Usuari:Pallares/Rutherfordi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure



Estabilitat i vides mitjanes[modifica]

Dels isòtops que tenen una vida mitjana coneguda, els isòtops més lleugers solen tenir una vida mitjana més curta; semivides menors de 50 μs per el 253 Rf i 254 Rf. El 256 Rf, 258 Rf, 260 Rf són més estables al voltant de 10 ms, 255 Rf, 257 Rf, 259 Rf i 262 Rf viuen entre 1 i 5 segons, i 261 Rf, 265 Rf i 263 Rf són més estables, al voltant d’1,1, 1,5 i 10 minuts respectivament. Els isòtops més pesants són els més estables, amb 267 Rf amb una semivida mesurada d’unes 1,3 hores. [1]

Els isòtops més lleugers es van sintetitzar per fusió directa entre dos nuclis més lleugers i com a productes de desintegració. L'isòtop més pesant produït per fusió directa és el 262 Rf; els isòtops més pesants només s’han observat com a productes de desintegració d’elements amb un nombre atòmic més gran. Els isòtops pesants 266 Rf i 268 Rf també s'han informat com a fills de captura d'electrons dels isòtops dubni 266 Db i 268 Db, però tenen una vida mitjana curta fins a la fissió espontània . Sembla probable que el mateix passi amb 270 Rf, un fill probable del 270 Db. [2] Aquests tres isòtops romanen sense confirmar.

El 1999, científics nord-americans de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, van anunciar que havien aconseguit sintetitzar tres àtoms de 293 Og. [3] Es va informar que aquests nuclis pares havien emès successivament set partícules alfa per formar nuclis 265Rf, però la seva afirmació es va retirar el 2001. [4] Aquest isòtop es va descobrir més tard el 2010 com el producte final de la cadena de desintegració de 285 Fl. [5] [6] [[Categoria:Metalls de transició]] [[Categoria:Elements químics]]

  1. Sonzogni, Alejandro.
  2. Stock, Reinhard. Encyclopedia of Nuclear Physics and its Applications. John Wiley & Sons, 13 September 2013, p. 305. ISBN 978-3-527-64926-6. OCLC 867630862. 
  3. Ninov, Viktor; etal Physical Review Letters, 83, 6, 1999, pàg. 1104–1107. Bibcode: 1999PhRvL..83.1104N. DOI: 10.1103/PhysRevLett.83.1104.
  4. «Results of Element 118 Experiment Retracted». Berkeley Lab Research News, 21-07-2001. Arxivat de l'original el 29 January 2008. [Consulta: 5 abril 2019].
  5. Utyonkov, V. K.; Brewer, N. T.; Oganessian, Yu. Ts.; Rykaczewski, K. P.; Abdullin, F. Sh.; Dimitriev, S. N.; Grzywacz, R. K.; Itkis, M. G.; Miernik, K.; Polyakov, A. N.; Roberto, J. B.; Sagaidak, R. N.; Shirokovsky, I. V.; Shumeiko, M. V.; Tsyganov, Yu. S.; Voinov, A. A.; Subbotin, V. G.; Sukhov, A. M.; Karpov, A. V.; Popeko, A. G.; Sabel'nikov, A. V.; Svirikhin, A. I.; Vostokin, G. K.; Hamilton, J. H.; Kovrinzhykh, N. D.; Schlattauer, L.; Stoyer, M. A.; Gan, Z.; Huang, W. X.; Ma, L. (30 January 2018).
  6. Ellison, P.; Gregorich, K.; Berryman, J.; Bleuel, D.; Clark, R.; etal Physical Review Letters, 105, 18, 2010, pàg. 182701. Bibcode: 2010PhRvL.105r2701E. DOI: 10.1103/PhysRevLett.105.182701. PMID: 21231101.