Vera Kublanóvskaia
| Nom original | (ru) Вера Николаевна Кублановская  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ru) Вера Николаевна Тотубалина 21 novembre 1920 Krokhino (Unió Soviètica) |
| Mort | 21 febrer 2012 (91 anys) Sant Petersburg (Rússia) |
| Dades personals | |
| Formació | Facultat de Matemàtiques i Mecànica de la Universitat Estatal de Sant Petersburg (1945–1948) Universitat Herzen (1939–1941) Universitat Estatal de Sant Petersburg - doctora (–1955) |
| Tesi acadèmica | Применение аналитического продолжения в численном анализе (1955 ) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Àlgebra, anàlisi numèrica i teoria espectral |
| Ocupació | matemàtica |
| Ocupador | Universitat Tècnica Marina Estatal de Sant Petersburg (1968–) Institut Steklov de Matemàtiques (1948–) |
| Professors | Dmitri Faddéiev, Leonid Kantoròvitx i Vera Faddéieva |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | Nikolai Totubalin |
Vera Kublanóvskaia (rus: Вера Николаевна Кублановская) (Krokhino, 21 de novembre de 1920 - Sant Petersburg, 21 de febrer de 2012), de soltera Vera Nikolaièvna Totubàlina, va ser una matemàtica soviètica.
Vida i obra[modifica]
Kublanóvskaia, filla de pagesos, va néixer a la ribera del riu Xeksnà, a l'antic poble de Krokhino, avui desaparegut sota d'una presa. Va fer els estudis secundaris a la ciutat de Belozersk, a uns vint quilòmetres i l'altra banda del riu. Les seves notes excel·lents van fer que fos recomanada per a l'Institut Pedagògic A.I. Herzen de Leningrad (actual universitat Herzen de Sant Petersburg). Hi va ingressar el 1939 però el 1942 va haver de retornar precipitadament a Krokhino per malaltia greu de la seva mare. Aquest desplaçament va fer que s'evités el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Durant la guerra va participar en la defensa del territori i va donar classes de primària en la seva regió.[1]
El 1945, acabada la guerra, i gràcies a la intervenció del seu mestre Dmitri Faddéiev, va poder retornar a Leningrad per a cursar estudis de matemàtiques a la universitat estatl de Leningrad, en la qual es va graduar el 1948.[2] A partir d'aquesta data va treballar sempre al la secció de Sant Petersburg de l'Institut Steklov de Matemàtiques. Fins al 1955 en projectes secrets relacionats amb la construcció de la bomba atòmica soviètica i a partir de 1955, amb Leonid Kantoróvitx, desenvolupant un llenguatge de computació universal anomenat PRORAB.[3] El 1955 va obtenir el doctorat a la universitat de Leningrad amb una tesi sobre l'aplicació de les continuacions analítiques als métodes numérics.[4] A partir de 1968, va combinar el seu treball de recerca a l'Institut amb la docència a la universitat Tècnica de la Marina a Sant Petersburg.[5] Va morir a Sant Petersburg el 2012.
Kublanóvskaia va publicar més d'un centenar d'un centenar d'articles científics. D'entre ells, destaquen tres articles de 1960-1961, en els quals desenvolupava per primer cop la descomposició QR, simultània e independentment de John G.F. Francis i Heinz Rutishauser.[6] Aquest treball va conduir a l'algorisme QR que permet calcular fàcilment els paràmetres d'una matriu asimètrica. Aquestes idees del QR van ser utilitzades per ella i els seus deixebles i col·legues per a desenvolupar eines de càlcul per resoldre problemes espectrals de feixos de matrius lineals,[7] de matrius polinomials i racionals i de problemes multi-paramètrics.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Konkova, Simonova i Khazanov, 2003, p. 1755.
- ↑ Конькова, Симонова i Хазанов, 2000, p. 5.
- ↑ Golub i Uhlig, 2009, p. 473.
- ↑ Golub et al., 1990, p. vii.
- ↑ Konkova, Simonova i Khazanov, 2003, p. 1756.
- ↑ Golan, 2012, p. 379.
- ↑ Demmel i Kågström, 1986, p. 301.
- ↑ Golub i Uhlig, 2009, p. 476.
Bibliografia[modifica]
- Demmel, James; Kågström, Bo. «Stably Computing the Kronecker Structure and Reducing Subspaces of Singular Pencils A-λB for Uncertain Data». A: Jane Cullum, Ralph A. Willoughby (eds.). Large Scale Eigenvalue Problems (en anglès). North Holland, 1986, p. 273-324. ISBN 0-444-77074-9.
- Golan, Jonathan S. The Linear Algebra a Beginning Graduate Student Ought to Know (en anglès). Springer, 2012. ISBN 978-94-007-2635-2.
- Golub, Gene; Kågström, Bo; Ruhe, Axel; Van Dooren, Paul «Dedication to Vera N. Kublanovskaya on her 70th Birthday» (en anglès). SIAM Journal on Matrix Analysis and Applications, Vol. 11, Num. 4, 1990, pàg. vii-ix. DOI: 10.1137/0611033. ISSN: 0895-4798.
- Golub, Gene; Uhlig, Frank «The QR algorithm: 50 years later its genesis by John Francis and Vera Kublanovskaya and subsequent developments» (en anglès). IMA Journal of Numerical Analysis, Vol. 29, Num. 3, 2009, pàg. 467-485. DOI: 10.1093/imanum/drp012. ISSN: 0272-4979.
- Конькова, Т. Я.; Симонова, В. Н.; Хазанов, В. Б. «Вера Николаевна Кублановская. Краткая биография» (en rus). Записки научных семинаров ПОМИ, Vol. 268, 2000, pàg. 5-8. ISSN: 0373-2703.
- Konkova, T.Ya.; Simonova, V.N.; Khazanov, V.B. «Vera Nikolaevna Kublanovskaya. Short Biography» (en anglès). Journal of Mathematical Sciences, Vol. 114, Num. 6, 2003, pàg. 1755-1756. DOI: 10.1023/A:1022491200674. ISSN: 1072-3374.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Vera Kublanóvskaia» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Kågström, Bo; Khazanov, Vladimir; Uhlig, Frank; Ruhe, Axel. «Obituaries: Vera Nikolaevna Kublanovskaya». SIAM News, 2012. [Consulta: 4 febrer 2023]. (anglès)
- Macho Stadler, Marta. «Vera Nikolaevna Kublanovskaya, matemática». Euskal Herriko Unibertsitatea, 2021. [Consulta: 4 febrer 2023]. (castellà)
- «Кублановская Вера Николаевна». MathNet.ru. [Consulta: 4 febrer 2023]. (rus)
- «Кублановская Вера Николаевна». Санкт-Петербургское отделение Математического института им. В.А.Стеклова. Российской академии наук. [Consulta: 4 febrer 2023]. (rus)