Vés al contingut

Usuari Discussió:Xdbf/proves/Consell Català de Ressuscitació

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Consell Català de Ressuscitació (CCR) va ser creat el 15 de setembre de 2003 per un acord entre les Societats científiques d’Anestèsia, Reanimació i Terapèutica del Dolors (SCARTD), de Cardiologia (SCC), de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC),de Medicina Intensiva i crítica (SOCMIC), de Pediatria (SCP) i d’Urgències i Emergències (SOCMUE) que pertanyen a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.

El CCR sorgeix amb la voluntat de ser una organització oberta a la societat, multidisciplinar pel que fa a les especialitats mèdiques i transversal quant als col·lectius professionals per aglutinar, impulsar i col·laborar amb totes les entitats i professionals, l’àmbit d’actuació dels quals estigui total o parcialment vinculat al Suport Vital (SV).

La seva finalitat, és promoure, coordinar i estandarditzar les activitats formatives, de recerca, de difusió i de bones pràctiques en Suport Vital i la Ressuscitació Cardiopulmonar (RCP) arreu de Catalunya. Aquesta activitat, d’incidència directa en la promoció i prevenció de la salut, es desenvolupa seguint les directrius de l'European Resuscitation Council https://www.erc.edu/, organisme al qual el CCR està vinculat. Els cursos de formació en SV, els seus alumnes i els seus instructors estan homologats des del 2017.

El CCR promou mesures contra la mort sobtada i accidental no sols a través de l’ensenyament de tècniques assistencials sinó també a través de plans de prevenció. Estimula la investigació bàsica, clínica i epidemiològica a l’àrea del suport vital, coopera amb les diferents administracions involucrades, en la implantació d’una eficaç “cadena de supervivència” en el seu àmbit i promou la col·laboració i enteniment entre les organitzacions i col·lectius implicats en el suport vital.

Història

Precedents

1950-1975 Es desenvolupen en el món les bases sobre l'RCP a partir de les iniciatives de molts professionals dedicats a la Medicina, Enginyeria, Indústria, intensiva, Anestèsia, Urgències, Enginyeria, etc. entre els que cal destacar els anestesiòlegs James Elam https://en.wikipedia.org/wiki/James_Elam_(physician) i Peter Safar https://es.wikipedia.org/wiki/Peter_Safar (descriuen obertura de la VA i la ventilació boca a boca), Claude Beck https://en.wikipedia.org/wiki/Claude_Beck i Paul Zoll https://en.wikipedia.org/wiki/Paul_Zoll (fan la primera desfibril·lació externa), Holger Hesse https://en.wikipedia.org/wiki/Holger_Hesse i Henning Ruben (creadors del ressuscitador auto inflable), Asmund Laerdal http://cardiosistemas.com.ar/blog-Asmund-Sigurd-Laerdal.html crea el maniquí Resusci Anne, els enginyers https://en.wikipedia.org/wiki/William_B._Kouwenhoven, https://www.resuscitationjournal.com/article/S0300-9572(22)00658-X/fulltext i el cirurgià cardíac James Jude https://en.wikipedia.org/wiki/James_Jude (defensen les compressions toràciques combinades amb la ventilació boca a boca), els cardiòlegs John Geddes i el tècnic Alfred Mawhinney (inventors del primer desfibril·lador portàtil), el cirurgià Herny Judah https://ca.wikipedia.org/wiki/Henry_Heimlich (descriu la maniobra del seu nom per a la desobstrucció de la via aèria). Tot i així l’atenció a la mort sobtada es centre sobretot en l’àmbit hospitalari. L’aparició de les primeres Unitats de medicina intensiva, del transport sanitari medicalitzat i dels sistemes d’alerta completen les baules que conformen l’anomenada cadena de supervivència i l’ensenyament de com actuar davant la mort sobtada. La tasca de les societats científiques interessades en l’SV i la creació dels consell nacionals sobre la RCP estableixen les línies de recerca i el garant científic de les actuacions.

1976-2002

A Espanya el desenvolupament de l’especialitat en Medicina intensiva i crítica, de la Cardiologia, la Cirurgia toràcica i de l’Anestesiologia i la creació dels serveis d’Urgència i Emergència i els Sistemes d’Emergències Mèdiques (SEM) porten a establir les bases en l’atenció de les aturades cardiorespiratòries (ACR). La Sociedad Española de Medicina Intensiva impulsa el 1984 el Plan nacional de RCP. A Catalunya el 1985 es crea el primer comitè de RCP dins de la SOCMIC i el 1985 es publica a Barcelona el primer manual d’RCP bàsica. El Departament de Salut promou el 1985 el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) https://sem.gencat.cat/ca/coneixer-el-sem/qui-som/historia/index.html i en els anys 1990 s’inicia la formació dels primers instructors en Suport Vital Avançat.

