Vés al contingut

Usuari:XpoferenS/Dates de Colom a Barcelona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Clarificant les dates d'en Colom a Barcelona[modifica]

L'argument que no se sap en quina data arribà Colom a Barcelona, nomès serveix per a justificar l'arribada d'una teòrica Carta d'en Annes Pinçon desde Baiona a Barcelona abans que la carta enviada per en Colom desde Lisboa.

Analitzem les dates i les dades:

  • Pinçon arribà (segons .................) a Baiona el 4 de Març de 1493
  • Colom arribà el 4 de Març a Lisboa.
  • Colom abandona el 13 Lisboa direcció suposadament Palos.
  • Pinçon arriba a Palos el 15 de març

A la postil.la de la Carta a Santangel diu "Corí aquí en aquest port de Lisboa avui, i diu la data 14 de març. Es una errada d'impremta?. Algú va traduir "quatre" per "quatorze" ( no diu catorce), perque el 14 Colom ja era camí de Palos, i si així fos, no diria aquí a Lisboa, sino diria que es camí de Palos.

Les dates de les Cartes[modifica]

  • català a Santàngel, primera impressió : 15 de febrer ; postil.la del 14 de març; impresa a primers d'abril
  • Llatí a Sanxis , primera impressió a Roma : Ulisbone pridie idus Martii = 4-14 de Març?; impresa en 30 de maig
  • castellà a Carta al Rei, llibre Copiador : 18 de febrer - 4 de març; trobada el 1985; impresa 1989.

Les dates de les cartes no confirmen quan va arribar a Barcelona, com a molt serveixen per saber desde on poguè enviarles.

L'itinerari Palos-Barcelona[modifica]

Tenim que en Pinzon va del 4 al 15 de Baiona a Palos, 11 dies, 1000 km aprox. En canvi al Xpofol molts historiadors el fan anar caminant, amb una inmensa comitiva, per una ruta mes propia de una volta ciclista, fins arribar a Barcelona, quan mes tard millor. ( i reventat, esclar ) La teoria mes llogica seria del 15 continuar en vaixell fins a Barcelona, podent trigar uns 15 dies en el trajecte, com a màxim. A Barcelona a primers d'abril.

  • La historiografia tradicional afirma que Colom va travessar la Península per anar a veure els monarques. Abonaven aquesta explicació els testimonis de Ferran Colom, de López de Gomara i de P. Las Casas. Però aquests testimonis són quelcom exagerats i imprecisos: un viatge per terra, exposat a lladres i bandolers, amb aquell carregament tan llaminer, i amb una rebuda triomfal a cada poble, l’hauria fet molt més lent. El viatge forçosament havia de ser per mar. Hi ha a favor el mateix testimoni de l’Almirall quan en el seu “Libro de Navegación” escriu”…que estaba de propósito de ir a Barcelona, por la mar, en la cual ciudad le daban nuevas que sus Altezas estaban”.(Diario de Colón(Edición de Julio F.Guillen:El primer viaje de Cristóbal Colón. Instituto Histórico de Marina, 1943,pp.160-161. i Bartomeu Casaus,)
  • Els reis estaven desde el 24 d'octubre a Barcelona ( capital de l'Imperi Hispànic )
  • Desde l'atemptat d'en Joan de Canyamars, els reis es "refugiaren" a Sant Jeroni, M. Cuyàs, Història de Badalona.
  • Sí que consta documentalment que els Reis Catòlics eren el monestir de Sant Jeroni de la Murtra on esperaven Colom. L’ànsia dels monarques era comprensible: els interessava conèixer de primer mà l’ abast del descobriment i en tot cas preparar un segon viatge aprofitant el bon temps. Així doncs, a Sant Jeroni de la Murtra, en un discret acte de cort, reberen l’almirall. Colom va explicar als Reis el seu viatge i els monarques li feren diverses mercès. Jaume Aymar stòfol Colom a Sant Jeroni de la Murtra” publicat al Butlletí de Centre d’ Estudis Colombins ns.5-6,Barcelona,1992.pp.6-12.
  • Els primers missatgers que anuncien als Reis la descoberta, arribaren de Sevilla. Fernandez de Navarrete, Coleccion de Viajes, II.
  • Els reis envien una carta (no se sap a on) a Colóm el 30 de Març. Això no significa que en Colom no estiguès ja de camí, sino que no havia arribat.
  • Es posible que de Palos anès, en primer lloc a Sevilla,(com diu Fray Bartomeu Casaus el dia 15 de març, Historia Yndies, 1927, p 336) i d'allí envies amb un carter reial la Carta al Rei
  • La carta enviada per Pinçon desde Baiona arribá desprès que la que Colom escrivi desde Lisboa. Madariaga, Vida del muy magnifico....1944, p 339.
  • La data d'arribada varia segons autors:
  • Lopez de Gomara , el 3-04 (CieMC, pag 208)
  • Diego Monfart, Catàlec o Memòrial dels Consellers de Barcelona, que el 3-04 es batejaren els indis a la Catedral.(CieMC, pag 208)
  • Carlos Martí, afirma el 14 (CieMC, pag 208)
  • Washinton Irving, Vida y VIajes..., Gaspar y Roig, Madrid, 1851, "Barcelona a mitjans d'abril".
  • José Coroleu, el 15(CieMC, pag 208)
  • El 18, Català Roca, trobà un document Reial atorgant a Colom l'Almirallat. Aixó indica que ja fa dies que Colom era a Barcelona.
  • Duran/Canher/Rumeu, el 20

