Usuari:Paudixit/proves
.jpg)
Dressel 20 és una tipologia d'àmfora romana ovalada dedicada al transport d'oli d'oliva. La Dressel 20 podia transportar unes 216 lliures romanes, l'equivalent a 70 litres d'oli d'oliva. Una vegada omplerts els recipients eren segellats amb una tapa ceràmica i precintats amb cera o cal.
El precursor en l'estudi de les tipologies d'àmfores romanes fou l'arqueòleg alemà Heinrich Dressel, arran dels seus estudis a finals del segle XIX sobre la gran quantitat de restes dipositades al Monte Testaccio, a Roma. Estudis recents de la Universitat de la Sapienza han calculat que al Testaccio pot haver-hi dipositades fins a un total de 25 milions d'àmfores[1].
La majoria d'àmfores disposen de marques o relleus gràfics impressos a les anses. Dressel va iniciàr el seu estudi amb l'arreplegada d'aquestes marques i posteriorment dels tituli picti o inscripcions que eren pintades sobre les gerres, arribant a identificar quatre tipus d'informació en cada titulus, classificades com a alfa, beta, gamma i delta. Alfa representaria la tara de la gerra, pròxima a uns 30 quilos; Beta indicaria el nom dels comerciants del producte; Gamma assenyalaria el pes net del contingut, pròxim a uns 70 quilos, vol dir que plenes aquestes àmfores pesaven uns 100 quilos; Delta seria informació de control fiscal i datació del producte. Amb tot, les àmfores Dr. 20 són un excel·lent vehicle per a per a obtenir dates precises sobre el comerç de l'oli en l'antiguitat.
Dressel sospitava que la procedència de la majoria de les àmfores eren de la bètica. Al mateix temps l'arqueòleg George Bonsor iniciava unes excavacions en la vega del Guadalquivir que donarien amb les terriseries de les quals provenien bona part de les àmfores del Testaccio.
Els tituli picti són una valuosa informació per a establir una traçabilitat de les restes. Estudis més recents han permès afinar sobre l'origen de les àmfores Dressel 20[2], moltes de les quals procedeixen de la bètica, en concret de les ribes del riu Guadalquivir. També s'han documentat terriseries d'àmfores Dressel 20 a Catalunya i País Valencià (L'almadrava, Els poblets)[3].
Referències[modifica]
- ↑ Remesal Rodríguez, José «El monte Testaccio (30 años de investigación).». Tribuna d'arqueologia 2015-2016, 2013, pàg. 72-87.
- ↑ Remesal Rodríguez, José «Las ánforas Dressel 20 y su sistema epigráfico.». .
- ↑ Burgueño Villarejo, Eugeni «Les àmfores Dressel 20 de Blandae. El comerç d'oli de la Bètica a la comarca de la Selva». Quaderns d ela Selva, núm. 12, 2000, pàg. 161-172.