Usuari:Skelemberg
Filadora[modifica]
Màquina de filar, especialment la moguda a mà o per força hidràulica o animal.
màquina de filar, torn de filar o filadora és un instrument per filar manualment fibres tèxtils.
Aquesta eina consisteix en un bastó, generalment de canya, acabat per un cap on s'enrotlla la branca de fibra que es vol filar, que incorpora una roda, un pedal o maneta i una debanadora petita o suport giratori fix en el qual s'enrotlla 1 mànega per facilitar la seva extensió i la utilització.
HISTORIA[modifica]
La màquina de filar o filosa és una eina molt antiga i que, sovint, ha tingut importància com a símbol. Entre les més conegudes cal destacar la de Santa Isabel d'Hongria que filava per als pobres.
Erròniament, la tradició popular ha relacionat la filosa amb el conte de La bella dorment. Aquest error va sorgir de la proliferació d'il•lustracions que mostraven la protagonista punxant amb una hipotètica agulla en una filosa. No obstant això, la filosa no consta de cap part similar a una agulla. Originalment, la bella dorment es punxava amb un fus.
A l'Índia, la filosa és un símbol de la lluita contra l'imperialisme britànic. Com a part de la seva campanya de desobediència civil, Gandhi va convèncer als seus seguidors que la millor manera d'atacar l'Imperi britànic era no comprar els productes tèxtils de Manchester i fabricar la roba ells mateixos. La campanya va inspirar molta gent i va tenir èxit en fer mal de forma pacífica als interessos del poderós colonialisme, ajudant als pobles de l'Índia a assolir la independencia.2 Així, la filosa es va convertir en un dels símbols de la independència de l'Índia.
La filosa apareix per primera vegada l'any 3000 a. C., aproximadament.
Alguns tipus[modifica]
La maixerina[modifica]
La maixerina (a causa del malnom del seu inventor, el Maixerí)[1] o berguedana fou una màquina de filar dissenyada pel fuster berguedà Ramon Farguell i Montorcí entre el 1790 i el 1795,[2] en plena Revolució Industrial de Catalunya.
Aquesta filadora permetia filar a la vegada amb més d'un fus o pua, incr ementant el rendiment. Així, amb les seves 130 pues, avantatjava la spinning jenny de l'anglès James Hargreaves, que només en tenia 40, fet que donà un gran impuls a la indústria cotonera catalana. Això va permetre que, a poc a poc, moltes fàbriques abandonessin les importacions de cotó filat i s'especialitzessin en la filatura. La màquina s'usà fins al 1870, moment en què, als Països Catalans, fou substituïda per la selfactina, que permetia fer la mateixa feina amb un nombre inferior de treballadors, cosa que va donar lloc al conflicte de les selfactines.
La Spinning Jenny[modifica]
La Spinning Jenny fou una màquina de filar moguda amb força manual de 40 pues. Va ser inventada per l'anglèsJames Hargreaves el 1767. Fou una de les primeres innovacions de la Revolució Industrial.
La selfactina[modifica]
La selfactina és un tipus de màquina de filar, o filadora, intermitent que esdevingué molt típica als vapors a Catalunyadurant la Revolució Industrial, que fou precedida per la molt coneguda filadora anomenada berguedana. Va néixer el 1854, i fou la primera màquina de filar mecanitzada que, amb la intervenció d'un únic operador, en comptes de bastants, com havia calgut fins aleshores, permetia filar molts fils simultàniament. En el seu moment, tot i la seva complexitat, va ser considerada una de les màquines més perfectes de la indústria tèxtil. Avui encara se'n fan, però són rares, ja que majoritàriament s'han substituït per filadores de cap obert.