Usuari:Praximedessagastes/proves

Les Dones olímpiques a l'antiga Grècia.

En el món grec hi ha fonts arqueològiques on apareixen representades dones en diferents manifestacions esportives, com les escultures grecoromanes de corredores, saltadores i jugadores de pilota que apareixen a Sicília en els mosaics de la vila de Piazza Armerina (s. IV a. C.), i que fins i tot la mitologia compta amb dones excepcionals amb grans dots com a atletes, no oblidem a Atalanta o a la nimfa Cirene, de qui (segons una descripció de la Pítica 9 de Píndaro) va quedar corprès Apol·lo quan la veu barallar amb un lleó, la presència real de la dona en l'activitat esportiva d'aquella època és pràcticament nul·la.

Per a situar-nos, en l'Antiga Grècia hi havia quatre tipus de celebracions a mode de competició anomenades Jocs Panhelénicos. Aquests jocs estaven formats per:

- Jocs Olímpics, de caràcter esportiu i celebrats a Olímpia, en honor a Hera i tots els Déus.

- Jocs Pítics, de caràcter poètic, celebrats en delfos, en honor a Apol·lo i les Muses.

- Jocs Neménicos, de carreres amb cavalls, celebrats a Argos, en honor a *Hera.

- Jocs Istmicos, de competicions marítimes i celebrats en Corinti, en honor a Posidó i les Ocenanidas.

Els Jocs Olímpics es remunten aproximadament al 776 a. C. i els altres tres al s. VI a. C.

En totes aquestes competicions estava terminantment prohibida la participació i la presència de dones. La llei castigava a tota dona que la infringís llançant-la des del mont Tipeo, un lloc escarpat pròxim a la ciutat d'Atenes.

L'única dona a la qual se li permetia l'entrada, i la presència de la qual era habitual, era la gran sacerdotessa de Demeter, que tenia reservat un sitial enfront dels jutges suprems dels Jocs.

FERENICE

Ferenice (396 a. C), és coneguda, segons narren molts historiadors, com l'única dona que va infringir la prohibició d'entrar en l'estadi Olímpic. Era filla, mare i germana de vencedors a Olímpia. En una prova en la qual participava el seu fill Pisidoro es va vestir d'home per a poder presenciar des del lloc destinat als entrenadors, la competició. El seu fill es va alçar amb el triomf, ella es va llançar a la sorra per a abraçar-lo i al moment menys pensat es va obrir la seva túnica deixant al descobert la seva identitat. Els jutges es van reunir i donada la família de grans atletes a la qual pertanyia van decidir indultar-la.

Alguns autors atribueixen aquesta història a la seva germana Calipatira.

També hi ha qui narra la història de Ferenice d'una altra manera. Ferenice va voler participar en una de les proves i es va fer passar per home. Va resultar vencedora i alguns espectadors la van aclamar tirant de la seva túnica i deixant al descobert parteix del seu cos. Va ser indultada, però per a evitar que es repetís la participació de dones, d'ara endavant es va obligar els homes a participar nus.

JOCS FEMENINS DE L'ANTIGA GRÈCIA

Malgrat restriccions, prohibicions i el lloc apartat en el qual vivien les dones en la societat la de l'antiga Grècia, el mes de setembre, poc després dels jocs masculins, se celebrava un concurs esportiu a Argos en honor de la deessa Hera i reservat només per a elles, els Jocs Hereos.

Es tractava d'una carrera a peu, més curta que la de l'estadi, d'aproximadament 190 metres de distància. Les dones no competien nues, vestien una túnica fins als genolls, amb l'espatlla i el pit dret descobert. Es diu que la vencedora rebia una corona d'olivera i part d'una vaca sacrificada en honor a la deessa que donava nom a aquests Jocs, però també hi ha textos que parlen del lliurament d'una magrana, símbol de la fertilitat i atribut de *Hera.

Pausanias (s.II d. C), geògraf i historiador grec, en la seva obra “Periégesis de Grècia”, descriu un viatge que va fer dividit en diferents etapes, on va visitar llocs com Atenes, Olímpia i Delfos, i narra notícies mitològiques, topogràfiques i històriques, ens les que es troba la que parla dels Jocs Hereos:

“Cada quatre anys teixeixen a Hera un peplo les 16 dones i elles mateixes convoquen una competició, els Jocs Hereos. La competició consisteix en una carrera per a m noies, no totes de la mateixa edat, sinó que corren les primeres les més joves i després d'elles les segones en edat i les últimes les noies que són majors. I corren de la següent manera: porten solt el cabell i una túnica els arriba una mica per sobre del genoll i ensenyen l'espatlla dreta fins al pit. També a elles els està assignat per a la competició l'estadi olímpic, però se'ls redueix per a la carrera aproximadament la sisena part d'ell. A les vencedores els concedeixen corones d'olivera i part de la vaca sacrificada a Cirene i Atalanta, són l'encarnació del motiu de la “noia que fuig” mentre mira cap enrere cap al seu perseguidor, un acte que representa simbòlicament la fugida de l'experiència traumàtica de les noces.

...I també hi ha dones que presten ajuda a les 16 que dirigeixen aquestes competicions. Aquests jocs de noies els fan remuntar també a una època antiga, dient-se que Hipodamía, per a donar gràcies a Hera per les seves noces amb Pélope, va reunir a les 16 dones i amb elles va ser la primera a organitzar els Jocs Hereos”.

Pausanias (5.16.2-3)