Usuari:Rcomellas/proves/Agrupació de Defensa Vegetal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Trampa per a insectes en un camp de cotó (als EUA), utilitzat pels control ecològic i integrat de plagues
Trampa per a insectes en un camp de cotó (als EUA), utilitzat pels control ecològic i integrat de plagues

Les agrupacions de defensa vegetal (també conegudes per les seves sigles, ADV) són entitats privades formades per agricultors o les seves associacions amb l'objectiu de lluitar de manera col·lectiva contra els agents nocius i plagues dels seus cultius, i ho fan mitjançant l’establiment d’un programa d’actuació col·lectiu i la contractació de personal tècnic professional qualificat.

L'associació dels agricultors en agrupacions de defensa vegetal té dos principals motius:

  • poder disposar de personal tècnic qualificat, compartit amb altres agricultors. El treball especialitzat en matèria de sanitat vegetal requereix una elevada preparació, disponible solament amb personal tècnic qualificat, degudament format i, si és possible, amb experiència, la qual cosa suposa una dificultat de gestió directa d’aquest treball per una explotació. A més de l’especialització, la situació constantment canviant de l’evolució dels organismes nocius dels vegetals implica la necessitat d’un suport de personal tècnic en constant formació i permanent actualització del seu coneixement, adaptat a la realitat dels conreus i a les condicions de cada zona.
  • la gestió de la lluita contra algunes plagues sovint no es pot limitar a la dimensió de l’explotació individual i necessita un plantejament col·lectiu i una visió conjunta en el territori. Les plagues de quarantena i les declarades d’utilitat pública per les administracions públiques tenen aquestes característiques.

D'altra banda, a part de la lluita contra les plagues i malalties comunes dels vegetals, les ADV també han suposat un suport important per a la lluita contra organismes nocius dels vegetals per als quals s’han establert mesures obligatòries de prevenció i lluita. També, en el cas de les ADV constituïdes per agricultors que estan inscrits en el Registre oficial de proveïdors de material vegetal, per tal d’evitar el risc d’introducció i difusió a Catalunya de plagues o malalties de quarantena amb el material vegetal, fet que evita els costos de control i eradicació posteriors, que poden ser econòmicament molt costosos. Totes aquestes agrupacions col·laboren amb l’Administració en activitats de prevenció, control i eradicació de plagues, malalties i males herbes dels vegetals de les quals existeixen disposicions nacionals o de la Unió Europea, de caràcter legal, reglamentari o administratiu.

Agrupacions de Defensa Vegetal a Catalunya[modifica]

L’Ordre d’11 d’abril de 1983[1], del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, regula les agrupacions de defensa vegetal amb l’objectiu de col·laborar amb l’Administració per lluitar de manera col·lectiva contra els agents nocius dels vegetals.

L'àmbit territorial d'una ADF pot ser municipal o supramunicipal, segons les masses forestals que hi pertanyin i dels seus límits.


Marc legal a Catalunya:

  • ORDRE d'11 d'abril de 1983, per la qual es regulen les Agrupacions de Defensa Vegetal.[1]


Les ADV s'han d'inscriure en un Registre específic ................ç [2]


Juntament amb altres figures anomenades també "Agrupacions de Defensa", com les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), en l'àmbit de la prevenció i la lluita contra els incendis forestals, o les Agrupacions de Defensa Sanitària (ADS), en l'àmbit de la sanitat animal, poden considerar-se com una nova forma de mutualisme agrari, molt arrelat a Catalunya, on des de fa molts anys agrupa els pagesos en societats de "socors mutus", que permeten superar els accidents que poden succeir als pagesos o als seus mitjans de producció. Les agrupacions de defensa assumeixen el mateix esperit tradicional incorporant un aspecte nou de modernitat. No es tracta d'assegurar un risc que de forma fatalista succeirà. L'objectiu va més enllà: és una lluita col lectiva per tal de disminuir-ne el risc. Per això es plantegen nous mètodes de lluita, una reestructuració dels serveis de la mateixa Administració i una aportació de tecnologia rendible immediatament després de disposar d'una estructura arrelada.[3]

Aquesta finalitat mutualista i el desenvolupament normatiu que les ha fomentat han fet que actualment hi hagi a Catalunya .............. agrupacions en ............75 municipis (generalment estan integrades per més d’un municipi), amb ............ hectàrees associades.[4] Les ADV han tingut un paper molt rellevant en ..........................[5]

Des de l’any 1983 fins al 2014 s’han creat 206 ADV per tot el territori, en cultius de forta demanda tècnica com els fruiters, els hortícoles, els cítrics, la vinya, o l’arròs, però també en olivera, avellaner, extensius i en producció ecològica entre altres. La forta dinàmica i la fluctuació del sector al qual es dirigeixen fa que el nombre i la dimensió hagin anat variant històricament, per la qual cosa unes desapareixen i se’n creen unes altres. La seva presència és més acusada on hi ha també més presència de cultius intensius o d’elevada demanda tecnològica. Suposa, doncs, una capacitat d’acció i un teixit tècnic molt potent que és emmirallat per altres zones d’Espanya i d’Europa.

