Víctor Uris Pascual
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1958 Palma (Mallorca) |
| Mort | 3 abril 2024 (65/66 anys) |
| Causa de mort | Malaltia |
| Activitat | |
| Ocupació | músic, harmònica |
| Gènere | Blues |
Signatura  | |
 | |
Víctor Uris Pascual (Palma, 1958 - Palma, 3 d'abril de 2024) fou un músic i compositor mallorquí conegut per ser pioner del Blues a Mallorca mitjançant la seva harmònica.[1][2]
Biografia[modifica]
La seva família paterna era de Menorca, i es traslladà a Mallorca arran de l'empresonament de la seva padrina a Can Sales per ser presidenta del Front Popular.[3] De formació autodidàctica, fou un dels fundadors de la primera banda de Blues de Mallorca, Harmònica Coixa Blues Band (1982-1994) juntament amb Pep Baño i Toni Reynés.[4] El 1987 varen gravar el seu primer senzill en directe a l’Auditori de Palma al Festival de Jazz de la ciutat. El 1988, va sortir al mercat el seu primer disc. Hi van col·laborar artistes com Joan Bibiloni, Errol Woiski i Deborah Carter.
Amb la sortida de Pep Banyo del grup, Errol Woisky s'incorporà com a vocalista durant dos anys per acabar sent rellevat per Montserrat Pratdesaba “Big Mama”. La formació anava canviant però sempre mantenia el denominador comú de Víctor Uris a l'harmònica. Gravà el seu segon disc, Walkin’ blues, acompanyat de Vicenç Caldentey, Alfons de la Serra, Toni Reynés, Sebastià Catany i Big Mama. Un cop dissolt el grup, Uris va continuar la seva trajectòria amb Amadeu Casas i Big Mama i gravaren “El blues de la inflació” i “El blues de l’ombra blava”.[5]
Fou teloner del seu admirat Van Morrison a Palma el 1999 als dos concerts que va oferir a l’Auditori de Palma en la presentació del disc “Back on top”.
El 2002 va gravar el seu primer disc en solitari, “De lado a lado” amb la participació de Pau Donés. També fou professor d’harmònica i el 2018 va ser protagonista del documental “Víctor Uris, els camins del blues” dirigit per Javier Pueyo.
Va col·laborar en àlbums d’artistes tan reconeguts com Antonio Vega, Daniel Higiénico,Toni Xuclà i Jarabe de Palo. També va treballar a l’estudi amb noms de referència en l’àmbit musical dels Països Catalans, com Max Sunyer i Tomeu Penya, i llegendes del rock internacional, com Johnny Copeland, Kevin Ayers i Phil May.[2]
En una entrevista a la revista Enderrock el 2002, Uris destacà la importància de la figura de Guillem d'Efak com a primer artista de tot l'Estat a concebre el seu treball a partir del blues.
El músic participà a la campanya "Jo també anava amb moto". Aquesta iniciativa es dugué a terme arreu dels centres de secundària de les Illes Balears per mostrar, a ritme de Blues, el perill de la conducció imprudent i les conseqüències que pot tenir. Ell anava en cadira de rodes arran de les lesions patides en un accident de moto als 17 anys.[6]
Discografia[5][modifica]
- Harmònica Coixa Blues Band (Blau, 1988)
- Walkin' Blues (Blau, 1991)
- El blues de la inflació (Discmedi, 1994) en format de trio, juntament amb Big Mama i Amadeu Casas.
- El blues de l'ombra blava (Discmedi, 1997) a duo amb Big Mama.
- Boogie Thing (Blau, 2010)
- I Don't Know Why! (Blau, 2014).
Enllaços externs[modifica]
Documental “Víctor Uris, els camins del blues” dirigit per Javier Pueyo (IB3 a la carta).
Referències[modifica]
- ↑ «Víctor Uris Pascual». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 23. Palma: Promomallorca, p. 446. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ 2,0 2,1 Simon, Lluís. «Mor Víctor Uris, un dels referents del blues a les Illes i als Països Catalans». [Consulta: 5 abril 2024].
- ↑ «IB3 a la carta | L'Hora D | T2019 - Capítol HDVU19». [Consulta: 5 abril 2024].
- ↑ «Víctor Uris Band, biografía, galería y obras | TalentIB». [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ 5,0 5,1 Enderrock.cat. «Ha mort l'harmonicista Víctor Uris | Enderrock.cat». [Consulta: 5 abril 2024].
- ↑ «La campanya 'Jo també anava amb moto' fa una crida a l'ús responsable», 19-05-2005. [Consulta: 5 abril 2024].