Usuari Discussió:Fernando cuarto
Jorge Ventocilla Cuadros (Panamà, 1955) es un biòleg panameny.
Es va educar a Perú on els seus pares Eliodoro Ventocilla i Delia Cuadros, peruans exiliats van poder retornar. Va estudiar a l’escola San Luis de Barranco, districte del sud de Lima.. L’any 1975 va fixar la seva residència a Panamá, formant-se com a biòleg a la Universidad Nacional de Panamá. La seva especialitat és la zoologia, amb M Sc. en vida silvestre. Juntament amb el també biòleg especialitzat en botànica, Heraclio Herrera i l’historiador Valerio Núñez ha efectuat treballs de camp amb el poble kuna. Durant 25 anys va desenvolupar una important tasca científica a l'Institut Smithsonian d'Investigacions Tropicals, principalment a l'oficina d'educació i conservació ambiental. Ha participat de forma molt activa en diversos projectes adreçats a la conservació del medi ambient i el territori kuna, entre ells el projecte Pemasky. En l'actualitat col•labora amb el Centre d'Estudis Llatinoamericans de Panamà. És autor o coautor de diverses obres i articles tècnics sobre història natural, la majoria centrats en les poblacions indígenes de Panamà. El seu àmbit d'investigació preferent és la relació entre pobles indígenes i natura. Va participar i coordinar la gestió de la xarxa de tallers d'art infantil Kuna i el programa de visitants a l'illa de Barro Colorado, reserva científica de Panamà. Entre les seves obres cal destacar “El espíritu de la Tierra: Plantas y animales en la vida del pueblo kuna” en col•laboració amb els abans esmentats Heraclio Herrera i Valerio Núñez. “Cébaco: La historia de isla Cébaco, Panamá contada por sus pobladores”. “Nuestra casa en el universo” en col•laboració amb Catherine Potvin, aquesta última obra de gran interès per estar centrada en l'estudi del canvi climàtic i la proposta REDD, és un text educatiu dirigit als pobles indígenes de Panamà i el neotròpic. En els països catalans va formar part de l'equip que va realitzar l'estudi "Els Turistores Kunas" guardonat amb el VIII Premi Internacional d'Estudis Turístics Gabriel Escarrer, organitzat per la Universitat Internacional de Balears i la Càtedra Sol Meliá d'Estudis Turístics.
Un breu resum del llibre "L'esperit de la terra - Plantes i animals en la vida del poble kuna" és la millor manera d'il•lustrar de forma gairebé gràfica l'estil de treball, el tipus de recerca que efectuen els coordinadors de l'estudi, entre ells Jorge Ventocilla. El llibre es composa de dotze capítols o articles, de diversos autors, a destacar la participació de diversos sailas, entre ells sailas dummagan i intel•lectuals kunes, tots els participants en l'obra exceptuant Jorge Ventocilla i Marc Chapin són índigenes kuna.
El llibre repassa el concepte del poble dule sobre la terra que habiten, les seves creences i la seva forma de vida, la necessitat de canvi sense perdre les seves essències, l'educació mediambiental, la tinença de la terra, agricultura, formes de comerç, tasques de subsistència. Les característiques geològiques, topografia, tipus de sòl, clima, rius, activitats al mar tenen també dedicat un capítol. Aquest capítol i els dedicats a fauna terrestre i al poble kuna són obra de Jorge Ventocilla, així mateix el capítol referent a desforestació submarina és del mateix autor en col•laboració amb Arcadio Castillo.
L'obra és doncs una ontologia sobre el poble kuna, els seus costums, el seu hàbitat, i tal com expressa el seu títol, els animals i plantes presents al territori kuna, a destacar el capítol dedicat a plantes medicinals i a la "cacera" de les llagostes al mar. La llagosta és molt important per al poble dule i la sobreexplotació està ocasionant una disminució preocupant del seu nombre, cal combatre causes externes i internes d'aquesta sobrepesca.
El concepte de Napguana, terra o mare naturalesa íntimament relacionat amb el floriment de la cultura indígena i el paper de la dominació espanyola en la desgràcia d'Abya Yala és abordat també per un poeta kuna. L'epíleg del llibre exposa la necessitat de fer front a la crisi ecològica a la qual es veu abocat el poble kuna, la necessitat de conservar la seva forma de vida, el seu medi ambient i intentar aturar i revertir la sobreexplotació de la fauna terrestre i marítima.