Les ADV col·laboren amb el Servei de Sanitat Vegetal del departament d'Agricultura, que és qui les coordina tècnicament i a nivell dels ajuts. Hi ha diversos formats de coordinació dels tècnics d’ADV segons l’àmbit de conreus que es tracti i les particularitats de cada demarcació, des de reunions setmanals (fruiters a Lleida) a fòrums en espais web (hortícoles a Barcelona).

Entre les tasques desenvolupades per aquestes entitats, apart de l’execució de campanyes col·lectives, el seguiment habitual dels paràsits i de la feina d’assessorament a l’agricultor, també hi destaca el seu esforç en la innovació i la transferència tecnològica. Moltes d’aquestes entitats, mitjançant els seus tècnics, desenvolupen assaigs i experiments que suposen la punta de llança en l’objectiu de donar solucions pràctiques als agricultors en el control de les plagues, les malalties i les males herbes.

Característiques de les entitats i dades

Actualment es pot considerar que hi ha més de 98 ADV actives en el territori català. Aquesta activitat es mesura a partir dels ajuts que demanen les entitats al servei de Sanitat Vegetal del DAAM, però hi ha algunes ADV que no demanen ajut per aquesta línia i que també continuen actives i no són incloses en les estadístiques.

La distribució d’ADV per demarcacions és de 21 a Barcelona, 15 a Girona, 34 a Lleida, 14 a Tarragona i 14 a Terres de l’Ebre. La majoria, 82 ADV, tenen contractat només un tècnic, 14 en tenen 2, una en té 3 i una ADV de Lleida (ADV Actel-1) té contractats 16 tècnics, ja que és una ADV lligada a una cooperativa de segon grau. En total hi ha contractats 129 tècnics. Per comarques: Segrià 17, Maresme 10, Pla d'Urgell 9, Baix Camp 8, Baix Ebre 7, Baix Empordà 6

Superfície estimada de les ADV de Catalunya per cultius Cultiu Superfície (ha) % ADV/Catalunya Total 454.794 49,4 Fruiters 24.294 45,9 Fruita seca 26.470 30,0 Olivera 43.516 36,5 Horta 2.268 11,1 Extensius 60.948 12,3 Vivers i ornamentals 2.009 67,0 Cítrics 8.087 95,3 Arròs 20.942 97,0 Agricultura ecològica 147 0,3 Vinya 30.048 50,5 Altres 236.065

Font: Responsable d’Agrupacions de Defensa Vegetal i Avaluació de Diagnosis

El nivell de cobertura de superfície de les ADV actives en l’actualitat respecte el total de Catalunya és força important, del 49,4% en el seu conjunt. Així, podem trobar una cobertura prop del 100% en arròs (97,0%) i cítrics (95,3%), del 67,0% en vivers i planta ornamental i del 45,9% en fruita dolça o del 50,5% en vinya. En altres cultius les ADV no tenen tanta implantació, com en el de l’olivera (36,5%), la fruita seca (30,0%) i alguns d’ells, com els conreus extensius (12,3%) i horta (11,1%), tenen una cobertura molt més baixa. El perfil de les ADV en el territori segons les entitats que hi tenen associades és variable. Moltes d’elles tenen una cooperativa o SAT al darrera, són 52 ADV, un 53% de totes les ADV de Catalunya; també hi ha altres tipus d’entitats (DOs, IRTA, parcs agraris, etc.) i un 26%, 25 ADV, no tenen cap altre suport que la seva associació d’agricultors. Aquests perfils marquen també la fortalesa o feblesa de les ADV per subsistir sense altres recursos que els propis.


Evolució i implantació

15/ 09/ 2004

Ruralcat

Evolució i grau d'implantació de les ADV en el camp català

Un dels principals objectius quan es van crear les ADV, era que els diferents sectors agrícoles disposéssin de tècnics propis que els permetéssin tenir un assessorament proper i personalitzat. D'ençà de la creació de la primera ADV a l'any 1984 i fins a finals del 2003 s'han inscrit en el registre que disposa el DARP 180 ADV arreu de Catalunya. En la gràfica 1 és pot observar l'evolució en la creació de noves ADV al llarg d'aquests 20 anys i en destaca el fort creixement a finals dels anys 80 i principis dels 90. D'aquestes, tal com es pot observar a la taula 1, l'any 2003 les ADV que van sol·licitar ajuts van ser 109 amb 127 tècnics.

