Usuari:Vmangas/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Farmacocinètica d’antibiòtics en la població pediàtrica[modifica]

Farmacocinètica i farmacodinàmia[modifica]

La farmacocinètica constitueix una ciència de caràcter multidisciplinari i de gran interés sanitari, l’objectiu principal de la qual a la pràctica assistencial és la individualització posològica i l’optimització dels tractaments farmacològics, amb la finalitat d’aconseguir la màxima eficàcia terapèutica amb la mínima incidència d’efectes adversos [1][2].

La farmacodinàmia es centra en l’estudi de la magnitud de la resposta, particularment en l’estudi de l’inici, la intensitat i la duració de la resposta i com aquests es relacionen amb la concentració que assoleixen els principis actius al seu lloc d’acció[3].

Figura 1. Esquema dels passos del principi actiu a l’organisme.

Com indica la Figura 1, existeix una interdependència entre els processos controlats per la farmacocinètica, que determinen la concentració al lloc d’acció, la qual és responsable de la resposta biològica que està regulada pels processos farmacodinàmics.

Per tal de dur a terme aquestes funcions, un dels objectius de la farmacocinètica/ farmacodinàmia (FCFD) consisteix en construir models matemàtics que permeten interpretar el LADME (alliberament, absorció, distribució, metabolisme i excreció/eliminació) dels fàrmacs i la resposta farmacològica, i poder així fer prediccions d’esdeveniments futurs relacionats amb la utilització de medicaments[4].

Existeixen dos tipus d’estratègies de modelat i simulació per a la quantificació de les concentracions de fàrmac i la resposta: l’aproximació fisiològica i la compartimental, i és  aquesta última la més utilitzada per la seua senzillesa .

En l’aproximació compartimental, els compartiments agrupen un conjunt d’òrgans o teixits amb un flux sanguini i una afinitat pel fàrmac similar, i en aquests es considera que el fàrmac es troba distribuït homogèniament i de forma instantània[5].

Per altra banda, al modelat fisiològic l’organisme és representat com un sistema circulatori tancat, que consisteix en un conjunt de compartiments interconnectats que representen els òrgans o teixits més importants per a l’absorció, distribució, metabolisme i eliminació de compostos[6] (Figura 2).

Població pediàtrica[modifica]

Figura 2. Esquema dels models compartimentals i fisiològic.

La problemàtica a la població pediàtrica rau en que és escassa la informació i les dades que es tenen sobre la FCFD de medicaments d’ús pediàtric. Aquesta carència es deu a l’escassa existència d’assaigs clínics realitzats en aquest grup de població tan vulnerable i heterogeni, que presenta una fisiologia i una fisiopatologia tan diferent de la d’un adult; el que fa que incremente de manera considerable la complexitat dels estudis i investigacions per tal d’establir les propietats dels medicaments i l’interval de dosi eficaç[7][8].

Desafortunadament fins ara, les dades d’eficàcia i seguretat molt sovint no han estat disponibles per als medicaments utilitzats a pediatria, ja que els assaigs clínics s’han realitzat tradicionalment amb adults[9]. És per això que els nounats i xiquets es presenten com “orfes terapèutics”, pels pocs fàrmacs aprovats per a ús pediàtric i per l’absència de formes farmacèutiques pediàtriques.

Com a conseqüència de l’escassetat de proves d’elevada qualitat en aquest grup de població, el que s’ha fet habitualment és seleccionar i dosificar els fàrmacs basant-se en l’evidència científica estudiada en altres poblacions, com ara la població adulta[10].

Com diu l’organització mundial de la salut (OMS), la realització d’assaigs clínics amb xiquets és essencial per poder desenvolupar teràpies i intervencions específiques d’acord a l’edat, així com per verificar-les empíricament, i poder determinar i optimitzar els millors tractaments mèdics possibles. És per això que els darrers anys l’OMS ha estat encapçalant campanyes mundials com ara l’anomenada “Medicamentos a la medida de los niños”, per tal de millorar la disponibilitat i l’accés a medicaments en menors de divuit anys.

A resultats d’aquestes declaracions i pels pocs fàrmacs adaptats i autoritzats per aquest grup especial de població, els últims anys gràcies a les noves regulacions s’està incrementant l’interés sobre les propietats farmacocinètiques i farmacodinàmiques dels medicaments en la població pediàtrica, tant des d’un punt de vista acadèmic i experimental, com des del punt de vista industrial[11].

Subgrups de la població pediàtrica[modifica]

La població pediàtrica es considera un grup de població especial a la terapèutica pels canvis fisiològics que experimenten fins tenir les característiques pròpies de la població adulta.

Aquesta població es divideix en subgrups, considerant la classificació més habitual l’establida en funció de l’edat[12].

