Usuari:Pvinyals/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Pvinyals. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Miguel Aragonés y Llauradó (Montroig del Camp, 1852/53, Barcelona, 1889) fou un fotògraf català. Estudià a la «Escuela Provincial de Bellas Artes de Barcelona» (Escola de la Llotja) de Barcelona i va desenvolupar la seva carrera professional principalment a Barcelona però també va viatjar per tota España per realitzar els treballs que li encarregaven. Va cultivar el gènere del retrat i del reportatge, gènere que en aquells moments començava a tenir una gran divulgació. Va publicar fotografies individualment o en petites col·leccions, però també va realitzar "àlbums". Les seves fotografies mostren una especial cura pels aspectes de composició. Mes enllà del desenvolupament comercial, es va interessar per utilitzar el medi fotogràfic per l' expressió artística personal i en aquest sentit va participar en diverses exposicions i mostres. La seva curta carrera vital fa que els registres tant dels fets professionals i comercials, com dels encarats al mon artístic, siguin molt limitats.
Biografia[modifica]
Miguel Aragonés y Llauradó va néixer entre 1852 i 1853 a Montroig del Camp, província de Tarragona. La data de naixement exacte encara no s’ha trobat ja que els arxius municipals d’aquesta localitat es van cremar. Es va casar amb Francisca Matas i no van tenir fills. Aragonés va morir el 20 de juny de 1889, a les deu de la nit d'un traumatisme cerebral quan tenia 37 anys d'edat.
Formació[modifica]
Miguel Aragonés y Llauradó va estudiar a l’Escola de la Llotja o «Escuela Provincial de Bellas Artes de Barcelona», situada al Pla de Palau de Barcelona. Comença en el curs 1866-1867, finalitzant el seu pas per l’escola el curs 1869-1870 cursant els quatre anys seguits. La se va formació a la Llotja passa per la matriculació d’assignatures clàssiques del coneixement i practica artística pròpia del seu context. Els dos primers anys en aquesta acadèmia formaven part de les ensenyances més pràctiques i funcionals pròpies de les “Artes aplicadas”. Els dos anys següents Aragonés es va matricular a les “Enseñanza de Pintura”.
Trajectòria professional[modifica]
No s'ha identificat exactament l' inici de la carrera professional de Miguel Aragonés com fotògraf i els primers registres coneguts daten del any 1881. En el mes d' octubre d' aquest any adquireix l' estudi fotogràfic de Eduardo Carreras situat en dos emplaçaments a Barcelona: un a la plaça del Teatre, num. 2 , i l’altre, en un pis del carrer Hospital, 48. El diari La Vanguardia del 20 de gener de 1882, publica un article relacionat amb aquest fet on de forma detallada el periodista explica la seva visita als locals i descriu els espais i instruments per realitzar la tasca fotogràfica destacant la seva qualitat professional i artística fruit d'una ja considerable experiència i dels seus viatges al estranger. [1] Va ser membre de la SFP (Societé Française de Photographie) fins l' any 1889 i també de l' Associació d' Excursions Catalana (antiga denominació del Centre Excursionista de Catalunya). Miguel Aragonés va desenvolupar fonamentalment la seva tasca professional com fotògraf en el camp del reportatge documental i en el retrat. En la primera vessant va colaborar de forma continuada amb la revista “La Ilustración. Periódico semanal de Literatura Artes, Ciencias y Viajes”, realitzant treballs a Barcelona i pel reste d' España entre el 1882 i el 1886, que la revista va publicar en format de gravats. Cal destacar la sempre representativa selecció dels motius a fotografiar i la perfecció de la composició de les imatges. Una de les col·laboracions que va realitzar per aquesta revista son las fotografies de la Cascada del Parc de Barcelona (Fotografia 1) y del Llac (Fotografia 2) del mateix parc. Es un exemple clar de la utilització de la fotografia com estratègia discursiva per crear un sentit de pertinència, mostrant els nous enclavaments del desenvolupament urbanístic de la ciutat contemporània. [2] La citada revista també va publicar altres gravats fets a partir de fotografies de Miguel Aragonés mostrant paisatges de la geografia espanyola que segons “La Ilustración” per la seva bellesa res tenien que envejar a altres països [3](Fotografies 2 - 10).
En la línia del reportatge també va realitzar projectes amb format “àlbum” que era un format típic de l'època amb el que es feia un recorregut per un tema o motiu des de la part exterior fins a l' interior o de mes detall. Destaca en aquest apartat l' àlbum de vistes del Teatro Lírico de Barcelona que se li va encarregar l' any 1885. L' àlbum consta de 16 vistes. (Fotografies 12 - ?). Pel que respecte al retrat, també es troben exemples en la citada revista “La Ilustración”, que ja publicava des del seus inicis, gravats de personatges il·lustres del mon de la política, la economia i la cultura. Miguel Aragones va publicar el retrat de la jove cantant d’ òpera Francisca Copca. [4]. L' artista estava a Barcelona representant en el Teatre del Liceu l’ òpera Gli Hugonotti, de Mayerbeer (Fotografia 11). Va realitzar numerosos retrats en format de «carte de visite» i altres, com el que esta registrat en el Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB).(Fotografia ?).
La seva pertinença al Centre Excursionista de Catalunya, li va permetre utilitzar el medi fotogràfic en una vessant mes personal i d' expressivitat artística. En els butlletins del Centre, entre l' any 1880 i el 1886 [5], hi troben varies referències a les excursions on va participar i com aprofitava per fer fotografies del paisatge o de monuments durant el recorregut. [6]. Al juny del 1886 fa una important donació de fotografies al museu de la entitat. [7]. Va presentar les seves fotografies en salons i exposicions, el que reafirma la voluntad de utilització de la fotografia com medi d' expressió artística.