Usuari:Pau Nemo/Velam i aparells

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

(Introducció preliminar 1)[modifica]

Fragata i el seu aparell

En un veler, el pla vèlic està format pel conjunt de veles que pot portar en diverses condicions de navegació. Cal tenir en compte que, descomptant les veles de recanvi, alguns vaixells no poden dur hissades totes les veles en totes les condicions. Per exemple en un sloop cal triar entre el gènova i un floc de capa. Un spinnaker no es pot aparellar en rumbs de cenyida.

El pla vèlic d’un vaixell pot ser descrit de forma verbal, incloent els arbres, les vergues i totes les veles; i indicant el nombre i la forma d’aquestes darreres.

Des dels inicis de l’Arquitectura Naval moderna el dissenyador d’un vaixell inclou els plànols constructius del pla vèlic en el projecte.

Les versions simplificades – verbals o gràfiques- del pla vèlic ajuden a mostrar els diferent tipus de vaixells d’acord amb el seu aparell.

Introducció corregida de l'anterior[modifica]

Un pla vèlic ben dissenyat ha de procurar mantenir l'equilibri del vaixell quan navega, evitant correccions brusques i excessives amb el timó.

El centre vèlic (propietat del velam i ubicat per damunt de la línia de flotació) acostuma a situar-se una mica per darrere del centre de deriva del buc (propietat del buc i ubicat per sota de la línia de flotació). Així, un veler amb el timó immobilitzat a la via té tendència a orsar.

L'acció del vent sobre les veles provoca un parell de forces que fa que l'embarcació tingui tendència a bolcar. D'altra banda hi ha un parell de redreçament que depèn de la forma del buc, del contrapès de la quilla i el llast i de la posició de la càrrega i els tripulants del vaixell.

Els vaixells de vela es poden distingir per:

  • configuració del buc: monobuc, catamarà, trimarà
  • tipus de quilla: integrada al buc, aleta, amb aletes, quilles de pantoc, bulb, orsa.
  • finalitat: esport, cursa, creuer,
  • nombre i configuració dels arbres o pals
  • pla vèlic: veles quadrades, veles de ganivet, mixt.

Tipus d'aparell[modifica]

Amb veles longitudinals[modifica]

  • Els aparells amb les veles orientades longitudinalment disposen de veles hissades segons el pla de crugia i es controlen amb escotes que actuen des de sotavent. Cada cop que el vaixell vira per avant les escotes es desplacen o - quan hi ha dues escotes sobre el mateix puny de la vela- cal amollar la de sobrevent i caçar la de sotavent. Les variants dels aparells orientats longitudinalment són les següents:

Amb veles travesseres[modifica]

Un aparell caire o rodó està basat en les veles caires o quadres, també anomenades rodones. Es tracta de veles rectangulars o trapezoïdals suportades cadascuna per una verga horitzontal perpendicular a l‘arbre. L’orientació de cada vela suposa orientar la verga, fent-la girar horitzontalment cap a un o altre costat del pal. Cada vela disposa, a més, d'una escota i una braça

Molts dels aparells caires disposen de veles de tall i, en aquest sentit, caldria classificar-los com a aparells híbrids.

Proves gràfiques !!!!!!!!!!!!!![modifica]

aparell de vela bermudiana o marconi[modifica]

Una vela bermudiana és, aproximadament, triangular. Pot anar amb botavara o sense.

Aparell amb vela cangrea[modifica]

La vela cangrea és trapezoidal. Va envergada al pal, a la botavara (generalment) i al pic o antena (la verga superior).

Segons la imatge de l’esquerra, la famosa goleta America hissava les veles següents (d’esquerra dreta): floc (amb botavara), vela cangrea del trinquet (sense botavara) i vela cangrea mestra (amb botavara)

Aparell de vela de ventall[modifica]

El gravat de la figura mostra una barca aparellada amb una vela de ventall. Vegeu la perxa inclinada que reposa al pal per la part inferior. I que dona suport a la vela. En aquest cas – i en general- sense botavara.

Aparell amb vela llatina[modifica]

Aparell amb vela de papallona[modifica]

Aparell amb vela tanja[modifica]

Aparell de vela al terç[modifica]

Aparell amb vela guaira[modifica]

Aparell amb vela mística[modifica]

Referències[modifica]

  1. Roldán, M. Cartilla marítima para la instruccion de los Caballeros Guardias Marinas (en castellà). Miguel de Burgos, 1831, p. 291. 
  2. Delgado Lallemand, L. Diccionario enciclopédico marítimo Inglés-Español (en castellà). Ediciones Paraninfo, S.A, 2010, p. 578 (The marine encyclopaedic dictionary: inglés-español). ISBN 978-84-283-8077-5. 
  3. Coles, A.; Bird, V. The Illustrated Boat Dictionary in 9 Languages. Bloomsbury USA, 2014, p. 26. ISBN 978-1-4081-8785-2. 
  4. Atienza, F.B.. Diccionario politécnico de las lenguas española e inglesa (en castellà). Díaz de Santos, 1997, p. 613 (Diccionario politécnico de las lenguas española e inglesa). ISBN 978-84-7978-299-3. 
  5. Pons, J.M.. Curso metódico de arquitectura naval aplicada a la construcción de los buques mercantes (en castellà). Imprenta de José Tauló, 1856, p. 1-PA153. 
  6. Bañeres, E.; de Seabra, M.; Bonet, E. Diccionari de l'esport: català-castellà, castellà-català. Enciclopèdia Catalana, 1989 (Diccionaris Enciclopèdia Catalana). ISBN 978-84-7739-072-5. 
  7. Folkard, H.C.. The Sailing Boat: a description of English and Foreign boats, their varieties of rig, and practical directions for sailing, etc, 1870, p. 63. 
  8. Codrington, R.H.. The Melanesians: Studies in Their Anthropology and Folk-lore. Clarendon Press, 1891, p. 292. 
  9. The Vanuatu “Butterfly Sail”: A Polynesian Oceanic Spritsail in Melanesia. ANNE DI PIAZZA.
  10. Lark, S.; Carbassa, E.G.. A l'ombra de l'arbre Kauri (Trilogia de l'arbre Kauri 2): Trilogía del Kauri Vol. II (en aragonès). Penguin Random House Grupo Editorial España, 2014, p. 56 (Trilogia de l'arbre Kauri). ISBN 978-84-9019-898-8. 
  11. CANOAS DE LA POLINESIA. Carlos Pedro Vairo.