Usuari:Uricose/proves/Retaule de Sant Pacià
Retaules (general)
[modifica]El disseny i l'execució de la imatge o del relleu en qüestió depenen i s'expliquen per la posició precisa que ocupen en el conjunt retaulístic, per la relació o xarxa de relacions que mantenen amb la resta d'escultures i d'elements d'aquell conjunt. (...) es tracta només de <parts d'una obra>, de <fragments>. (...) L'obra veritable, que constitueix l'objectiu pretès pels promotors i pels artífexs que la van crear (....) que justificava la subordinació més plena de qualsevol part o sector i de qualsevol altre element era el retaule.
eren parts integrades en el gènere per excel•lència de les arts del període, el retaule que ornava capelles i temples, signe i símbol de les identitats íntimes i col•lectives, espectacle de fusta banyada d'or i color, un gran aparador de les creences les expectatives, les pors i les ànsies de salvació dels habitants de la Catalunya de l'època moderna.
Durant els segles XVII i XVIII, gairebé cada temple parroquial, cada església conventual, cada ermita....van rebre decoració de nous retaules, realitzats normalment de fusta d'alba.
Molts van substituir els antics baixmedievals (...) per raons relatives a l'estat de conservació i a la voluntat de decorar els espais del culte amb estructures mes sumptuoses.
Se'n van fer que costaren cent o cent cinquanta lliures, només: 8...) els mes ambiciosos , dues o tres mil lliures., Aquests preus es van triplicar a la segona fase de la seva construcció, a l'hora de policromar-los o banyar-los en or.
Els retaules refulgents dominant les naus o les fosques capelles ere una màquina devota extraordinàriament eficaç. D'una banda, llur presència monumental i sumptuosa qualificava els espais sagrats, proclamava la presència dels altars i esdevenia un simulacre convincent i, de vegades, fascinant de la grandesa i l'omnipresència divines.
Des de la primera dècada del segle XVII, lentament, els retaules completament esculpits guanyaren terreny als mixtos, i prengueren als pintors una bona porció d'un sector importantíssim de la producció, de de llavors controlada per especialistes dauradors i policromadors.
D'altra banda, com que s'expressaven en un dialecte escultòric diferent del pur italià tardo-manierista dels models internacionals, les composicions resultaven més elementals i simples, i apareixien puntejades d'atavismes com la isocefàlia, la insistent simetria central o el limitat ventall emotiu exhibit pels actors de les escenes.
Lloc de treball
[modifica]Ara bé, l'escultor realitza obres moltes vegades per a llocs allunyats o relativament allunyats de la seva ciutat i, per ant, del seu taller. Pot succeir que realitzi l'obra en el seu taller, i un cop acabada, la transporti al lloc de destinació, o bé vagi a treballar al lloc on s'ha de situar. En el cas del retaule dedicat a la Mare de Déu del Roser, també per la parròquia de Rupià, al mestre Joan Roig se li pagaren 11ll.b. Per traslladar-se a assentar el retaule .... En canvi, quan els Roig, pare i fill, han d'anar a assentar en dita església de Rupià un altre retaule que se'ls ha encarregat, han de pagar-se el viatge ells mateixos.
PÉREZ SANTAMARIA,A: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de BARCELONA (1680 -1730). Lleida: Pous i Pagès, 1988.
LA VISURA O INSPECCIÓ DE L'OBRA
[modifica]Els resultats es visuren o inspeccionen per experts, quan s'ha acabat el treball escultòric i s'ha assentat. Només si els perits que realitzen aquesta missió li donen el vist i plau, l'escultor cobra l'últim termini de l'obra. Els contractes indiquen que els visuradors han de ser experts. En el cas que trobin qualque fallada o s'hagi omès quelcom indicat en la traça, l'escultor ha d'esmenar-ho o afegir-ho al seu càrrec.
PÉREZ SANTAMARIA,A: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de BARCELONA (1680 -1730). Lleida: Pous i Pagès, 1988.
