítima", de l'escriptor romà Aviè (segle IV). Aquest llibre, basat en un text grec d'entre 530 i 500 aC, realitzava una descripció geogràfica del litoral mediterrani d'Hispània, de Gibraltar fins a Marsella. Durant l'imperi Romà, la ciutat passa a anomenar-se Salauris, i constitueix un dels ports més importants de la Hispània Citerior. Amb la invasió musulmana, es produeix un progressiu despoblament i abandonament del territori. La importància comercial del port de Salou continua en el segle XVIII i a començaments del XIX. L'any 1766 es beneeix l'església de Santa Maria del Mar. El 1820 s'edifica la Capitania i la Nova Duana al carrer Barcelona. El 1858 s'inaugura elfar, situat al Cap de Salou. A principis del Segle XIX, el port de Salou entra en decadència i a mitjans del XIX es prohibeix el seu funcionamen, comença un procés de transformació de port comercial a centre turístic i l'any 1863 s'autoritzen les casetes de bany a la platja de Ponent. L'any 1865 es posa en funcionament l'estació del ferrocarril i al 1867s'inaugura el conegut "Carrilet", el tramvia Reus–Salou, que porta els primers estiuejants a la vila. Als anys vint es comença a edificar els edificis modernistes del passeig Jaume I, com els xalets "Bonet", "Loperena", "Marisol/Solimar", "Llevat", "Miarnau" i "Banús" dissenyats per l'arquitecte i col•laborador de Gaudí, Domènec Sugranyes i Gras.