Usuari:Vicent Paqui/proves

1. AUSIÀS MARCH

1.1. INTRODUCCIÓ

Per damunt de reminiscències, d’influències o, si es vol,  de plagis, hi ha en A. March, al llarg de la seua obra, una copsa que el diferencia fonamentalment dels trobadors provençals i dels poetes italians i és la seua actitud davant la dona.

La dama dels trobadors era cantada en atenció a la seua jerarquia social, a la qual el poeta ret un vassallatge amorós, adaptació del vassallatge feudal.

A Itàlia, els stilnovisti oposaren a la “senyora” dels trobadors, l’alta categoria de la qual es fonamenta en el llinatge, la dona “angelicata”, aquella que mereix ser amada  no per la noblesa de la sang, sinó per la noblesa del seu cor, o siga el cor gentil (no oblidem que gentil vol dir noble). La sublimació de la dama és cada vegada més gran entre els poetes italians.  Per a Dant, Beatrice és la Teologia que el conduirà vers Déu i per a Petrarca, Laura atenyerà la més elevada espiritualitat.

En canvi, el que féu A. March i no feren ni trobadors ni italians, és considerar la dama simplement com a dona, amb vicis i virtuts, amb fermesa i feblesa, un ésser capaç de pecar i de fer pecar el poeta.

“Lleixant a part l’estil dels trobadors…” Amb aquest vers seu podria condensar-se la significació històrica d’A. March dins la literatura catalana.

1.2. VIDA

Ausiàs March nasqué probablement a Gandia,  l’any 1397; D’una família de poetes i cavallers fou fill de Pere March i nebot de Jaume March. De molt jove participà en la vida militar del país al servei d’Alfons el magnànim, el qual recompensà generosament els seus serveis. Posteriorment es retirà a les seues possessions de València i esdevingué falconer major del rei.

Es casà dues vegades, primerament amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell i després, amb Joana Escorna. Ni de l’una ni de l’altra no va tenir fills, però sí que en tingué de naturals , dels quals tenim en tenim notícia pel seu testament. Morí a València el 1459.

1.3. L’OBRA

A.March és l’home de lletres més important de la nostra literatura medieval. Aquest criteri està recolzat pels punts següents:

• Pel fet que fou un poeta molt llegit, sobretot, al llarg del segle XVI, per la influència que deixà en poetes castellans com Garcilaso de la Vega. A més cal considerar que tota la nostra poesia del segle XVI és un intent d’imitació de l’obra del poeta de Gandia.
• La quantitat de manuscrits que ens han arribat, així com  les nombroses edicions que s’han fet de les seues obres tant en castellà com en català.
• Perquè la seua obra es distancia de la poesia anterior i esdevé una poesia molt personal i sincera que el desmarca de tots els poetes del seu temps i, per això, se l’ha considerat generalment com un poeta modern.

Ara tractarem el perquè de la seua modernitat:

• Utilitza per primera vegada la nostra llengua en els seus poemes amb molts pocs provençalismes i , alguns d’ells són forçats `per fer rimar els versos.

• Es distancia de  la poesia trobadoresca més pel que fa a la temàtica que no a la forma, ja que manté el vers decasí·lab i conserva l’ús del senhal, encara que en fa servir cinc, cosa insòlita en la poesia trobadoresca.
• Pren la mort de la seua pròpia esposa, Joana Escorna, com a tema d’algunes de les seues cançons, una prova més de la seua sinceritat.
• Nou tractament de la dona, diferent a la idealització amb què fou tractada pels trobadors i a la sublimació espiritual de la dona dels poetes italians. La dona en A.March és un ser humà amb totes les seues qualitats reals o virtuts i els seus defectes o vicis. Les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa.
• Distanciament de la sensibilitat medieval. La seua obra és una constant reflexió de tots els aspectes sobre la condició humana, quan part de la seua obra gira entorn la seua vida personal i ho fa amb molta profunditat.
• La seua poesia analitza una personalitat en evolució i s’oposa als elements repetitius anteriors i es converteix en un joc poètic complex i canviant.

L’obra està constituïda per 128 poesies i els estudiosos l’han classificada per cicles temàtics, on cada cicle forma una unitat de sentit.

1.4 L’ESTIL

• Un dels trets més característics del seu estil són les llargues comparacions. La seua poesia és plena d’interrogacions i d’imprecacions que li confereixen un to de sinceritat i de dramatisme; No podia ser altre el seu estil; Era l’única manera d’arribar a expressar la intensitat del seu desig, mai en repòs; A més aquest recurs és  una tècnica d’aproximació autor-lector.