Agrupacions de Defensa Vegetal (2003)
Demarcació Nombre ADV acollides Nombre Tècnics
Barcelona 18 19
Girona 12 15
Lleida 49 56
Tarragona 14 18
Terres de l'Ebre 16 19
Catalunya 109 127

Aquestes entitats han assolit un alt grau d'implantació en tot el territori tal com ho proven les 457.794 ha de superfície que hi ha en les ADV i els 51.560 socis (Taula 2). Aquesta implantació és però asimètrica, així cobreix la pràctica totalitat en arròs, cítrics i és força significativa en fruita fresca, vinya, fruita seca i olivera. Els dèficits més significatius es detecten en farratges i cereals, especialment en condicions de secà. En el cas dels fruiters cal considerar que hi ha ADV constituïdes, que pel fet d'haver inclòs als tècnics en els fons operatius de la OPFH, no consten en l'estadística i farien augmentar la superfície de fruita integrada dins ADV fins al 65%.

Superfície dels principals cultius i nombre d'associats a les ADV a l'any 2003
Grup cultius Nombre socis Superfícies (ha) % Superfície

a Catalunya

Fruiters 8.984 24.294 45,9
Fruita seca 10.677 26.470 30,0
Olivera 11.759 43.516 36,5
Horta 708 2.268 11,1
Extensius 3.867 60.948 12,3
Vivers i planta ornamental 396 2.009 67,0
Cítrics 4.166 8.087 95,3
Arròs 3.197 20.942 97,0
Agricultura ecològica 25 147 0,3
Vinya 7.781 30.048 50,5
Altres 450 236.065
Total 51.560 454.794 49,4

La Gestió integrada de plagues (en endavant, GIP) constitueix una eina d’aplicació obligatòria per als agricultors que requereix sistemes d’assessorament eficaços per tal de complir amb els requisits sobre la utilització de productes fitosanitaris definits pels estats membres de la Unió Europea i, en particular, el compliment dels principis generals de la Gestió integrada de plagues a la Directiva 2009/128/CE per aconseguir un ús sostenible dels plaguicides. En aquest sentit, les agrupacions de defensa vegetal col·laboren activament per a la implementació del sistema de GIP.

En el marc del Programa de foment de la producció agroalimentària ecològica 2012-2014 i la continuïtat d’aquest programa en el període 2015-2020 de la Generalitat de Catalunya, es fa palès que el sistema d’assessorament en agricultura ecològica encara és deficient i presenta moltes mancances. Des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural es constata que les ADV constituïdes per agricultors que apliquen aquest sistema de producció encara són massa petites i febles per sostenir-se amb els seus propis recursos i això en compromet la continuïtat. Dins d’aquest programa de foment s’inclou una línia de treball orientada a millorar l’assessorament dels productors ecològics, que es concreta en aquesta Ordre mitjançant l’establiment d’incentius econòmics específics per aconseguir el reforçament de l’actuació de les ADV que treballen amb els productors ecològics.

Els ajuts en matèria de sanitat vegetal regulats en aquesta Ordre hauran d’estar a disposició de totes les persones que compleixin la condició de beneficiàries en l’àmbit d’actuació, es concediran en espècie mitjançant serveis subvencionables i els prestaran les agrupacions de productors constituïdes com a agrupacions de defensa vegetal, l’afiliació a les quals no serà mai condició per tenir accés al servei subvencionat.

er a una lluita eficaç contra les plagues i adversitats meteorològiques que afecten els vegetals, cal actuar de manera coordinada sobre les zones afectades.

Això permet la creació de xarxes de seguiment de paràsits o de previsió d'accidents meteorològics i la realització d'actuacions massives de lluita.

Per aquestes raons és convenient la definició d'una forma associativa dels agricultors, encaminada a desenvolupar conjuntament aquests mètodes de prevenció i lluita.

Vist el Decret de 17 de desembre de 1983, pel qual es crea el Servei de Protecció de Vegetals, Ordeno: Article primer.

