Usuari:Vicens/Pintura al món llatí

La coneixem gràcies al descobriment de les ciutats de Pompeia, Herculà i Estavia, ciutats que van quedar sepultades en l'erupció del Vesuvi el 79 dC. La majoria de pintures provenen d'aquestes ciutats. Només es conserva pintura mural sobre estuc, però els romans també realitzaven pintura sobre cavallet (tot i que no se'n conserven). Plini el vell (principal documentalista de l'art romà) diu que els romans practicaven la pintura des del s. V aC. Només coneixem la pintura que es troba entre el s. II aC i el 79 dC. En trobem 4 estils. Aquests estils, anomenats pompeians, són confusos i es barregen entre ells.

1r estil

És el més antic, apareix al s. II aC. No és precisament romà, ja que apareix a Grècia. És un estil il·lusionista, en el qual, mitjançant pintura sobre estuc, es vol simular pedres de marbre i pedres "riques".

2n estil

Apareix durant la 1a meitat dels s. I aC. També anomenat estil arquitectònic. S'hi busca, com en el 1r estil, l'engany visual. S'hi busca l'il·lusionisme espacial, arquitectònic. Paisatges, temples, columnes, etc. Simula arquitectures per trobar profunditat. A mesura que avança, s'hi van afegint màscares teatrals, natura morta i figura morta.

3r estil

Època augustal. És el contrari del 2n estil. Busca la finitud de l'espai, la realitat. S'anomena estil de parets reials. Casa de Juli Polivi. Grans superfícies llises pintades, sobretot amb negres i rojos. Quan hi ha escenes naturalistes, s'emmarquen, per deixar clar que és un quadre a la paret (això s'anomena pinax).

4t estil

Hi ha autors que diuen que no existeix pas, ja que no n'hi ha una unitat d'estil, és una fusió dels altres estils coneguts. Es desenvolupa del 64 al 79 dC. S'anomena estil fantàstic. Del 2n estil, agafa les finestres amb paisatges oberts, etc. Del 3r, n'agafa l'arquitectura etèria.

Categoria:Història de la pintura Categoria:Cultura de l'antiga Roma