• Hi trobem també una gran desimboltura en e l lèxic i en la sintaxi popular: presència d’objectes de la vida de cada dia, paisatges medievals i feudals (ciutats, castells, hostals…), personatges (soldats, pobres, malalts, lladres…).

• La llengua és culta i precisa. Parla normalment en primera persona.

• Des del punt de vista mètric i formal no s’aparta massa de  les normes trobadoresques: decasíl·lab rimat i l’estrofa més usada és  la cobla.

Testament d’Ausiàs March

2. CANTS D’AMOR

L’amor és un tema important en la poesia d’A. March. Gran part de  la seua obra gira entorn del tema de l’amor. El poeta es proclama filòsof de l’amor. Experimenta, reflexiona, teoritza i moralitza sobre l’amor.

Dir amor és dir dona, però no una dona idealitzada, sinó humana, real i individual.

La seua poesia amorosa és contradictòria; es mou en el binomi “fina amor/ foll amor”, és a dir, “amor intel·lectual/amor sensual”.

El poeta experimenta, reflexiona i teoritza sobre la qüestió, cosa inèdita en la història de  la literatura.

Les seues relacions oscil·len entre el platonisme més pur i la fornicació, la qual cosa es tradueix en una ansietat ètica.

Sembla que l’amor ideal sempre queda frustrat, bé per les seues claudicacions carnals bé per la manca de resposta adient per part de la dama. Les dones el deceben en adonar-se que no estan preparades per a l’amor ideal que ell propugna.

March ha estat considerat com el “poeta del desig”, ja que la major part de la seua obra està dominada pel tema del desig. El desig d’A. March és un desig que no arriba al plaer i del qual es pot dir que es  manté viu, precisament perquè no arriba a cap lloc.

Jordi Rubio i Balaguer ha indicat que l’objecte amorós d’A. March no fou sempre i exclusivament la dama, sinó que potser, també, amics seus o joves dels ambients freqüentats per ell, foren objecte de la seua passió amorosa.

La mort en A. March, no és un element que es contradiga amb l’amor, sinó que el confirma, l’enalteix i el justifica. Així el poeta no sols ens parla del “dolor dolç” que porta la sageta d’amor, sinó que exalta el límit d’aquest dolor a morós, és a dir, la mort d’amor, únic remei per al seu desig errant.

2.1. PLENA DE SENY

És un senhal que encobreix el nom d’una dama desconeguda a qui el poeta anomena sovint “aimia” (estimada). És un cicle que conté 19 poesies que pertany a la primera etapa literària d’A. March i en el qual el poeta recrimina la dama de no estimar tal i com ell voldria - físicament i intel·lectualment -. Davant la resposta passiva i tradicional de la dama, el poeta se sent fracassat i presenta una actitud agressiva, però segueix lluitant i com escriu per resoldre els problemes que el turmenten comença un nou cicle. S’ajusta a la concepció trobadoresca de l’amor on l’argument és la passió per la persona amada.

2.2. LLIR ENTRE CARDS

Consta de 35 poemes dirigits a una dama, Dona Teresa. Ara, el poeta s’allunya dels aspectes físics de la dona i considera l’amor com una absoluta contemplació com a única possibilitat d’assolir l’amor pur. Davant la resposta negativa de la dama, A. March pren una actitud violenta i, inclús, se sent culpable perquè la dona s’ha decantat per l’home impur, el comú. Tot açò el du a una obsessió per la mort, tema constant en aquest cicle.

2.3 OH FOLL AMOR

Cicle d’11 poemes, en els quals el poeta expressa un estat de consciència pecadora per uns amors “folls” anteriors, alhora que se n’alegra d’un nou amor, ara espiritual. A. March afirma que aquest “amor foll” és deshonest, vil i, fins i tot, vergonyós. Pot ser es tracte de l’amor d’una dona o de diverses, a les quals s’ha lliurat sexualment, tot i que cap la possibilitat que es tracte del tan debatut tema de l’homosexualitat del poeta.

2.4. AMOR, AMOR

Cicle de 12 poemes, dividits en dos grups. Corresponen a la maduresa i senectud del poeta.

Al primer grup A. March es dirigeix a l’amor personificat i es dol de la pèrdua de la seua capacitat d’estimar a causa dels desenganys.

Al segon grup retorna al cicle “oh foll amor”, en tant que el poeta parla d’una nova experiència física i de com, ja vell i cansat, arriba a sentir-ne l’avorriment i el fàstic.

2.5. MON DARRER BÉ

Cal esmentar dos poemes, dirigits probablement a Joana Escorna, amagada sota el pseudònim “mon darrer bé”, en els quals es fa palès l’equilibri emocional i la pau interior que en ella troba. Pel seu to, no sembla ser un amor desesperat ni amb greus problemes morals