  • Agrupacions de Defensa Vegetal: amb l'objecte de col·laborar amb l'Administració per lluitar de manera col·lectiva contra els agents nocius i plagues dels vegetals.
  • Les Agrupacions de Defensa Vegetal podran ser d'àmbit municipal o supramunicipal i hauran d'agrupar com a mínim el 20% dels pagesos de l'àrea o zona, o el 50% de la superfície dels conreus a protegir.
  • Podran constituir una Agrupació de Defensa Vegetal els pagesos o les seves associacions legalment constituïdes que estableixin col·lectivament programes de protecció dels vegetals.

Els interessats presentaran a la Direcció General de Producció i Indústries Agro-alimentàries, per a la seva aprovació, els Estatuts de l'Agrupació de Defensa Vegetal en els quals s'assenyalarn els següents punts:

  • Anualment cada Agrupació de Defensa Vegetal establirà un programa d'actuació d'acord amb les directrius tècniques del Servei de Protecció de Vegetals.

Per a la realització dels seus objectius, les Agrupacions de Defensa Vegetal tindran preferència en els ajuts establerts sobre aquesta matèria per part del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.[6]


Font: Ruralcat Les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) són associacions d’agricultors independents o prèviament integrats en algun sistema associatiu (cooperatives, SAT, etc.) que es constitueixen amb l’objectiu de col·laborar amb l’Administració en aspectes de la sanitat vegetal i tots aquells temes tècnics que intervenen en la producció agrícola. En l’actualitat les ADV i els seus serveis tècnics conformen la principal xarxa d’assessorament tècnic a les empreses agrícoles que existeix a Catalunya.

Actuacions que duen a terme les ADV[modifica]

Les actuacions que realitzen les ADV són molt diverses, en funció de la realitat social, econòmica i territorial que les conforma. En aquest sentit cal remarcar l'esforç d'aquest darrers anys per part del DAR en prioritzar aquelles actuacions que comportin beneficis per la qualitat dels aliments, la seva seguretat i el respecte del medi ambient. Tot i la gran quantitat d'actuacions que es realitzen, se'n poden destacar per la seva importància, les següents:

  • Assessorar als empresaris agraris
  • Col·laborar amb les estacions d'avisos del Servei de Sanitat Vegetal
  • Comunicar de forma immediata qualsevol sospita de la presència de paràsits especialment perillosos i participar en el seu seguiment i control
  • Vetllar pel correcte compliment de la legislació vigent (Llei de Sanitat Vegetal, Directiva de Nitrats, entre d'altres)
  • Fomentar la difusió i l'aplicació de bones pràctiques agràries
  • Fomentar sistemes de producció més respectuosos amb el medi ambient, com per exemple la producció integrada i l'agricultura ecològica, així com la millora dels processos productius en l'agricultura convencional
  • Participar en accions de formació, desenvolupament i transferència tecnològica als empresaris agraris


Assessorar als empresaris agraris

La principal funció de les ADV ha estat des dels seus inicis donar recolzament tècnic als empresaris agraris. Els seus serveis tècnics estan centrats en donar assessorament a l'empresari agrari en tots aquells aspectes que afecten al procés productiu (sanitat vegetal, reg, fertilització, qualitat, etc.), per tal de poder donar resposta a les exigències del mercat i de la pròpia societat.

Col·laborar amb les estacions d'avisos del Servei de Sanitat Vegetal En l'actualitat el sistema d'avisos fitosanitaris no es podria desenvolupar sense la col·laboració de les ADV i en aquest sentit el seu treball té un abast molt més gran que els límits de les seves àrees d'actuació.

Comunicar de forma immediata qualsevol sospita de la presència de paràsits especialment perillosos i participar en el seu seguiment i control

En aquest sentit cal remarcar que les ADV estan realitzant una tasca molt important en la detecció, prospecció i eradicació de malalties tan importants com les virosis en hortícoles, la Flavescència daurada de la vinya i el Foc bacterià en fruiters . En el cas del foc bacterià han estat les encarregades de prospectar la zona més allunyada dels primers focus (Girona, Lleida), el que ha representat prop de 9.600 ha a l'any 2003.

Vetllar pel correcte compliment de la legislació vigent (Llei de Sanitat Vegetal, Directiva de Nitrats, entre d'altres).

Tot i que hi ha una obligació legal de complir amb la normativa establerta sobre aquesta matèria, les ADV estan fent una bona labor d'informació i conscienciació de l'empresari agrari per tal que es faci un ús correcte, en especial dels productes fitosanitaris i fertilitzants.

Fomentar la difusió i l'aplicació de bones pràctiques agràries. La importància que té poder disposar de la col·laboració dels tècnics que hi ha al territori (principalment les ADV) en la difusió i correcta aplicació de les bones pràctiques agràries relacionades amb el nitrogen ha fet que s'hagi promogut una major implicació de les ADV en aquestes tasques amb la finalitat de reduir la contaminació per nitrats.

