Usuari:Pjp03/proves
La pàgina que ampliaré serà Sant Andreu de la Barca [1]
L'establiment de la frontera amb el món musulmà al riu Llobregat, al segle IX, va comportar la construcció de castells que protegissin aquests indrets. El castell de Castellvell de Rosanes va ser l’encarregat de garantir la seguretat de la zona.
La primera referència escrita de Sant Andreu de la Barca correspon a l’any 1109, a una venda que el senyor Guillem Ramon de Castellvell fa d’uns masos situats a la parròquia de Sant Andreu “Saguatosis”.
Cap als anys 1115 i 1126 el senyor Guillem de Castellvell va cedir els seus dominis de Sant Andreu d'Aigüestoses al monestir bagenc de Santa Maria de l’Estany. Aquesta vila havia estat donada a l’Estany en època desconeguda per tal que la repoblés, cosa que suposa un despoblament degut a les ràtzies musulmanes. Es trobava abandonada “perquè els homes de Guillem de Castellvell l’havien abandonada per temor dels sarraïns”. La invasió de sarraïns de què parla el document devia ser segurament la invasió dels almoràvits que va ser detinguda al congost de Martorell el 1114 per l’exèrcit del comte de Barcelona o per alguna expedició posterior. Guillem, en tornar-la a repoblar, va pretendre que era de domini seu. Després d’un llarg litigi en el qual actuaren de mediadors el bisbe Arnau Ermengol de Barcelona amb els seus canonges, Guillem de Castellvell va reconèixer el domini de l’Estany sobre la vila de Sant Andreu, que es destinava a la cera de Santa Maria, i el prior de l’Estany va reconèixer al senyor de Castellvell que dues terceres parts de les rendes que sortissin de l’exercici de les justícies de la vila serien per ell i només una tercera part per al monestir de l’Estany[1]. No sembla que la iniciativa reeixís, ja que els senyors de Castellvell feien anys més tard (1140) una concessió en feu a favor del senyor de Palau. En els pergamins conservats del monestir de Santa Maria de l’Estany consta que el 1142 hi va haver una discussió entre el prior Guillem d’Heures i el noble Guillem de Castellvell, sobre el domini de la vila de Sant Andreu.
L’Estany cobrava encara censos i rendes a Sant Andreu de la Barca l’any 1596, quan ja s’havia extingit la vida regular.
A partir del 1305 i fins al 1330, el topònim del poble, als documents eclesiàstics, figura com Sant Andreu de Matoses.
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Pjp03. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
- ↑ 1,0 1,1 Vigué, Jordi; Pladevall, Antoni. El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany (en català). Primera Edició. Barcelona: Art estudi, 1978. ISBN 84-85 180-08-9.