Usuari:Ntaveira
PATRIMONI CULTURAL D'ANDORRA[modifica]
DEFINICIÓ DE PATRIMONI:
Etimològicament: prové del llatí,De pater de patrimonium, és allò que prové dels pares/ família i és heretat. Concepte de “patrimoni individual”.
Diccionari: Són els bens que posseïm o hem heretat del pares o ascendents. És tot allò que traspassem en herència. Material o no. Concepte de “ patrimoni individual”. És el legat que rebem del passat, el present i el que transmetem a generacions futures. El nostre patrimoni cultural/ natural són fonts insubstituïbles de vida i inspiració, les nostres arrels, els nostres punts de referència i la nostra identitat ( UNESCO).
COM CONSERVAR I PRESERVAR
Per conservar el patrimoni intangible/ immaterial és necessari investigar i catalogar totes les manifestacions culturals i artístiques que provenen d’una determinada comunitat, amb l'objectiu de preservar les seves tradicions que són part de la seva identitat. És molt important realitzar un estudi per conèixer les arrels de les manifestacions artístiques i culturals. Els verbs més utilitzats per descriure patrimoni intangible/ immaterial són els següents:
- Promoure
- Fortalesa
- Revalorar
- Estimular
VALORACIÓ
El valor intangible es aquell que posseeix una carga subjectiva traduïda en sentiments, emocions, sensacions, sensibilitat i ideologies.
VALORS:
- Els valors no són intrínsecs
- Es projecten sobre les bens patrimonials
- Els valors actuen com a base de l’ identitat individual i col•lectiva, son compartits per conjunts socials en les cultures de les que sorgeixen i en les cultures que els estudien.
Els valors del Patrimoni:
La societat és cada cop més conscient de la ineludible necessitat de plantejar el valor social i l’ús del patrimoni. En funció de l’ús que li atorgui la comunitat, aquest pot ser:
- Un instrument d’identificació col•lectiva
- Un element clau pel desenvolupament turístic com a atracció.
- Un recurs educatiu
PATRIMONI CULTURAL
El patrimoni cultural és l’herència cultural pròpia del passat, amb la qual un poble viu el present i transmet a generacions futures. El patrimoni cultural està constituït per tots els béns i valors culturals que són expressió de la nacionalitat o identitat d’un poble, com ara la tradició, els costums i els hàbits, així com el conjunt de béns immaterials i materials, mobles i immobles, que tenen un especial interès històric, artístic, estèlic, plàstic, arquitectònic, urbà, arqueològic, ambiental, ecològic, lingüístic, sonor, musical, audiovisual, científic, testimonial, documental, literari, bibliogràfic, museològic, antropològic i les manifestacions, els productes i les representacions de la cultura popular.
PATRIMONI CULTURAL D'ANDORRA
El patrimoni cultural d’Andorra els bens materials i immaterials relacionats amb la història o la cultura que, pels seus valors històrics, artístics, estètics, arqueològics, paleontològics, etnològics, urbanístics, arquitectònics, científics o tècnics, tenen un interès cultural.
El patrimoni cultural d’Andorra es classifiquem en :
* BENS D’INTERÈS CULTURAL ( BICS) *BENS INVENTARIATS (BI)
PATRIMONI INTANGIBLE
El patrimoni intangible està constituït per aquella part invisible que resideix en l'esperit mateix de les cultures.
El patrimoni cultural no es limita a les creacions materials. Com per exemple: la memòria dels seus avantpassats, en la tradició oral.
El patrimoni intangible està associat a una determinada cultura d’una comunitat com per exemple, instruments, objectes i artefactes.
Aquest patrimoni es transmeteix de generacions en generacions, esta creat per determinades comunitats o grups en resposta al seu entorn, proporciona un respecte per la diversitat de cultura i creativitat humana.
El patrimoni intangible pretèn protegir tot el patrimoni que estè en perill per aquest factor, és necessari recuperar, els valors i la cultura, sobre tot el patrimoni oral.