Fomentar sistemes de producció més respectuosos amb el medi ambient, com per exemple la producció integrada i l'agricultura ecològica, així com la millora dels processos productius en l'agricultura convencional

Les ADV han estat la base i són una peça fonamental en aquests models d'agricultura. Pel que fa a la Producció Integrada, les ADV han participat en la redacció de les Normes Tècniques, en el suport a l'empresari agrari que ha optat per aquesta producció, promovent la seva extensió i vetllant per la correcta aplicació dels principis que l'inspiren. En el cas de l'Agricultura ecològica hi ha 3 ADV a tot el territori que només treballen en aquest tipus d'agricultura i d'altres que participen en el desenvolupament de l'agricultura ecològica. Les ADV també tenen un paper clau en la correcta aplicació d'altres mesures agroambientals com són les que s'empren en el cultiu de l'arròs.

Participar en accions de formació, desenvolupament i transferència tecnològica als empresaris agraris

Les ADV tenen un rol molt important en la formació continuada dels empresaris agraris. En l'àmbit de la sanitat vegetal, les ADV han estat un element clau en la modificació d'estratègies, aptituds i comportaments envers les pràctiques i estratègies en el control dels diferents flagells. Ara semblen impossibles, o molt llunyanes, aquelles escenes d'anar a tractar perquè ho feia el veí i la multitud de converses sobre productes i moments de tractament que suposaven una part important de les preocupacions de l'empresari agrari. El fet de poder compartir aquestes preocupacions amb el teu propi tècnic i amb criteris imparcials, han justificat plenament tots els recursos que s'han destinat a les ADV en els darrers 20 anys.

Les ADV i els seus tècnics són una peça clau en tot procés de desenvolupament i transferència tecnològica que es vulgui fer a l'agricultor. En aquest sentit s'ha potenciat la participació dels tècnics i de la pròpia organització en cercar noves solucions adaptades a la realitat de Catalunya. S'han impulsat actuacions orientades a poder assolir millores de la salut humana, de la qualitat dels productes agrícoles i una reducció de l'impacte ambiental de l'activitat agrícola. A títol d'exemple se'n pot destacar:

La reducció de tractaments insecticides, mitjançant l'aplicació de la confusió sexual en plagues tan importants com la carpocapsa, zeuzera o sèsia en poma i pera; el cuc del raïm en vinya o l'anarsia i grafolita en presseguer. També s'ha cercat la reducció d'insecticides amb el mètode de captura massiva de la mosca de la fruita en cítrics i fruiters i contra el barrinador de l'arròs. Cal tenir present que tot aquest seguit d'actuacions han fet possible que en aquest moment hi hagi més de 1.800 ha de vinya, més de 1.000 ha de fruiters, 300 ha de cítrics i prop de 21.000 ha d'arròs sota aquests sistemes i, per tant, amb molts menys tractaments químics. També s'ha fet un gran esforç per implementar el control biològic de plagues en els principals sistemes agrícoles de Catalunya; i en especial, cal destacar l'esforç realitzat en horta i fruiters. Plans pilot per a la millora de la fertilització en cultius extensius, amb la finalitat de fer compatible una producció de qualitat i preservar els recursos sòl i aigua.

final Font:RURALCAT


Ajuts a les ADV[modifica]

Les explotacions agràries dedicades a la producció primària de productes agrícoles i les persones que es dediquen a l’agricultura i que constitueixen la major part de les petites i mitjanes empreses de les zones rurals de Catalunya tenen una funció decisiva en la creació de treball, d’estabilitat social i dinamisme econòmic. Amb relació a la gestió de la informació i en les seves decisions en l’àmbit de la sanitat vegetal, les empreses esmentades han de prendre decisions sobre els processos de producció i necessiten suport en l’accés a la informació, especialment en les millores de les tècniques de treball i en les noves tecnologies.

El treball especialitzat en matèria de sanitat vegetal requereix una elevada preparació, disponible solament amb personal tècnic altament qualificat, degudament format i, si és possible, amb experiència, la qual cosa suposa una dificultat de gestió directa d’aquest treball per una explotació. A més de l’alta especialització, la situació constantment canviant de l’evolució dels organismes nocius dels vegetals implica la necessitat d’un suport de personal tècnic en constant formació i permanent actualització del seu coneixement, adaptat a la realitat dels conreus i a les condicions agroclimàtiques de cada zona.

D’altra banda, la gestió de la lluita contra algunes plagues sovint no es pot limitar a la dimensió de l’explotació individual i necessita un plantejament col·lectiu i una visió conjunta en el territori. Les plagues de quarantena i les declarades d’utilitat pública per les administracions públiques tenen aquestes característiques.

