Usuari:Yeyahgon/proves
La dona biònica és una sèrie estatunidenca de televisió, d’acció i ciència-ficció, dels anys setanta. Va ser creada per Kenneth Johnson i està basada, d’una banda, en la novel·la Cyborg de Martin Caidin del 1972 i, de l’altra, en l’adaptació televisiva d’aquesta novel.la The Six million Dollar Man (1974-1978).
La sèrie televisiva es va emetre als Estats Units per primer cop del gener de 1976 al maig del 1978 a les cadenes estatunidenques ABC i NBC. Durant els anys 80 va ser emesa a la cadena espanyola TVE i doblada al català i emesa amb èxit a la cadena catalana TV3 l’any 1985. La sèrie té amb 58 capítols i 3 temporades.
La protagonista, interpretada per l’actriu Lindsay Wagner, és Jaime Sommers.
Sinopsi[modifica]
La protagonista, Jaime Sommers, assumeix i finalitza exitosament missions governamentals especials d’alt risc utilitzant els seus poders biònics sobrehumans.
Argument[modifica]
Sommers, una tennista de 28 anys involucrada en un accident de paracaigudes gairebé mortal, es converteix en la dona biònica. Se salva de la mort després de rebre implants mèdics experimentals de la mà d’Oscar Goldman, funcionari del govern dels EUA, i del doctor Rudy Wells, científic especialitzat en robòtica i cibernètica. Mentre s’adapta als seus nous poders cibernètics accepta treballar per l’OSI, (Organització d’Intel·ligència Científica) l’organització privada quasi governamental que li ha fet la cirurgia. Al mateix temps, la Jaime és mestra d’escola de la base de les forces aèries, una feina que li serveix per amagar les activitats en l’OSI.
Les modificacions de la protagonista inclouen unes cames biòniques amb ajustaments neuromusculars i una alta impulsió als peus, un braç dret artificial amb una connexió d’alta potència nerviosa i una orella dreta amb un microsensor auditiu ultrasensible.
Totes aquestes modificacions li permeten velocitat, força i oïda sobrenaturals.
L’alta velocitat de fins a 100 km/h i els salts des de desenes de metres d’alçada se simulen amb càmera lenta i un efecte de so molt particular. I quan sent converses a quilòmetres de distància o a través de les parets la càmera fa un zoom a un pla de detall molt característic del rostre de la Jaime, la qual es posa els cabells darrere l’orella per donar a entendre que hi sent millor. Amb el seu braç biònic és capaç de rebentar una pilota de tennis, doblegar ferros i tanques com si fossin de paper.
En alguns episodis apareixen uns personatges antagònics anomenats fembots, unes dones robot d’aspecte totalment humà però de força sobrenatural que es barallen amb la protagonista cos a cos. Les fembots són descobertes com a robots quan durant la baralla els cau part de la cara en forma de màscara i deixa a la vista l’interior del cap compost per circuits i components electrònics. Els efectes especials bàsics i del tot analògics són característics de l’època cinematogràfica dels anys 70 i dels primers films de ciència-ficció.
En algunes de les missions Jaime Sommers és segrestada i aconsegueix deslliurar-se amb els seus superpoders i en moltes d’altres missions ha d’anar d’incògnit i la podem veure vestida d’oficial de policia, d’hostessa de vol, de monja, de col·legiala, de gitana zíngara, de ballarina de cabaret o d’índia.
Música[modifica]
La banda sonora la van compondre Joseph Harnell i Jerry Fielding. Fielding va ser el compositor principal dels temes d’inici i final de la sèrie mentre que Harnell es va fer càrrec de compondre nous temes per la segona temporada. El desacord i decepció del primer va fer que canviés la política de la productora i tornés a incorporar el tema d’obertura de la sèrie de forma permanent.[1]
Història[modifica]
El creador de la sèrie Kenneth Johnson, en la seva primera feina amb continuïtat com a guionista i productor, va crear L’home dels sis milions de dòlars, amb Steve Austin, l’home biònic, com a personatge principal. Més endavant, va proposar fer dos episodis on aparegués, per compensació, el personatge femení de l’home biònic, però sense ànim de continuïtat. L’enorme èxit d’audiència d’aquests episodis va fer plantejar a l' ABC d’encarregar una sèrie centrada en aquest personatge femení, The bionic Woman.
Després de la cancel·lació d’ambdues sèries, van tornar a la pantalla en forma de tres pel·lícules en els anys 1987, 1989 i 1994, en què finalment, després de 10 anys, Steve Austin i Jaime Sommers es casen.
La dona biònica va superar en popularitat The six million dollar man, també coneguda com L'Home nuclear a l'Amèrica llatina. Totes dos sèries eren emeses al mateix moment en cadenes diferents.
La dona biònica va ser una de les primeres sèries a presentar una superheroïna com a protagonista principal, juntament amb la sèrie de La dona meravella (Wonder Woman).
Aquest personatge femení es va convertir en una imatge icònica de la cultura pop dels anys 70 i va inspirar la comercialització de joguines, motxilles, cartells i altres productes. També va ser protagonista de còmics, alguns d’ells en companyia de la dona meravella, la sèrie de la qual també fou retransmesa durant un període semblant, entre 1975 i 1979, per l'ABC.
Existeix una reposició del 2007 de la sèrie original anomenada Bionic Woman, de 8 episodis i amb David Eick com a director, que no va ser tan exitosa.
Kenneth Johnson també és el creador d’una altra sèrie de ficció anomenada V, força exitosa en la dècada dels anys 80.
Referències[modifica]
- ↑ Harnell, Joe. Counterpoint : the journey of a music man. [Philadelphia?]: Xlibris Corp, 2000. ISBN 0-7388-4990-1.