CLASSIFICACIÓ DEL PATRIMONI INTANGIBLE
- Gastronomia
- Folklore
- Costums
- Rituals
- Danses
- Tradicions i expressions orals
- Usos socials, rituals i actes festius
PATRIMONI INTANGIBLE
FESTES D'INTERÈS CULTURAL (FIC)
Govern, aprofitant la diada de Sant Joan va incloure a l'Inventari general del patrimoni quinze festes i tradicions que en endavant disposaran de l'especial protecció prevista a la llei del patrimoni cultural. Finalment, el tipus de protecció que ara espera a aquests béns és la prevista en el cas dels béns immaterials per la Llei 9/2003 del patrimoni cultural d’Andorra, a l’article 27.3: “Pel que fa als béns etnològics de caràcter immaterial, el ministeri titular de la cultura els ha de documentar mitjançant la seva inclusió a l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra, n’ha de fomentar la conservació i l’estudi i ha de donar suport a les entitats que els mantenen i els difonen.”
- Cavalcada de reis d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany
- Escudellades populars i Encants de Sant Antoni
- Carnaval d’Encamp
- Arlequins del Carnaval de Canillo
- Caramelles d’Ordino i de Sant Julià de Lòria
- Aplec de la Mare de Déu de Canòlic
- Falles de Sant Joan d’Andorra la Vella
- Benedicció de les Guardes Comunes de Setúria
- Roser d’Ordino
- Benedicció de vehicles de Sant Cristòfol d’Anyós
- Diada de Santa Anna de la Festa Major d’Escaldes-Engordany
- Festa Major de Sant Julià de Lòria
- Aplec de la Mare de Déu de Meritxell
- Fira de bestiar de Canillo
- Fira-concurs d’Andorra
INFORMACIÓ SOBRE LES DIFERENTS FESTES D'INTERÉS CULTURAL D'ANDORRA:
- Cavalcada de reis d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany
És una desfilada de carrosses que recorre les principals vies d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany durant la tarda-vespre de la vigília de Reis (aproximadament, entre les 18.00h i les 21.00h del dia 5 de gener).
- Escudellades populars i Encants de Sant Antoni
Es tracta d’un àpat i una subhasta populars que, generalment, se celebren entre última hora del matí i primera hora de la tarda del dia de Sant Antoni Abat (17 de gener) en una plaça important dels pobles que acullen la festa. Cada parròquia articula la seva festa.
- Carnaval d’Encamp
La celebració de les festes de Carnaval a Encamp s’estenen des del dissabte de Carnaval fins al Dimecres de Cendra (dates mòbils, dependents del Dilluns de Pasqua). Els actes principals d’aquestes festes són la penjada del rei Carnestoltes (el dissabte al migdia, a la plaça del Consell), la desfilada de comparses (dissabte a la tarda, pels carrers del poble), el judici dels Contrabandistes (diumenge a la tarda, pels carrers del poble i, principalment, a la plaça dels Arínsols), el ball de l’Óssa (dilluns a la tarda, a l’aparcament Prat de l’Areny), l’operació del rei Carnestoltes (la mitjanit de dimarts a dimecres, a la sala de congressos del complex esportiu i sociocultural) i la lectura del testament del rei Carnestoltes i l’enterrament de la sardina (el dimecres a la nit, a la plaça dels Arínsols).
- Arlequins del Carnaval de Canillo
El moment d’aparició dels arlequins de Canillo arriba just després de la penjada del rei Carnestoltes (a primera hora de la tarda del dissabte de Carnaval)
- Caramelles d’Ordino i de Sant Julià de Lòria
Es tracta d’una cantada de cançons tradicionals que el grup de caramellaires que canten des de l’exterior de les cases per als seus habitants i sol•liciten, a canvi, un donatiu. La festa té lloc entre el matí i el migdia del Diumenge de Pasqua, quan els grups de caramellaires recorren els carrers principals de tots dos caps de parròquia.