2003-2005 'Creació del CCR

L’interès per l’ensenyament i difusió de l’SV es va estenen i són diverses les societats científiques catalanes que s’interessen. L’aparició dels Desfibril·ladors Externs Automatitzats (DEA) https://ca.wikipedia.org/wiki/Desfibril%C2%B7lador_extern_autom%C3%A0tic així com la millora del SEM, fan que l’atenció a les víctimes de mort sobtada pugui ser realitzada fora dels hospitals. La tasca en promoure el primer decret que regula la formació i ús del DEA per personal mèdic impulsat pel Departament de Salut de la Generalitat a través de l’Institut d’Estudis de la Salut obra la porta a la formació de personal sanitari (metges, infermers i tècnics de transport sanitari) i a la dotació de DEA en els centres d’atenció primària i els vehicles de transport sanitari. Es crea el Programa Integral d'Atenció a la Cardiopatia Isquèmica (PAICI) que serà el detonant de l’acord que portarà a la creació del CCR amb una Junta de Govern amb representació de les sis societats, un comitè directiu i uns coordinadors territorials.

2006-2010. Etapa de creixement

En aquest període es desenvolupa la organització base i l'estructura administrativa, els grups de treball, s'inicien acords amb entitats col·laboradores per desenvolupar la formació en SV de manera homogènia, estandarditzada i de qualitat. S'assoleix la formació de prop de 650 instructors que desenvolupen la seva activitats en el personal de centres sanitaris, però també a primers interventors i ciutadania a través de centres de formació. Així mateix es promou un full de ruta per assolir la homologació dels instructors, dels cursos i dels alumnes amb l'ERC. El CCR forma part del https://www.cercp.org/. S'adopta el Manual de SVB-DEA i de Suport Vital Immediat (SVI) de l'ERC.

Conscients de que és l’escola on s’aprenen els hàbits perdurables i on formen els futurs ciutadans, el CCR va impulsar el 2006 el programa de formació en SV integrat en el currículum escolar obligatori (SVe) des de P3 a 4rt d’ESO on són els mestres qui un cop formats fan la implementació del programa a les respectives escoles un cop es va completar una experiència pilot a les escoles de les comarques de Terres de l’Ebre.

2011-2015 Etapa de consolidació

Durant aquests període es desenvolupen múltiples accions. Cal destacar la contribució en el nou decret 151/2012 que regula l'ús i la formació en el SVB-DEA per personal no sanitari que facilita l'accés públic a la desfibril·lació, els convenis amb entitats i empreses per a la difusió i formació del SV, la formació b-learning, els criteris de qualitat, etc. En el camí de la homologació amb l'ERC s'adopta el nou model de cursos generis d'instructors (GIC)que unifica la formació en SVI i SV avançat adult i pediàtric. Segueixen els acorda amb entitats associades i empreses col·laboradores assolint-se una formació anual d'entre 25.000 i 45.000 persones.

Des de 2014 de manera progressiva es desenvolupa el Programa SVe a la resta de comarques partir de l’acord establert amb el Departament d’Educació.

S'impulsen múltiples accions de difusió a l'entorn del Dia Mundial de sensibilització sobre l'Aturada Cardíaca promogut pel l'ERC i l'https://www.ilcor.org/.

2016-2022 La homologació amb l'ERC

l'ERC reconeix i homologa els cursos de SV i els instructors. En els seus primers vint anys el CCR ha promogut la formació d’instructors (més de 1.500) per a la formació de professionals sanitaris i de la ciutadania. L’estructuració dels cursos (SV bàsic, SV avançat d’adults i pediàtric, SV immediat adult i pediàtric, SV avançat en trauma). En aquests anys més de 300.000 persones han rebut la formació en SV i 300.000 escolars segueixen la formació.

Resum (2003-2023)

Durant els primers vint anys des de la seva creació, les accions del CCR i els prop de 1.500 instructors han contribuït a formar en SV més de 300.000 ciutadans adults i en el Programa SVe 2.300 mestres formats com monitors i instructors han aconseguit que 300.000 escolars catalans aprenguin les habilitats en SV. L'escola és el lloc on s'aprenen les habilitats perdurables. Xdbf (disc.) 11:34, 28 maig 2023 (CEST)