Aquesta és una pàgina de proves de Umrhubhe. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

Pàgines útils:

en:Musical instrument classification

https://en.wikipedia.org/wiki/Musical_instrument_classification#Indonesian_instruments

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuda:Com_es_modifica_una_p%C3%A0gina#exemple

https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Adaptaci%C3%B3_de_plantilles_a_Wikidata/infotaules_biogr%C3%A0fiques

Usuari:SonelG/Concert per a piano núm. 5 (Prokófiev)

Usuari:SonelG/Concert per a piano núm. 4 (Prokófiev)

Usuari:SonelG/GamelanSekaten

Obres per a flauta i piano[modifica]

Feld - Sonata per a flauta (wikidata)
Muczynski - Sonata per a flauta
Kapustin - Sonata per a flauta
Milhaud - Sonatina per a flauta
Piston - Sonata per a flauta
Taktakishvili - Sonata per a flauta
Françaix - Divertimento
Copland - Duo per a flauta i piano
Widor - Suite per a flauta i piano
John Rutter - Suite Antique

Colotomia[modifica]

La colotomia és un concepte descriptiu dels patrons rítmics i mètrics de la música de gamelan. Fa rèferencia tant a l'ús d'instruments específics què marquen intèrvals de temps aniuats com al procés de dividir la mètrica rítmics en aquests mateixos cicles aniuats. En el cas del gamelan, aquesta funció sovint correspon als instruments de la família dels gongs. Aquesta inclou exemplars de diverses mides, com el kempyang, ketuk, kempul, kenong, gong suwukan i gong ageng. Els instruments que toquen parts ràpides (kempyang i ketuk) mantenen un pols regular. El grup format pels gongs més grans toquen en cadència més lenta i regular, coincidint amb algun pols dels primers. El gong més gran, el gong ageng, representa el cicle temporal més gran i indica que la secció corresponent es repeteix o que la peça es mou a una nova secció

Els detalls dels patrons rítmics depenen de la estructura colotòmica (en javanès, bentuk), també coneguda com a estructura gending. Hi ha diferents estreuctures, que varien enormement en longitud i complexitat. tanmateix totes tenen unes característriques colotòmiques en comú.

Al gamelan, els instruments que articulen aquesta estructura de vegades se'ls anomena com a instruments colotòmics (o també, instruments interpuntuadors o instruments estructurals). els noms javanesos per aquests instruments són onomatopeics, basats en les ressonàncies relatives de les paraules gong, kempul, kenong i ketuk.-----------------------------. En el xifrat de la notació de gamelan (notació kepatihan), les parts colotòmiques s'escriuen com marques diacrítiques als números emprats per mostrar la melodia principal (balungan).

Colotomy is a description of the rhythmic and metric patterns of gamelan music. It refers to the use of specific instruments to mark off nested time intervals, or the process of dividing rhythmic time into such nested cycles. In the gamelan, this is usually done by gongs of various size: the kempyang, ketuk, kempul, kenong, gong suwukan, and gong ageng. The fast-playing instruments, kempyang and ketuk, keep a regular beat. The larger gongs group together these hits into larger groupings, playing once per each grouping. The largest gong, the gong ageng, represents the largest time cycle and generally indicates that that section will be repeated, or the piece will move on to a new section.

The details of the rhythmic patterns depend on the colotomic structure (Javanese: bentuk), also known as gendhing structure. There are a number of different structures, which differ greatly in length and complexity; however, all of them have some colotomic characteristics.

In the gamelan, the instruments which articulate this structure are sometimes called the colotomic instruments (also interpunctuating instruments or structural instruments, while Lindsay refers to them as "phrase-making instruments"). The Javanese names for these instruments are onomatopoeic, with the relative resonance of the words gong, kempul, kenong, and ketuk being comparable to that of the instruments they name. In the system of cipher gamelan notation (kepatihan notation), the colotomic parts are notated as diacritical marks on the numbers used to show the core melody (balungan).