Taula 3: Classificació etèria de la població pediàtrica de la OMS.
Subgrup pediàtric Edat
Nounat prematur < 37 setmanes de gestació
Nounat o recent nascut a terme 0 fins 28 dies
Lactant i xiquets de curta edat 1 mes fins 2 anys
Pre-escolar 2 anys fins 5 anys
Escolar 6 anys fins 11 anys
Adolescent 12 anys fins 18 anys
Problemàtica dels antibiòtics a la població pediàtrica[modifica]

Els antibiòtics són utilitzats per tal de tractar i prevenir infeccions causades per bactèries.

La problemàtica que representa l’ús d’antibiòtics a la població pediàtrica es deu a l’ús excessiu i inapropiat que se’n fa d’aquests, que determina l’increment de les resistències bacterianes[13]. Per altra banda, també es deu a que és el grup de població més exposat a aquests, ja que als primers anys de vida és on es concentren la majoria de les infeccions respiratòries víriques i bacterianes; causades per patògens com ara Pneumococo, S. pyogenes i H. Influenzae, els quals presenten taxes elevades de resistència a les famílies més importants d’antibiòtics[14].

Altre problema que presenta aquest grup de població és quant a la selecció de dosi adequada d’antibiòtic, ja que la majoria de vegades no s’usen dades farmacocinètiques obtingudes a estudis amb infants, atès que aquesta informació per a infants no es troba disponible[15].

Malgrat el gran nombre de sol·licituds d’aprovació de medicaments amb indicació pediàtrica, un nombre important d'assaigs clínics pediàtrics no han aconseguit complir els objectius proposats. En una anàlisi de 158 estudis realitzats per obtenir l’aprovació de medicaments pediàtrics, el 18% dels productes farmacèutics no van ser etiquetats per a ús pediàtric, i el 6% es van etiquetar per a ús pediàtric, però no per a la indicació estudiada, per presentar un rang de dosificació inadequat, falta d’eficàcia, manca de formulació pediàtrica, fracàs del disseny de l’assaig, mida de la mostra insuficient o selecció de dosi inadequada[16][17].

Normativa EMA/FDA[modifica]

L’increment de les recerques i estudis clínics en infants s’han vist afavorits els últims anys per l’aparició de noves mesures reguladores, per tenir medicaments adequats a les seues necessitats.

Quant a la legislació a la Unió Europea és una única llei la que regla el desenvolupament de fàrmacs pediàtrics i l’autorització d’ús. Fou a partir del 2007 quan s’aprovaren els reglaments (CE) nº1901/2006 (16) i (CE) nº 1902/2006 (17), pels quals s’establiren les consideracions sobre medicaments d’ús pediàtric i la presentació de plans d’investigació pediàtrica; amb l’objectiu de garantir l’obtenció de dades suficients i donar suport a l’autorització de medicaments en pediatria, una vegada es completen els primers estudis amb éssers humans i es comencen a conèixer els efectes dels medicaments.

Un procés clau en els nous procediments reguladors és dut a terme pel Comité Pediàtric en l’Agència Europea del Medicament (EMA), el qual és el principal responsable en l’avaluació i autorització dels plans d’investigació pediàtrica[18].

Amb aquests reglaments es pretén facilitar el desenvolupament i l’accessibilitat de medicaments d’ús pediàtric, vetllar perquè aquests siguen fruit d’una investigació ètica i de qualitat i estiguen específicament autoritzats per a la seua administració, així com per millorar la informació disponible sobre el seu ús en pediatria. Dits objectius s’han d’assolir sense sotmetre a la població pediàtrica a assaigs clínics innecessaris i sense endarrerir l’autorització de medicaments per a altres grups d’edat.

Quant a les primeres iniciatives reguladores llançades per la FDA (Food and Drug Administration) dels Estats Units (EUA), van ser modificades i autoritzades al 2007 d’acord

a les seccions de la Food and Drug Administration Amendments Act basant-se en la Llei d’Equitat d’Investigació Pediàtrica del 2003[19] i la Llei sobre els Millors Medicaments d’Ús Infantil del 2002[20].

Referències[modifica]