Les agrupacions de defensa vegetal (en endavant, ADV) han estat des del seu inici una eina molt important en la lluita contra les plagues i malalties comunes dels vegetals però també han suposat un suport molt important per a la lluita contra organismes nocius dels vegetals per als quals s’han establert mesures obligatòries de prevenció i lluita. També, en el cas de les ADV constituïdes per agricultors que estan inscrits en el Registre oficial de proveïdors de material vegetal, per tal d’evitar el risc d’introducció i difusió a Catalunya de plagues o malalties de quarantena amb el material vegetal, fet que evita els costos de control i eradicació posteriors, que poden ser econòmicament molt costosos.

Totes aquestes agrupacions col·laboren amb l’Administració en activitats de prevenció, control i eradicació de plagues, malalties i males herbes dels vegetals de les quals existeixen disposicions nacionals o de la Unió Europea, de caràcter legal, reglamentari o administratiu. Aquesta gestió i col·laboració amb els organismes públics des de la iniciativa privada ha estat molt ben valorada per l’Administració de la Generalitat de Catalunya i objecte de promoció des dels seus inicis.

L’Ordre d’11 d’abril de 1983, del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, regula les agrupacions de defensa vegetal amb l’objectiu de col·laborar amb l’Administració per lluitar de manera col·lectiva contra els agents nocius dels vegetals. Això es tradueix, de fet, en una regulació del treball tècnic en l’àmbit de la sanitat vegetal des del sector privat i a iniciativa de les persones agricultores. L’Ordre esmentada no posa cap obstacle perquè, per qualsevol iniciativa privada, i amb la fixació d’uns mínims requisits de dimensionament, es pugui crear una agrupació de defensa vegetal en qualsevol zona, o per a qualsevol conreu. Això vol dir que les explotacions poden crear una agrupació de defensa vegetal en qualsevol lloc del territori de Catalunya en qualsevol moment i sense cap tipus de discriminació.

La Gestió integrada de plagues (en endavant, GIP) constitueix una eina d’aplicació obligatòria per als agricultors que requereix sistemes d’assessorament eficaços per tal de complir amb els requisits sobre la utilització de productes fitosanitaris definits pels estats membres de la Unió Europea per a l’aplicació de l’article 55 del Reglament (CE) núm. 1107/2009 del Parlament i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, relatiu a la comercialització de productes fitosanitaris i pel qual es deroguen les directives 79/117/CEE i 91/414/CEE del Consell i, en particular, el compliment dels principis generals de la Gestió integrada de plagues previstos a l’article 14 de la Directiva 2009/128/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, per la qual s’estableix el marc d’actuació comunitària per aconseguir un ús sostenible dels plaguicides. En aquest sentit, les agrupacions de defensa vegetal col·laboren activament per a la implementació del sistema de GIP.

En el marc del Programa de foment de la producció agroalimentària ecològica 2012-2014 i la continuïtat d’aquest programa en el període 2015-2020 de la Generalitat de Catalunya, es fa palès que el sistema d’assessorament en agricultura ecològica encara és deficient i presenta moltes mancances. Des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural es constata que les ADV constituïdes per agricultors que apliquen aquest sistema de producció encara són massa petites i febles per sostenir-se amb els seus propis recursos i això en compromet la continuïtat. Dins d’aquest programa de foment s’inclou una línia de treball orientada a millorar l’assessorament dels productors ecològics, que es concreta en aquesta Ordre mitjançant l’establiment d’incentius econòmics específics per aconseguir el reforçament de l’actuació de les ADV que treballen amb els productors ecològics.

Els ajuts en matèria de sanitat vegetal regulats en aquesta Ordre hauran d’estar a disposició de totes les persones que compleixin la condició de beneficiàries en l’àmbit d’actuació, es concediran en espècie mitjançant serveis subvencionables i els prestaran les agrupacions de productors constituïdes com a agrupacions de defensa vegetal, l’afiliació a les quals no serà mai condició per tenir accés al servei subvencionat.

En el context d’aquesta Ordre, cal entendre que perquè els beneficiaris puguin rebre els serveis subvencionats en espècie cal que hi hagi organitzacions, les agrupacions de defensa vegetal, que estiguin fent un treball ben planificat de presa de dades, gestió posterior i assessorament en GIP. Sense la planificació esmentada no es podran donar les recomanacions i els avisos a demanda dels beneficiaris, sota la base de criteris tècnics establerts prèviament.


