Usuari:Pau Barniol/proves

LA MÚSICA DE LA PATUM EN SÍ

Es podria distingir també en què les comparses de la Patum salten o dansen, segons els casos, al so del Tabal o al ritme d’un ballet popular. D’aquí ve que, a la Patum es distingeixi entre salts I danses o ballets.

Un salt s’entén com a aquells números en què els personatges no estan subjectes a un Moviment rítmic, com és el cas de la Guita, les Maces i els Plens. Antigament tots aquests salts evolucionaven exclusivament al so del Tabal. (PÀG 45 LA PATUM DE BERGA, Josep Ma Armengou)

TABAL

L’ancestral Tabal amb, amb el seu so pregon, actuava com a una espècie de baix continu en la pràctica totalitat de comparses, abans que s’interpretessin les actuals melodies. (Pàg 305, Patum!)

En una carta manuscrita del s. XVIII, escrita per Joan Sastre de Berga al seu amic capellà Francesc Calonge destinat a Calella, es pot llegir una frase que diu: " Y a fi de que ab la música del Tabal de Corpus quedassen curadas de la tarantela Patrícia. Molt interessant ja que sempre s’ha dit que el Tabal tenia quelcom místic per la gent de Berga.

Cents d’infants, vols d’alegres orenetes xisclen a l’entorn del del Xamberg i el Tabal, i aquest amb son ressò fa tremolar les serres i allunya la boirada i posa el cel ben blau. (Pag 18, Francesc Leon, La patum què és?)

La victòria definitiva dels nostres guerrers. (…) tan extraordinari esdeveniment i que aquesta seria passejar per carrers i places l’heroica presa, precedida del tabal de guerra, el so bèl·lic i impressionant del qual l’avisés, al seu pas, de l’imponent espectacle. (Pàg 22, La patum què és?)

TURCS I CAVALLETS / TABAL

Saltaren al so del tabal només, fins l’any 1888, en què el bon bergadà i excel·lent músic, en Joaquim Serra compongué la partitura amb la qual encara es dansen. (Pàg 32, La patum què és?)

GUITA / TABAL

Com també, que els patumaires actuen tots musicats, I a tu t’han deixat ben sola, només que al so del tabal; que amb les teves corredisses no pots seguir cap compàs (…). Pàg 44. La Patum què és?)

NANS VELLS (comparses perdudes)

Els nans vells no són de lèpoca en qué s’estatuí la Patum; abans, en el seu lloc, es dansava el ball de bastons, per significar l’alegria del poble Bergadà en veure’s alliberat dels seus enemics, els musulmans. (Pàg59)

Després els Nans fent les delícies de la mainada amb el seu posat grotesc, amb la seva fesomía inverossímil… ballant compassos de sardana… (pàg 126, La patum 1916)

GEGANTS

Els patumaires van acceptar al 2016 la canço de Bruce Springsteen “If I should fall behind”, arrenjat I instrumentat per Sergi Cuenca, per la celebració del 125è aniversari I 150è de la comparsa, cedida per Bruce Springsteen només per a aquesta edició de la Patum.

La música dels Gegants i Nans vells es regeix per dues parts, la primera part per un airós temps de vals i la segona, per un rebatut, repetint el motiu predominant en la peça a dos per quatre, un pasdoble que diríem. (Pàg 47, La Patum de Berga, Josep Armengou i Feliu)

https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/6061/milers-persones-aplaudeixen-ballen-canco-bruce-springsteen-patum

https://www.enderrock.cat/noticia/11548/musica-bruce-springsteen-patum

PLENS

Coberts de fuets, tapats materialment pel foc, (…), ballen una dança esbojarrada, una farandola vertiginosa, un verdader galop infernal… (…), la música toca desaforada, (…), i la música bufa a reventar. (Pàg 127, la patum 1916)

DISTRIBUCIÓ COMPARSES (PAG 70, LA PATUM 1916)

1873 NO PATUM (PÀG 118 LA PATUM 1916)

LLETRES MÚSICA PATUM

Les tonades de la Patum no s’han salvat al llarg del temps de la temptativa de tenir la seva part lingüística en la música, ja que, l’any 1950 l’impressor berguedà Jaume Huch i Guixer va editar el llibret La Patum, qué és?, que es tracta d’un recull de textos i cants adaptats a la música dels seus ballets, els de la Patum. Anteriorment, Josep Ferrer havia posat lletra, d’un fort caient popular, a totes les tonades de la Patum, tot I que actualment, només ha restat acció i prou. (Pàg 49, La Patum de Berga, Josep Armengou)

MÚSICS / música

La primera evidència de música a la festivitat del Corpus a la ciutat de Berga va ser l’any 1621, on es van llogar quatre músics de “menestrils”, ja que aquell any va fallar un dels cinc músics “de guitarra”. S’ocupaven de posar música a l’ofici, a la processó de Corpus i a les completes de l’Octava. Al 1622 s’hi tornà a afegir el cinquè músic “de guitarra” i a al 1624 s’hi afegeix puntualment un sisè intèrpret.

