Teoria espectral

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

En matemàtiques, la teoria espectral és un terme que inclou des de les teories de l'ampliació del Valor propi, vector propi i espai propi d'una matriu simple, fins a una teoria més àmplia de l'estructura dels operadors en una varietat d'espais matemàtics.[1] És el resultat dels estudis d'àlgebra lineal i les solucions de sistemes d'equacions lineals i les seves generalitzacions.[2] La teoria està connectada a la de les funcions analítiques, ja que les propietats espectrals d'un operador es relacionen amb les funcions analítiques del paràmetre espectral.[3]

Referències[modifica]

  1. Jean Alexandre Dieudonné. History of functional analysis. Elsevier, 1981. ISBN 0444861483. 
  2. William Arveson. «Chapter 1: spectral theory and Banach algebras». A: A short course on spectral theory. Springer, 2002. ISBN 0387953000. 
  3. Viktor Antonovich Sadovnichiĭ. «Chapter 4: The geometry of Hilbert space: the spectral theory of operators». A: Theory of Operators. Springer, 1991, pàg. 181 et seq. ISBN 0306110288.