València (lingüística)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La valència d'un verb indica el nombre d'arguments o complements obligatoris que aquest verb necessita per formar una frase amb sentit complet en aquella llengua.[1] El terme, procedent de la química, va ser encunyat per Lucien Tesnière. Els complements que s'afegeixen a l'oració però que no vénen exigits per la valència verbal són optatius i es denominen adjunts. La valència, en ser un concepte sintàctic, indica únicament el nombre de complements i és la semàntica la que determina el tipus d'elements que poden aparèixer en cada cas. Quan una altra categoria té un origen o significat verbal, pot heretar la valència de la paraula primitiva i exigir al seu torn complements que l'acompanyin.

Tipus de valències[modifica]

Segons la valència, els verbs es classifiquen en diverses classes gramaticals. Teòricament no hi ha límit sobre el nombre d'arguments que pot exigir un verb, però a la pràctica la valència és reduïda i es pot dividir en els següents casos:[2]

  • València zero = correspon als verbs que denoten impersonalitat, no cal cap complement més enllà del mateix verb per expressar l'acció, com per exemple «Plou».
  • València 1 o verbs monovalents = només contenen un argument, que pot ser el subjecte («La Maria dorm») o bé un altre complement («Fa massa calor»)
  • València 2 o verbs bivalents = inclouen dos arguments; és el cas de la majoria de verbs transitius, com «La Laura menja pomes» i les seves corresponents transformacions en veu passiva («El pastís va ser devorat pels convidats»)
  • València 3 o verbs trivalents = necessiten tres arguments diferents, com per exemple «El Miquel va fer un petó a la seva germana»
  • València 4 o verbs quatrivalents = formen oracions complexes amb quatre arguments, com a la frase «El nostre company ha traduït aquesta novel·la de l'anglès al català»

Referències[modifica]

  1. Tesnière, L. 1959. Éleménts de syntaxe structurale. Paris: Klincksieck
  2. Diversos autors. Lingüística general y aplicada, Volum 3. Universitat de València, 1999. ISBN 9788437015194 [Consulta: 1r març 2015].