Dos anys després, al 1626, hi va haver més diversitat que anys anteriors, on hi trobaríem els “músichs de menestrils” que eren els principals músics del moment pel que fa a la festivitat del Corpus, deidcant-se a la part religiosa, i per altra banda, creant una dualitat musical en aquestes festes, “els músichs de viola”, que participaven en actes que en aquella època eren considerats menors: balls, acompanyaments, etc.

Aquests “músichs de menestrils” van continuar tenint un paper preeminent ja que l’any 1653 s'hi troba un pagament als “músichs de menestrils del dia y Octava de Corpus”.

Pel que fa a la Patum, l’únic instrument musical i músic que hi prenien part fins al 1661, eren el Tabal i el tabaler.

No serà fins al 1695, que figuren 12 sous “per lo qui toca lo tamborino als Gegants”. Ens trobem, doncs, davant el primer músic patumaire. I és cert, que any rere any des del 1695, un músic que tocava el flabiol i el tamborí, acompanyava la parella nova de Gegants. Tot i així hi seguien havent els músics de corda i ministrils que ja hi formaven part antigament.

Més endevant, al 1742 es troba un pagament que diu: “als músichs de la vila de la Pobla de Lillet onze lliures, que són per son salari de haver tocat en esta Vila lo dia de la festa de Corpus Christi y lo dia del diumenge sobre Corpus”.

Al 1789, esdevé un pas enrere en la música de la Patum, ja que només figura una “caxa” (Tabal) i el flabiolaire desapareix, tot i que es segueixen trobant referències en la relació entre els Gegants i el flabiol i tamborí.

No és fins al 1826, que hi trobem un “Flaviol, tamborino y sach de jamechs”, agrupació que és anomenada mitja cobla.

Per primer cop, al 1846 es nomena un encarregat dels músics, Pau Grifell. Augmentaran significativament el nombre de músics, passant de dotze el 1851 a vint-i-tres l’any següent. Entre aquests nous músics es troba un intèrpret que esdevindrà una figura cabdal en la història de la música de la Patum: Joaquim Serra i Farriols o Quimserra. Simultaneament s’hi continua trobant l’agrupació de mitja cobla que acompanyaven als Gegants, mentre que el Tabal acompanava: els Turcs i Cavallets, diables i Guites. Hi ha la hipòtesi, que durant aquests anys el grup de músics que tocaven a les processons interpretaven també, el ball de l’Àliga.

La primera foto coneguda de la Patum, al 1868, s’observen un grup de nou o deu músics, que a banda del flabiol i tamborí i la gaita, també participaven en la Patum.

No és fins al 1880 que es té constància de què els mateixos músics participaven paral·lelament en la Patum i els actes religiosos. Cal dir que des de 1876 el músic de la gaita queda desaperagut en la Patum i es queda sol el flabiolaire en la funció d’acompanyament dels Gegants pels carrers.

A partir de la gran revolució musical de la Patum iniciada per Joaquim Serra, és quan es començà a trobar les primeres bandes i formacions de cobla-orquestra. Aquestes ja interpreten la música dels turcs i cavallets, Nans nous i Plens, a més d’altres noves aportacions.

La primera formació musical que coneixem es troba l’any 1889 i és la Unión Bergadana, dirigida per Enric Font, que acabarà coneixent-se popularment com Els Saletes. La darrera esmentada, La Constància de Pau Aspachs i La Catalana d’Antonio Heras seran les orquestres encarregades de tocar la Patum fins al 1910. L’any següent, el 1911, fou l’any en que l’Ajuntament i les orquestres tinguéssin discrepàncies al moment de repartir-se la feina de dimecres i dijous de Corpus.

Arrel d'aquestes discrepàncies, hi va haver un any de represàlia en què es llogà l’orquestra Los Bohemios, de Josep Safont. Des de llavors, a partir del 1913, l’Ajuntament va decidir que cada any es repartissin les tasques musicals patumaires fins el 1936 (malgrat alguna exepció) les dues orquestres berguedanes.

Al finalitzar els tirabols de dijous i diumenge, els recalcitrants que encara no en tenien prou, comencen a escridassar llargament als músics amb xiulets eixordadors i amb el crit unànime i persistent de Vagos!, éssent una molèstia tradicional que ja entra al programa i els músics ja hi estan acostumats. (Pàg 61, La Patum de berga, Josep Arnmengou)

Alguns autors han arribat a considerar que, a la Patum actual, la música és com una comparsa més. Aquesta idea es basa en que hom pugui fer Patum sols amb la música, sense necessitats de comparses o entremessos. (Pàg 305, Patum!)

No és però, fins les darreries del segle XIX, dins el procés de potenciació de la Patum, que es pot parlar d’un corpus musical important i ric per a la festa de la Patum, on Joaquim Serra o altrament conegut com Quimserra, va compondre diverses músiques de la Patum on encara avui dia hi són presents.  (Pàg 305, Patum!)