–1 Objecte dels ajuts

són els serveis en matèria de sanitat vegetal adreçats a la prevenció i millora de la lluita contra els agents nocius dels vegetals, que incloguin actuacions d’assessorament tècnic detallades i les actuacions prioritàries de seguiment en comú detallades

Aquestes actuacions han d’estar emmarcades en els objectius de la GIP que desplega la Directiva 2009/128/CE, en què s’estableix el marc de l’actuació comunitària per aconseguir un ús sostenible dels plaguicides.

–2 Persones beneficiàries de l’ajut

2.1 Poden ser beneficiàries d’aquests ajuts les persones físiques o jurídiques, comunitats d’explotacions agrícoles de Catalunya.

2.2 La persona beneficiària ha de sol·licitar la prestació dels serveis objecte d’aquests ajuts a l’agrupació de defensa vegetal (en endavant, ADV) del seu àmbit territorial.

2.3 Per tal que la persona beneficiària pugui accedir a les actuacions objecte de l’ajut, no cal que sigui associada de l’ADV de la qual sol·licita els serveis.

–3 Entitats sol·licitants i perceptores de l’ajut

3.1 Són entitats sol·licitants i perceptores de l'ajut les ADV reconegudes oficialment d’acord amb el que estableix l’Ordre del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca d’11 d’abril de 1983, per la qual es regulen les agrupacions de defensa vegetal (DOGC núm. 341, d’1.7.1983).

Actuacions d’assessorament tècnic

a) Realitzar l’assessorament en GIP a les persones agricultores per a tots els cultius i les superfícies de conreu de l’ADV.

b) Fer el seguiment de les plagues, malalties i males herbes que, d’acord amb el Servei de Sanitat Vegetal, s’estimi convenient per obtenir la informació suficient i donar un servei tècnic adequat a les persones agricultores.

c) Facilitar periòdicament la informació obtinguda d’acord amb els plans d’actuació presentats a la sol·licitud, i que es determini a cadascuna de les estacions d’avisos fitosanitaris de les seccions d’Agricultura i Sanitat Vegetal dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

d) Transmetre els avisos fitosanitaris que doni el Servei de Sanitat Vegetal a tot el territori així com els que calgui transmetre als particulars per donar un bon servei tècnic a les persones agricultores en l’àmbit d’actuació de l’ADV.

e) Seguir obligatòriament les directrius que s’estableixin per a la lluita contra organismes nocius a totes les parcel·les d’actuació de l’ADV que estiguin incloses dins l’àmbit dels plans de prevenció, control o eradicació del Servei de Sanitat Vegetal.

f) Participar com a mínim en el 80% de les activitats i reunions de coordinació a les quals els convoquin els caps de les seccions d’Agricultura i Sanitat Vegetal dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

g) Desenvolupar, en col·laboració amb el Servei de Sanitat Vegetal i amb altres ADV, els assaigs, els experiments i les actuacions de seguiment en comú de plagues, malalties i males herbes per millorar els processos d’obtenció d’informació sobre seguiment de danys i plagues, la detecció i identificació de patògens i per a la implementació de noves tècniques de lluita necessàries per a la seva prevenció, control o eradicació.

Aquestes actuacions han d’estar emmarcades en els objectius de la GIP que es despleguen en la Directiva 2009/128/CE, en què s’estableix el marc de l’actuació comunitària per aconseguir un ús sostenible dels plaguicides.

Annex 3

Actuacions de seguiment de les plagues, malalties i males herbes prioritàries per al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

FONT RACO

Origen i desenvolupament de les ADV a Catalunya[modifica]

Les agrupacions de defensa vegetal les va crear la Generalitat de Catalunya mitjançant l'Ordre del DARP d'11 d'abril de 1983. La seva finalitat és que promoguin tècniques de control integrat de plagues o que col·laborin amb l'Administració per a la lluita en comú contra determinades plagues perilloses. Aquestes agrupacions constitueixen un eficaç mitjà per a la transferència als agricultors de les tècniques de control integrat,ja que poden particularitzar les seves actuacions en l'àmbit de parcel·la, i també s'han mostrat molt eficaces pera les accions de lluita col.lectiva. L'ajuda econòmica que reben prové del pressupost de la Generalitat i es beneficien també del programa ATRIAS del MAPA. Actualment l'ajut està regulat pel Decret 138/1990 sobre establiment d'ajuts en matèria agrària,pesquera i forestal, i consisteix en un màxim d'1.500.000 ptes. per a la contractació d'un tècnic, 500.000 ptes. per a despeses de funcionament,adquisició i contractació de mitjans de lluita; en casos extraordinaris aquestes darreres ajudes es poden incrementar. Igual com en d'altres agrupacions d'agricultors, també es poden beneficiar dels ajuts per a agrupacions d'ajuda mútua regulats per l'Ordre del DARP d'l de juny de 1992, i que consisteixen en2.200.000 pies., que s'han de repartir durant el primer quinquenni l'actuació.

