Vae victis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Vae victis
Gravat del cap dels Gals, Brennus, en el moment de llançar la seva espasa per afegir-la als pesos de la balança i exclamant: "Vae Victis!".

Vae victis és una locució llatina que significa «Ai, dels vençuts!». Va ser pronunciada pel cap gal Brennus, que havia assetjat i vençut la ciutat de Roma.[1]

El 390 aC, un exèrcit de Gals dirigit per Brennus va atacar Roma, va conquerir tota la ciutat a excepció del turó del Capitoli, que es va defensar amb èxit. Brennus va assetjar el pujol, i, finalment, va accedir a negociar la seva retirada de la ciutat a canvi d'un rescat convingut per tots dos costats combatents. Aquest rescat consistiria en un botí de mil lliures romanes en or (uns 327 kg).[2] Els romans van portar l'or i es va adonar que els pesos estaven modificats. Llavors, van protestar davant el cap dels Gals Brennus, qui es va limitar a llançar la seva espasa per afegir-la als pesos de la balança i va exclamar: "Vae Victis!". Els romans es van veure obligats a portar més or per complir amb la seva obligació.

La frase sobreviu fins als nostres dies, i s'utilitza per fer notar la impotència del vençut davant el vencedor, sobretot en les negociacions entre tots dos.

Referències[modifica]

  1. Segura Munguía, Santiago. Gramàtica Llatina. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 2012, p. 172. ISBN 978-84-475-3632-0 [Consulta: 18 juliol 2014]. 
  2. Camillus (en anglès).