  1. ↑ Calleja Hernández, M.Á. «Líneas estratégicas de formación en la Sociedad Española de Farmacia Hospitalaria (SEFH)». Farmacia Hospitalaria, 32, 6, 2008-12, pàg. 305–308. DOI: 10.1016/s1130-6343(08)76277-9. ISSN: 1130-6343.
  2. ↑ José., Doménech Berrozpe,. Tratado general de biofarmacia y farmacocinética. Síntesis, 2013. ISBN 978-84-9958-954-1. 
  3. ↑ Redaktor., Rosenbaum, Sara E.. Basic pharmacokinetics and pharmacodynamics : an integrated textbook and computer simulations. John Wiley & Sons, © 2017. ISBN 978-1-119-14315-4. 
  4. ↑ Fan, Jianghong; de Lannoy, Inés A.M. «Pharmacokinetics». Biochemical Pharmacology, 87, 1, 2014-01, pàg. 93–120. DOI: 10.1016/j.bcp.2013.09.007. ISSN: 0006-2952.
  5. ↑ José., Doménech Berrozpe,. Tratado general de biofarmacia y farmacocinética. Síntesis, 2013. ISBN 978-84-9958-954-1. 
  6. ↑ Edginton, Andrea N; Theil, Frank-Peter; Schmitt, Walter; Willmann, Stefan «Whole body physiologically-based pharmacokinetic models: their use in clinical drug development». Expert Opinion on Drug Metabolism & Toxicology, 4, 9, 24-08-2008, pàg. 1143–1152. DOI: 10.1517/17425255.4.9.1143. ISSN: 1742-5255.
  7. ↑ Oh, Myungho «Ethical considerations for clinical trials performed in children». Korean Journal of Pediatrics, 52, 1, 2009, pàg. 1. DOI: 10.3345/kjp.2009.52.1.1. ISSN: 1738-1061.
  8. ↑ Turner, M.A.; Catapano, M.; Hirschfeld, S.; Giaquinto, C. «Paediatric drug development: The impact of evolving regulations». Advanced Drug Delivery Reviews, 73, 2014-06, pàg. 2–13. DOI: 10.1016/j.addr.2014.02.003. ISSN: 0169-409X.
  9. ↑ Turner, M.A.; Catapano, M.; Hirschfeld, S.; Giaquinto, C. «Paediatric drug development: The impact of evolving regulations». Advanced Drug Delivery Reviews, 73, 2014-06, pàg. 2–13. DOI: 10.1016/j.addr.2014.02.003. ISSN: 0169-409X.
  10. ↑ Rose, Klaus; Grant-Kels, Jane M. «The Meanings of “Pediatric Drug Development”». Therapeutic Innovation & Regulatory Science, 53, 6, 2019-11, pàg. 767–774. DOI: 10.1177/2168479018812060. ISSN: 2168-4790.
  11. ↑ Christensen, Michael L. «Best Pharmaceuticals for Children Act and Pediatric Research Equity Act: Time for Permanent Status». The Journal of Pediatric Pharmacology and Therapeutics, 17, 2, 01-10-2012, pàg. 140–141. DOI: 10.5863/1551-6776-17.2.140. ISSN: 1551-6776.
  12. ↑ Rose, Klaus; Stötter, Hans. ICH E 11: Clinical Investigation of Medicinal Products in the Paediatric Population. Basel: KARGER, 2006, p. 33–37. ISBN 3-8055-8201-3. 
  13. ↑ p., Giachetto, G. Universidad de la Republica. Facultad de Medicina. Hospital Pediatrico. s.. Vigilancia del uso de antibioticos en el Hospital Pediatrico del Centro Hospitalario Pereira Rossell: susceptibilidad antimicrobiana; gasto y consumo de antibioticos.. 
  14. ↑ Gérvas, J. «La resistencia a los antibióticos, un problema de salud pública». Atención Primaria, 25, 8, 2000, pàg. 589–596. DOI: 10.1016/s0212-6567(00)78573-8. ISSN: 0212-6567.
  15. ↑ Burckart, Gilbert J.; Momper, Jeremiah D. Pediatric Clinical Pharmacology in Regulatory and Drug Development Sciences: Lessons Learned and the Path Forward. Chichester, UK: John Wiley & Sons Ltd., 2013-07-31, p. 271–280. ISBN 978-1-118-31208-7. 
  16. ↑ Momper, JD; Mulugeta, Y; Burckart, GJ «Failed Pediatric Drug Development Trials». Clinical Pharmacology & Therapeutics, 98, 3, 26-06-2015, pàg. 245–251. DOI: 10.1002/cpt.142. ISSN: 0009-9236.
  17. ↑ Benjamin, Daniel K.; Smith, P. Brian; Jadhav, Pravin; Gobburu, Jogarao V.; Murphy, M. Dianne «Pediatric Antihypertensive Trial Failures». Hypertension, 51, 4, 2008-04, pàg. 834–840. DOI: 10.1161/hypertensionaha.107.108886. ISSN: 0194-911X.
  18. ↑ Bauer, Peter; König, Franz «Adaptive paediatric investigation plans, a small step to improve regulatory decision making in drug development for children?» (en anglès). Pharmaceutical Statistics, 15, 5, 2016, pàg. 384–386. DOI: 10.1002/pst.1762. ISSN: 1539-1612.
  19. ↑ Shane, Rita «The Food and Drug Administration Amendments Act of 2007: Drug safety and health-system pharmacy implications». American Journal of Health-System Pharmacy, 66, 24_Supplement_7, 15-12-2009, pàg. S2–S3. DOI: 10.2146/ajhp090459. ISSN: 1079-2082.
  20. ↑ «Best Pharmaceuticals For Children Act of 2007». [Consulta: 24 abril 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Vmangas/proves&oldid=27027078»