Vés al contingut

Vetranió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:51, 10 maig 2017 amb l'última edició de Pcm (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaVetranió

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Vetranio Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mèsia Modifica el valor a Wikidata
Mort356 Modifica el valor a Wikidata
Bursa (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Emperador romà
1r març 350 (Gregorià) – 25 desembre 350 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarMestre dels soldats Modifica el valor a Wikidata

Vetranió (Vetranio) fou un oficial militar romà, usurpador del tron imperial. Aureli Víctor el descriu com un vell idiota però altres historiadors el jutgen de manera més favorable. Va servir durant anys amb eficàcia i va adquirir notable reputació; era a més a més de tracte amable i de maneres senzilles. Va dirigir les legions d'Il·líria i Pannònia i exercia aquest càrrec quant Constant fou derrotat i el tron usurpat per Magnenci. El seu primer impuls fou escriure a Constanci II i assegurar la seva fidelitat i demanant d'avançar per castigar al rebel; però després, a sol·licitud de les seves tropes i de Constantina la germana gran de Constanci, va assumir ell mateix la porpra a Sirmium al començament del març del 350. Fou llavors festejat per ambdues parts, i pactà un tractat amb Constanci al que després va abandonar i llavors va entrar en aliança amb Magnenci i finalment, després de la conferència de 25 de desembre prop de Sardica, va accedir a abdicar el poder que havia exercit durant poc menys de deu mesos a favor de Constanci que el va tractar amb gran consideració, i li permeté retirar-se a Prusa a Bitínia on va passar la resta de la seva vida (6 anys) en tranquil·litat i professant la religió cristiana de la que era adepte.

Enllaços externs