Importància actual

El creixement del nombre d'ADV a Catalunya ha estat constant, i en aquests moments n'hi ha 89 en funcionament. Els recursos que l'Administració autonòmica i estatal han dedicat perquè es desenvolupin han tingut un creixement molt superior al de les altres inversions en el camp de la sanitat vegetal i han arribat als 150,8 milions de ptes. en l'exercici de 1992 (105 del DARP i 45,8del MAPA); el nombre d'hectàrees que agrupen és de 192.006 i el nombre de socis, 45.545. Aquestes xifres demanen una matisació,ja que en-alguns casos es produeix duplicitat d'adscripció, com al delta de l'Ebre, en què un mateix agricultor pot formar part alhora de l'ADV de lluita contra el barrinador de l'arròs i de l'ADV de lluita contra les rates,ja que són finalitats plenament diferenciades.També cal tenir en compte que hi ha dos grups d'ADV: aquelles que es dediquen a actuacions en grans àrees per al control de plagues perilloses: Dacus oleae al Baix Ebre i el Montsià,Ceratitis capitata en cítrics, Chitosuppressalis en arròs i rosegadors al delta de l'Ebre, i les que amb més o menys intensitat es dediquen a assessorar els agricultors a nivell de la finca.Si considerem únicament aquest segon grup d'ADV, el nombre d'hectàrees que comprèn és de 56.601 (5,3 % de la superfície cultivada a Catalunya) i el nombre d'agricultors associats és de 8.067 (un 9 % del total). Per cultius, la major incidència de les ADV es produeix en fruiters,ja que existeixen un total de 50 ADV d'aquest cultiu, que cobreixen 26.985ha. També és important la incidència de les ADV en els cultius següents: cereal (9ADV i 33.038 ha), vinya (7 ADV i 21.382 ha), avellaner (5 ADV i 4.808 ha) i hortícoles (9 ADV i 3.617ha). En un futur proper,i a conseqüència de les noves normatives europees que regulen el comerç de vegetals, hom espera que s'incrementi el nombre d'ADV de viveristes.

El futur

Com a comentan de l'actuació de les ADV, es podria dir que la seva tasca ha estat força positiva,ja que han contribuït a la vertebració del sector agrari i a una racionalització dels sistemes de lluita contra les plagues. No obstant això, i de cara a minorar les actuacions futures, són necessàries diverses mesures: -Nova reglamentació que, recollint l'experiència d'aquests anys, esta-bleixi les condicions per a la seva formació i sobre les normes de funcionament.-Potenciar i coordinar les actuacions de l'Administració per tal que,en l'àmbit de la investigació, l'experimentació i la formació, es pugui donar ales ADV el suport tècnic adequat. Especialment, es considera important la formació i el reciclatge dels tècnics de les ADV mitjançant cursos especialitzats.

  • En l'aspecte econòmic, és bàsic agilitar el sistema actual de pagament de les ajudes i incrementar-les per a aquelles ADV que duguin a terme programes de producció integrada.
  • Potenciar, per mitjà d'aquestes associacions, les campanyes de prevenció d'intoxicacions als aplicadors de plaguicides i de prospecció de nivells de residus sobre els productes vegetals.
  • Aconseguir una denominació oficial dels productes obtinguts mitjançant tècniques de producció integrada, que revalori les produccions de les ADV. Amb aquesta finalitat la Generalitat ha creat un Consell Regulador i s'han elaborat reglaments per a determinats productes obtinguts amb les tècniques esmentades


Vegeu també[modifica]


Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «ORDRE d'11 d'abril de 1983, per la qual es regulen les Agrupacions de Defensa Vegetal.». DOGC, 341, 01-07-1983.
  2. DOGC.
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Quaderns
  4. «ADFs de Catalunya.». SFADF. [Consulta: 8 gener 2015].
  5. Garriga i Massó, Joan] «Les ADF en la política forestal catalana». Dossiers agraris (en línia), 1995, pàg. 63-71.
  6. «ORDRE AAM/361/2014, de 3 de desembre, per la qual s'aproven les bases reguladores dels ajuts al sector agrícola en matèria de sanitat vegetal i es convoquen els corresponents al període 2014-2015.». DOGC, 6773, 18-12-2014.


[[Categoria: Agricultura ]]