Usuari:Ximo74/proves
Església Parroquial La nostra Senyora del Rosari del Canyamelar (València)
[modifica]
L'Església de La nostra Senyora del Rosari, antigament “Ermita Nova del Rosari”, situada en la plaça del mateix nom, això és, plaça del Rosari número 4 del barri del Canyamelar de la ciutat de València. Ha sigut declarada bé de rellevància local i la seua fundació es deu a Andrés *Mayoral Alonso de *Mella arquebisbe de València entre 1738 i 1769.
Antecedents Històrics
[modifica]Iniciada cap a 1761 i finalitzada en 1774, dependent de l'Església de Sant Tomas de València, en esta Església va destacar com a pintor un gran de la il·lustració científica del segle XVIII, criat en el *cañamelar Juan Bautista Bru de Ramón (1742-1799) que va decorar al fresc partix de la volta que es va perdre després d'alçar de nou el temple en el Segle XIX, concretament en 1882, obra de Joaquín María Calvo Tomás. En estes dates el temple es posa baix advocació de La nostra Senyora del Rosari, patrona del Cañamelar.[1]
Característiques Tècniques
[modifica]És un temple de 2 naus separades per pilars, quatre trams amb cobertes de voltes de canó i capelles laterals que s'obrin a les naus centrals a través d'arcs de mig punt i pilars d'ordre clàssic. Substituïx i àmplia l'ermita preexistent. Amb l'ampliació, es derroca el mur que separava l'única nau i dona com a resultat un atípic temple d'una única nau amb *Es pilars centrals. La inusual forma es deuria al fet que abans en les dues naus estaven separats els homes de les dones, igual que en la façana hi haja dues portes, amb la qual cosa dues entrades originàries de quan era ermita.
Sobre ella tres obertures en arc de mig punt rematats amb arcs del mateix tipus rematats per frontons corbs partits. La finestra central fa funció de fornícula i en ella trobem a la Verge del Rosari realitzada en pedra per l'escultor Alfonso Gabino *Pariente.
Les portes són de fusta xapades en bronze i amb relleus al·lusius a la Passió i a la Creu. En el xicotet oval superior de la façana trobem l'escut oficiós del poble nou de la mar, escut de recent col·locació ja que no és original del temple.[2]
En 1902 amb una remodelació s'independitza de la seua església matriu, sant Tomàs, i es constituïx en Església Parroquial sent el seu primer rector Luis Navarro Oliver. L'actual façana és obra realitzada entre 1945 i 1948 per Carlos Soria i *Mauro *Lleó, rematada la mateixa amb un frontó de perfil mixtilini d'inspiració barroca.
El campanar és d'obra posterior a la data fundacional, 1882, obra realitzada en 1916 per l'arquitecte Antonio Martorell Trilles. De planta quadrangular, desentona una miqueta amb la resta de l'edifici.
Una altra data important és 1969 es realitzen obres de restauració en la façana i es col·loca un panell ceràmic en el centre de la façana i entre totes dues portes. Compost originalment de 100 taulells policroms realitzats entre 1790 i 1795 en el centre dels quals apareix en un oval la Verge del Rosari entre núvols i àngels
Entre 1989 i 1992 es realitzen obres de consolidació i reforç realitzades per Vicente Gallart i José Alberto Sanchis procedint a reparacions en la capçalera i en les cobertes que patien de fallades estructurals.
Finalment, ja a l'interior del temple destaquen les capelles del Crist del Bon Encert, la del Sagrat Cor de Jesús, la de Puríssima Concepció i la de la Comunió[3]. L'Església del Rosari és seu de la germanor del Santíssim Crist dels Afligits, l'activitat dels quals és major durant la setmana Santa Marinera.
Bibliografia
[modifica]García Pilan, Pedro " La Semana Santa Marinera memoria ,historia e identidad ". Los Poblados Marítimos, historias, lugares y escenas,2017.Páginas 1 a 12.
López Piñero, José María. Juan Bautista Bru y la difusión por Cuvier de su obra paleontológica. Arbor, Madrid.1989.
- ↑ «http://www.jdiezarnal.com/valenciaiglesiadenuestraseñoradelrosario.html».
- ↑ «[http:/www.valenciacuriosa.com http:/www.valenciacuriosa.com]».
- ↑ «https://cultural.valencia.es/es/monument/iglesia-parroquial-nuestra-señora-del rosario».