Usuari:Renamed user 23o2iqy4ewqoiudh/OpenOffice.org

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Renamed user 23o2iqy4ewqoiudh/OpenOffice.org

L'OpenOffice.org (OOo), conegut comúnment com a OpenOffice, és una suite d'oficina descontinuada. Fou una versió de codi obert de l'anterior StarOffice, la qual Sun Microsystems adquirí el 1999 per a ús intern.

L'OpenOffice.org incloguí un processador de text (Writer), un full de càlcul (Calc), un programa de presentacions (Impress), una aplicació de dibuix (Draw), un editor de fórmules (Math) i un gestor de bases de dades (Base).[4] El seu format de fitxer per defecte era l'OpenDocument (ODF), un estàndard ISO/IEC, el qual provingué de l'OpenOffice.org. També podia llegir una ampla varietat d'altres formats de fitxer, amb èmfasi particular a aquells del Microsoft Office.

Sun publicà el codi de l'OpenOffice.org el juliol del 2000 i el llançà com a competidor del Microsoft Office, alliberant-ne la versió 1.0 l'1 de maig del 2002.

El 2011, Oracle Corporation, aleshores propietària de Sun, anuncià que ja no oferiria més una versió comercial de la suite i n'aturaria el desenvolupament.[5][6] Poc temps després, el projecte fou donat a l'Apache Software Foundation.

Apache canvià el nom del programari per «Apache OpenOffice».[7] Entre els altres projectes successors actius s'inclouen el LibreOffice (el més activament desenvolupat)[8][9][10] i el NeoOffice (comercial, només per al macOS).

L'OpenOffice.org es desenvolupà principalment per a les plataformes Linux, Microsoft Windows i Solaris, i més tard per al macOS, amb adaptacions a altres sistemes operatius. Es distribuí sota la Llicència Pública General Menor de GNU, versió 3 (LGPL); les versions primerenques eren també disponibles sota la Llicència de Fonts d'Estàndards Industrials de Sun (SISSL).

Història[modifica]

L'OpenOffice.org tingué origen en l'StarOffice, una suite d'oficina privativa desenvolupada per l'empresa alemanya Star Division a partir del 1985. L'agost del 1999, Star Division fou adquirida per Sun Microsystems[11] per 59,5 milions de dòlars, ja que això presumptament era més econòmic que adquirir llicències del Microsoft Office per a 42,000 treballadors.[12][13]

Referències[modifica]

  1. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades ooo34b1changes
  2. ↑ 2,0 2,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades ooo34b1
  3. ↑ «Language localization status». OpenOffice Language Localization Project. Oracle Corporation, 12-04-2011. [Consulta: 20 juny 2013].
  4. ↑ «Why OpenOffice.org». Sun Microsystems, Apache Software Foundation. Arxivat de l'original el 4 January 2012.
  5. ↑ Statements on OpenOffice.org Contribution to Apache, 1 June 2011, <http://www.marketwired.com/press-release/statements-on-openofficeorg-contribution-to-apache-nasdaq-orcl-1521400.htm>
  6. ↑ Steven J. Vaughan-Nichols (1 June 2011), Oracle gives OpenOffice to Apache, ZDnet, <http://www.zdnet.com/blog/open-source/oracle-gives-openoffice-to-apache/9035>
  7. ↑ Thank you for using OpenOffice.org - now Apache OpenOffice, <//www.openoffice.org/legacy/thankyou.html>
  8. ↑ Byfield, Bruce. «LibreOffice and OpenOffice: comparing the community health». Linux Magazine, 25-10-2014. [Consulta: 5 agost 2016].
  9. ↑ Newman, Jared. «OpenOffice development is looking grim as developers flock to LibreOffice». PC World, 23-04-2015. [Consulta: 5 agost 2016].
  10. ↑ Byfield, Bruce. «LibreOffice vs. OpenOffice: Why LibreOffice Wins - Datamation». Datamation, 27-10-2014. [Consulta: 5 agost 2016].
  11. ↑ Rooney, Paula «Apache OpenOffice 3.4 makes official debut; LibreOffice makes its case». ZDnet, 08-05-2012 [Consulta: 9 maig 2012].
  12. ↑ «Star-Division-Gründer Marco Börries verlässt Sun Microsystems» (en german). Chip Online DE, 18-01-2001. Arxivat de l'original el 22 September 2013. [Consulta: 21 juny 2013].
  13. ↑ Hillesley, Richard. «OpenOffice at the crossroads: Every bug is a feature». The H Open. Heinz Heise, 21-06-2010. Arxivat de l'original el 8 December 2013. [Consulta: 20 juny 2013]. «Simon Phipps, now an ex-Sun employee, later claimed that 'The number one reason why Sun bought Star Division in 1999 was because, at the time, Sun had something approaching forty-two thousand employees. Pretty much every one of them had to have both a Unix workstation and a Windows laptop. And it was cheaper to go buy a company that could make a Solaris and Linux desktop productivity suite than it was to buy forty-two thousand licenses from Microsoft.'»

[[Categoria:Processadors de text lliures]] [[Categoria:Paquets ofimàtics]] [[Categoria:Paquets ofimàtics lliures]] [[Categoria:OpenOffice]]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Renamed_user_23o2iqy4ewqoiudh/OpenOffice.org&oldid=31566924»