Usuari:Pedro Domínguez Gento/proves

Text gran

Homo sapiens?

• 
  Peu1
• 
  Peu2

"Ens autodenominem Homo sapiens, humans savis, però realment som savis? Doncs observant la història de l'espècie humana sembla que no massa perquè durant el 99% de la nostra existència hem cregut que la Terra era plana, que tot l'Univers girava al voltant de nosaltres i que érem el cim de la creació. Sols durant els últims segles hem aconseguit superar aquells errors, per a cometre altres nous a continuació... I d'això tracta aquest assaig, dels principals errors que hem comés des que inventàrem l'escriptura fins avui. Tal vegada puguem aprendre d'ells i evitar altres similars."
Eixe és el títul d'aquest llibre, que comença amb el pròleg següent:

PRÒLEG

Fou Carl Linneo, el gran naturalista del segle XVIII, qui nomenà a la nostra espècie Homo sapiens, humà savi. Uns 200 anys després, com semblava que els sapiens s'havien creuat genèticament amb els neanderthalensis originant-nos a no-saltres, els paleoantropòlegs afegiren un altre sapiens per a diferenciar-nos d'aquells progenitors i durant un temps ens autodenominàrem Homo sapiens sapiens, humà més que savi, doblement savi. Al final, després d'un intens debat i noves investigacions, els científics han conclòs que els creuaments foren esporàdics i no originaren cap subespècie1, de manera que hem tornat a la denominació binària inicial. Les restes d'Homo sapiens més antigues s'han descobert a Etiòpia i tenen 195.000 anys, una antiguitat similar a la calcu-lada per a les mitocòndries femenines, que situen a l'antecessora de tots els humans actuals en l'Àfrica Oriental fa uns 200.000 anys. Així doncs la nostra espècie té aproximadament eixa edat, poca cosa si la comparem amb els 220.000.000 d'anys d'existència dels mamífers i quasi res si la comparem amb els 4.500.000.000 d'anys que li calculem a la Terra2. Potser per això, per la nostra joventut evolutiva, ens comportem com ho fem i damunt ens atrevim a dir-nos H. sapiens, perquè observant-nos objectivament i estudiant a fons la nostra història allò de savis resulta més que dubtós. En realitat els errors ens han acompanyat sempre, fins i tot aprenem amb ells perquè comencem a caminar entropessant i caient, a parlar balbotejant, a menjar vessant els aliments, a escriure fent esborralls i a raonar equivocant-nos una vegada i una altra; cometem errors en cadena fins que finalment encertem i ho fem bé, la qual cosa no impedix que després tornem a errar perquè inclús madurs i experts seguim equivocant-nos, encara que afortunadament molt menys. I si no podem eliminar del tot els errors, perquè són consub-stancials a l'espècie humana i la vida mateixa, el millor que podem fer és intentar reduir-los al mínim, sent previnguts i coneixent almenys els principals. Eixe és precisament l'objectiu del present assaig, referir els majors errors que la nostra espècie ha comés des que inventàrem l'escriptura fins avui, per aprendre d'ells i evitar altres semblants. Com digué Marx3: “Eixint del no-res hem aconseguit les més altes cotes de la misèria”, i en el moment actual, amb diverses crisis esclatant simultàniament, no està de més reflexionar sobre el que hem fet per a acabar desencadenant-les. Perquè els grans errors que provoquen les grans crisis també poden corregir-se i donar lloc a grans solucions, si som capaços de pensar i actuar amb objectivitat i intel·ligència.
És el darrer llibre de Pedro Domínguez Gento

• 
  Peu1
• 
  Peu2

1. REDIRECT www.homosapiens.es