Pero uns dies després de la arribada d'en Colom a Barcelona, possiblement per Pasqua (que aquell any es va caure el 7 d’abril) foren batejats els sis indis a la Catedral, essent apadrinats pels Reis i el Príncep. Un d’ells rebé el nom de Joan de Castella, i fou conservat com a patge del Príncep. Cf.RUMEU DE ARMAS,op.cit.,p.23 d.MONFART, Catálogo memorial des concellers de Barcelona y cosas notables succehidas en son temps. Real Academia de la Historia: Bibliografía Colombiana Madrid, 1892, pàg.431.

  • Es evident que hi ha una confusió de dates, entre l'arribada, la recepció a Sant Jeroni, i la Recepció oficial a la Plaça del Rei, pero aquest ball ens dona una forquilla minima i màxima de 3 per a arribada, i 14-15 per a recepció oficial a Barcelona. ( que no es pot resumir redactant :'vers la data d'arribada de Colom a Barcelona no hi ha consens vers el dia concret d'aquesta. Per alguns Historiadors Colom arribà a Barcelona el 3 d'abril, mentre que d'altres situen aquesta data a mitjans o bé a finals d'aquest mes'). Perque si el 18 signen un document, es que ja feia dies que corria per Barcelona.

Lo correcte seria afirmar que Colom arribà el 3, tinguè la recepció oficial a Barcelona el 7, i la recepció privada a Sant Jeroni entre el 3 i el 6.

Un cop aclarit això, en queda el dubte de saber quan els historiadors coetanis afirmen que desprès de la recepció reial "Tota la Cort l'acompanyà a casa seva" (Antonio de Herrera, Hechos de los castellanos...), es refereixen a la casa dels Colom de Barcelona de la cantonada Banys Vells/Mirallers, o a Can Sunyol de Badalona, propietat dels Colom el 1493 segons els arxius notarials de Badalona.

La qualitat de l'impressió d'en Pere Possa[modifica]

L'invent del Pinzon co-descubridor[modifica]

  • Com a resposta a la sortida dels llibres d'Ulloa i la posibilitat de que fos català, el govern feixista de Primo de Rivera inicià la teoria del co-descobriment per part d'en Pinzon, teoria mantinguda viva durant el franquisma, i que avui en dia encara es manté a Espanya, sense cap recolzament dels historiadors foranis.
  • Material: butlletí 46, pag 22-24