Usuari:Xúquer/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Xúquer. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
(CCT o C★T) | |||||
|
|||||
| Lema | «Mare Terra. Pare Ӿúquer» | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | Organiz̧ació | ||||
| Ideologia | independentisme, ruralisme, autoӿestió | ||||
| Alineació política | innecessària | ||||
| País d'origen | Valěncia | ||||
| Història | |||||
| Creació | 22 de setembre de 2017 | ||||
| Fundador | Anònims | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
El Consell de les Cinc Terres és una organiz̧ació independentista que busca crear un "No-Estat Riberenc" nomenat "Sicània", i que coincidix ēn l'àrea ӿeogràfica de l'actual comarca històrica de la Ribera·l Ӿúquer.
Història[modifica]
L'organisació ̮s va presentar el 22 de setembre del 2017. L'acte va ser la culminació d'un procés de maüració de la plataforma Som Ribereŋcs. Ēn la creació del Consell de les Cinc Tɛrres s'assolí la implantació del moïment independentiste ribereŋc a través d’una xarxa de cèl·lules autònomes en els cinc territoris de la Ribera: la Vall dels Alcalans, la Vall Farta, Castelló i Les Ènoves, la Ribera Alta i la Ribera Baixa. Estos grups o cèlules, aixina com els seus membres, reben el nom de Senshams (Sensham en siŋgular; aglutinació de "sense" i "ham") i n’hi han āscampaӿ per tota la Ribera. Ės ribereŋcs tenen el sobrenom de “samarucs”, degut a ǫ’este ӿicotet peix endèmic s'ha tornat un símbol identitari.
El nom "Sicània"[modifica]
El nom triat pa tot el territori prové del nom del riu Ӿúǫer, ǫ ve de l'àraþ Xuǫ[a]r, ǫ'alhora ve del llatí Sucro, i este del grec Sicana (Σικανοί, Sikanoi). Sicània és l'adaptació de l'hidrònim grec pa referir-se al "país del riu Sicana", en el sentit de les tɛrres sota la influència econòmica i cultural del riu Ӿúǫer.
Bandera[modifica]
La bandera de la Ribera'l Ӿúǫer és rectangular i té una proporció àurea, és a dir, 1:1,6 (φ=1,61538461...). Està composta pels següens elemens:
- Seɲal reial: ocupa ¼ del camper en disposició vertical a la vora ̮sǫerra com a símbol de l'orige històric dels habitans. Colors: groc i roig.
- Les quatre aönes: disposæs horisontalment en la part central, ocupen ⅓ de l'alçària del camper. Simbolisen ės quatre afluens principals ǫ's troben dins la Ribera: el Sellent, l'Albaida, el Magre i el Verđ, confluint en un sol riu: el Ӿúǫer. Color: blanc.
- Les dos āstrɛles: de ciŋc puntes, centræs en el terç superior i inferior custodien el riu. Cada punta representa cada una de les cinc tɛrres ǫ coɱformen Sicània. La presència d'una'strɛla a câ banda simbolisa ǫ câ territori vellarà per la sobirania pròpia i la dels atres a banda i banda'l Ӿúǫer. Color: blanc.
- Camper: de color blau fosc simbolisa tant la purea de l'auia i de l'aire, com l'anhel d'un cɛl nocturn fosc en ǭ's veӿen les āstrɛles.
Ideologia[modifica]
El Consell de les Cinc Tɛrres es definix com una organisació ruralista i autoӿestionària ǫ'aposta per la independència política i econòmica de la Ribera'l Ӿúǫer, la consecució d'una'structura social neotribal basâ'n rets d'afinitat coɱfigurâ per grups i individus.
- Reliӿó: La reliӿó ̮ficial és l'humor, eŋcâ ǫ's respecta la llibertat de ser un amargat i un Mariamelindres.
- Naturalea: Defensa dels ecosistemes i dels processos de reversió de les zones urbanes en rurals o naturals.
- Neotribalisme: Afavoriment de l'āstructura social en grups, clans o famílies, aixina com la defensa de les seues tɛrres, costums, lleŋgua i lleis ancestrals.
- Autodeterminació: Es reconeix i garantix el dret a l'autodeterminació de cascun dels cinc territoris. Consevol moïment autodeterministe menor serà abordat exclusivament pel territori en custió.
Reivindicacions liŋgüístiǫes[modifica]
El Consell reivindica el reconeiximent de totes les parles de câ poble de la Ribera assumint-les com a part de l'idioma occità-català-valencià, pero defén una normativisació pròpia ǫ reflectixga ixos parlars a través de la creació d'una Acadèmia de les Parles Ribereŋǫes.
Diâ del Poble Ribereŋc[modifica]
La Diâ del Poble Ribereŋc se celebra el 20 d'octubre, en commemoració a l'últim renaixement del Ӿúquer. Data·n que comença·l sistema de comptailiz̧ació dels anys