- Aplec de la Mare de Déu de Canòlic
Es tracta d’un aplec al santuari de la Mare de Déu de Canòlic, que s’estructura en diverses misses en honor a la patrona laurediana. És una festa molt viscuda, on molta gent sol arribar al santuari en peregrinació des del cap de parròquia, Aixovall o Bixessarri i on molts, també, es queden a dinar després. Té lloc durant tot el matí i el migdia del darrer dissabte del mes de maig.
- Falles de Sant Joan d’Andorra la Vella
Es tracta d’una desfilada de fallaires que fan rodar les falles mentre recorren els carrers del barri antic d’Andorra la Vella cada revetlla de Sant Joan, entre les deu i les onze de la nit i que, després d’un correfoc, tornen a aparèixer per encendre la foguera de Sant Joan de la parròquia.
- Benedicció de les Guardes Comunes de Setúria
Es tracta d’una festa ramadera, basada en la benedicció de les pastures i del bestiar i que celebra les guardes comunes de la zona de Setúria amb un dinar popular en honor –i com a recompensa— dels ramaders. Una de les particularitats d’aquesta festa, a més, és que no es fa en una data fixa perquè depèn de l’estat en què es troben les pastures de Setúria i, per tant, del clima, tot i que sol tenir lloc entre finals de juny i mitjan juliol.
- Roser d’Ordino
L’acte central d’aquesta festa (que darrerament ha incorporat al seu programa concerts i balls populars i una quantitat important d’activitats infantils i esportives) és la tradicional plega de les roses, que té lloc durant el matí i el migdia del primer diumenge del mes de juliol pels carrers principals del poble d’Ordino.
- Benedicció de vehicles de Sant Cristòfol d’Anyós
La benedicció de vehicles de Sant Cristòfol d’Anyós, que coincideix amb la Festa Major del poble, té lloc el mateix dia de Sant Cristòfol (10 de juliol) davant mateix d’aquesta església massanenca, dedicada al patró dels viatgers, els navegants o els automobilistes.
- Diada de Santa Anna de la Festa Major d’Escaldes-Engordany
El dia de Santa Anna (26 de juliol) és el central de la Festa Major d’Escaldes-Engordany. L’acte principal del dia és el tradicional ball de Santa Anna, interpretat a la una del migdia per l’Esbart Santa Anna a la plaça homònima, i que atrau un gran nombre de persones.
- Festa Major de Sant Julià de Lòria
La Festa Major de Sant Julià de Lòria s’estén del divendres anterior al dimarts posterior al darrer diumenge del mes de juliol. Es tracta d’una festa amb molta participació popular. Entre els actes principals es fan cercaviles i balls de gegants (el dissabte, pels carrers del poble i, especialment, a la plaça Major) i, sobretot, la tradicional Passa (el migdia del dilluns, pels carrers del poble) i el ball de danses com el ball Cerdà (a la una del migdia del dilluns, a la plaça Major) o el ball de la Marratxa (la tarda del dilluns, a la plaça Major), entre d’altres.
- Aplec de la Mare de Déu de Meritxell
Es tracta d’un aplec al santuari de la Mare de Déu de Meritxell que, com que és la patrona d’Andorra, té l’estatus de festa nacional. Tot i que els primers actes tenen lloc durant la vigília (amb la processó de torxes i la primera missa), el dia central de la festa és el 8 de setembre, dia en què se celebren quatre misses (la de l’Aurora, la jove, la central i la vespertina) en honor a la patrona d’Andorra, un concert popular del Cor Nacional dels Petits Cantors i una ballada de sardanes. Durant tot el dia de Meritxell molta gent arriba en peregrinació al santuari des d’Encamp o des de Canillo.
- Fira de bestiar de Canillo
Es tracta d’una fira ramadera i artesanal que ha mantingut bona part del format i de la data originals de la tradicional Fira de Canillo. Té lloc des de primera hora del matí del diumenge més proper al 16 d’octubre al poble de Canillo.
- Fira-concurs d’Andorra
Es tracta d’una fira de bestiar que ha mantingut la data i una part del format originals de la tradicional Fira d’Andorra. Té lloc des de primera hora del matí del dia 27 d’octubre, actualment als terrenys de la borda Mateu de Santa Coloma.