[1] === Els Clients ===
Per contractes i rebuts hem pogut constatar que la clientela era relativament diversificada, però amb predomini de l'estament eclesiàstic, tant si es tracta de petites esglésies parroquials com de catedrals, monestirs o convents. Els retaules de les parròquies com veurem, son un cas mixt. Quan els clients eren laics les obres que sufragaven també eren destinades a l'Església: parròquies, catedrals, capelles, etc. D'entre els clients laics podem establir dos grups: el ric comerciant, algunes vegades nobles,e s adir, el client individual; i el client col•lectiu representat per confraries pietoses i dels més diversos oficis, que costejaven un retaule dedicat al seu patró i que s'instal•lava ala Catedral o a l'església o convent on acostumava a reunir-se la institució, a la capella que hi tenia destinada. Entre els clients eclesiàstics s'han d'establir també dos tipus: aquell qua a títol individual llega una quantitat per a què realitzin un o més retaules. En aquest cas, el retaules pel qual dedica una quantitat sol dedicar-se al seu patró.
L'altre tipus és el client col•lectiu, encara que en alguns casos acostumen a costejar les obres els feligresos. Per això hem parlat abans de cas mixt.
PÉREZ SANTAMARIA,A: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de BARCELONA (1680 -1730). Lleida: Pous i Pagès, 1988.
Autor
[modifica]Al mateix tems que el de ant Pacià, degué realitzar el de Sant Pere Nolasc, també a la Catedral de Barcelona. El 1691, juntament amb el seu fill, contracta el retaule de Sant Crist, de Rupià, i també una ampliació del retaule major que havia esculpit Santacruz. Martinell afirma que el 1697 ja havia mort. Es basa en un document on es fa referència a la reunió de prohoms de la Confraria d'Escultors, per nomenar un examinador que substitueixi al clavari – Joan Roig, pare – que ha mort, precisament per a l'examen de passantia del seu fill Joan Roig.
PÉREZ SANTAMARIA,A: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de BARCELONA (1680 -1730). Lleida: Pous i Pagès, 1988.
Obra
[modifica]L'any 1689 el daurador Joan Moixí començava els treballs de la policromia del retaule de la capella de Sant Pacià de Barcelona decantat cap a una ornamentació rica de formes i colors per accentuar la bellesa de la talla. La figura del titular del retaule presenta palmetes estofades sobre una casulla que té pintats a la franja central, a manera de petits quadres, els altres tres sants barcelonins per excel•lència: Sant Sever, santa Eulàlia i sant Oleguer. Però els motius del plafó Honres fúnebres de sant Pacià són encara més significatius: la utilització de la tipologia contrareformista de ramejats, ocells i minyons en el coll de la capa pluvial d'un dels dos bisbes de l'escena demostra el grau d'ofici de Moixí. En l'altre bisbe, la capa s'ha ocupat amb motius naturals de clavells i tulipes com a senyal d'un canvi en els repertoris de final del segle XVII. La resta de dibuixos esgrafiats i pintats a punta de pinzell del retaule queden reduïts a formes tradicionals de pinyes, fulles entrellaçades i elements fitomòrfics.
BOSCH,J: (comissari): Alba daurada. L'art del retaules a Catalunya. Girona: Museu d'Art de Girona, 2006ALBA DAURADA
La daurada de les obres
[modifica]– Joan Moxí, qui daura. Entre d'altres, diversos retaules esculpits pels Roig, el 1722 es pasa de mestre a fadrí i el 1723 deixa l'ofici. Es reincorpora al Col•legi de dauradors el 1726, però només per aquest any, puix que a partir de 1721 treballa com a peixater. Aleshores te 1 anys.
Bibliografia
[modifica]- PÉREZ SANTAMARIA,A: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de BARCELONA (1680 -1730). Lleida: Pous i Pagès, 1988. Pag 89
Referències
[modifica]- ↑ p. {{{títol}}}. «akaka»