Porpra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Pel que fa a l'esmalt heràldic, vegeu Porpra (heràldica).
Infotaula de colorPorpra

Color icon purple.svg
Coordenades de color
Triplet hexadecimal #800080
RGB (r, g, b) (128, 0, 128)
CMYK (c, m, y, k) (0, 100, 0, 50)
HSV (h, s, v) (213°, 255%, 64%)
Modifica dades a Wikidata

El porpra o púrpura és un color entre el vermell i el blau. De fet, designa una gamma completa de colors, incloent el lila i el violeta, que són noms molt més usats per a referir-se a aquest color. Comprèn les longituds d'ona situades aproximadament entre els 380 nm i els 430 nm.

Una mostra del color porpra:

Nom[modifica]

El nom original prové d'un tint que tenia variacions cromàtiques segons la seva preparació. Més endavant va ser utilitzat per referir-se a les teles valuoses tenyides amb tints preuats. Quan es reafirma com a terme cromàtic dins de les llengües modernes, canvia segons les distintes tradicions locals. Així per exemple en Anglès és un terme que s'usa com a sinònim de magenta, amb una tonalitat propera a l'ametista. Mentre que en altres idiomes com l'Alemany és un terme que s'apropa més a una tonalitat vermella una mica blavosa, com el carmí.

Etimologia i història[modifica]

Fotografia del mol·lusc de l'espècie Murex brandaris
El Murex brandaris és una de les espècies de mol·lusc de les quals s'obtenia el tint de color porpra

La paraula porpra prové del llatí (purpŭra) i aquesta del grec πορφύρα (porphyra), nom que usaven els Fenicis per denominar el tint que extreien de la glàndula hipobranquial de dues espècies de petits mol·luscs del gènere murex, el Murex brandaris (Haustellum brandaris) i el Murex trunculus (Hexaplex trunculus). Aquest tint podia tenir diversos matisos de color segons la mena de mol·lusc de què s'aconseguia o bé de la tècnica que s'utilitzava per a tenyir la tela. D'aquesta manera s'arribava a obtenir una gran varietat de tonalitats porpra que es coneixien amb diferents noms: la de Tir tenia segons Plini el color de la sang coagulada; la d'ametista el d'aquest pedra, etc.[1] Amb el Murex brandaris s’aconseguia un color violat vermellós fosc i amb el Murex trunculus un color violat més blavós. El suc resultant de l’extracció era de color groguenc que es tornava verd, vermell i finalment violat amb la llum del sol. Aquest color no es decolorava i això va fer que es convertís en símbol d'eternitat.

Infotaula de colorPorpra de Tir

Color icon purple.svg
Coordenades de color
Triplet hexadecimal #66023C
RGB (r, g, b) (102, 2, 60)
CMYK (c, m, y, k) (66, 87, 0, 0)
HSV (h, s, v) (329°, 98%, 40%)
Modifica dades a Wikidata


Els fenicis van començar a tenyir amb porpra cap a l'any 1500 aC, després els grecs i els romans durant molts segles van compartir el comerç d'aquest preuadíssim tint. Aconseguien un líquid molt valuós i afanyós perquè es necessitaven nou mil d’aquests mol·luscs per a obtenir aproximadament un gram de porpra.[2] El preu era el seu pes en or, és per això que el producte es va associar al poder social i econòmic: emperadors, militars, senadors, reis, cardenals i prínceps han lluït aquest color com a distinció. La ciutat de Tir al sud del Líban es va convertir en el centre de producció d'aquest tint, anomenat porpra de Tir.

A l'antiga Roma el color porpra a la roba era un signe d'autoritat i poder. A la Roma republicana els senadors, els cònsols i els pretors portaven unes tires de color porpra col·locades a la part davantera de la toga. Els generals victoriosos lluïen túniques de porpra i or. A la Roma imperial, en canvi, l'ús d’aquest color es va limitar solament als emperadors i la seva descendència, i hom castigava amb la pena de mort si algú altre portava roba tenyida de color porpra, bé fos veritable o una imitació.[1]

Fotografia del Mosaic de Justinià primer a Sant Vital de Ravenna portant la túnica porpra com a emperador
Mosaic de Justinià I a Sant Vital de Ravenna.

Una de les representacions més antigues de la vestimenta de color porpra és a l'església de Sant Vital de Ravenna, on hi ha els mosaics de Justinià. Datats entre els anys 546 i 548, representen la cerimònia de consagració de l’església i hi apareixen l'emperador Justinià i la seva esposa Teodora lluint túniques de color porpra.

Amb la caiguda de Constantinoble a mans del turcs l'any 1453 se'n va perdre el secret de la fabricació i el seu comerç va desaparèixer. A partir de llavors el tint més preuat va ser el porpra vermell o carmesí que s'obtenia d'un insecte anomenat quermes.

El porpra a l'Edat mitjana ja no designava un tint sinó que va començar a aplicar-se a qualsevol tela de qualitat tenyida amb un tint valuós de qualsevol color.

A l'Exposició Universal de Londres de l'any 1862 el químic britànic William Henry Perkin presentà un tint sintètic obtingut a partir de la dissolució del sulfat de l'anilina, un derivat del quitrà d'hulla. El producte resultant conté el colorant per a produir el color porpra i malva.[3] La comercialització d’aquest tint va ser un èxit a l’època i Perkin ho va aprofitar per a començar la producció a gran escala.

Usos i connotacions del porpra[modifica]

  • Igual que el roig o vermell, simbolitzava el poder i la reialesa.
  • Va ser el color dels cardenals, com a representació del poder eclesiàstic, fins a la desaparició de l'autèntica porpra de Tir. Pau III va canviar el color de la roba cardenalícia per el color carmesí.
  • El capellà es posa una estola porpra a l'Advent, la Quaresma i a determinats funerals com a símbol de penediment i reflexió.
  • Està associat al feminisme o a vegades al lesbianisme, sobretot quan es porta en llaços enganxats a la roba.
  • L’anarcofeminisme es representa amb una bandera porpra i negra.
  • Els herois portaven porpra per significar coratge
  • A l'Orient Mitjà és el color de la saviesa, ja que així era la roba dels consellers i sacerdots
  • És el color de la igualtat i la moderació (sembla que té un origen polític, perquè el vermell s'associa als partits d'esquerra i el blau als de dreta)
  • L’efod és una vestidura sacerdotal que apareix a l’Antic Testament. En l'Èxode (capítol 28, 4-6) Déu mana a Moisès que confeccionin les vestidures que portaran Aaron i els seus fills quan oficiïn com a sacerdots seus. L’efod serà de llana tenyida de porpra vermella i violeta i d’escarlata.[4]
  • A l’Apocalipsi (capítols 17 i 18) el personatge de Babilònia la gran porta un vestit de porpra i escarlata. Una de les possibles interpretacions és que aquest personatge representi la Roma pagana.
  • Al Nou Testament, a l'Evangeli segons Sant Joan (capítol 19:2), es narra com fent burla a Crist van vestir-lo amb una manta de color porpra i una corona d’espines per proclamar-lo rei.
  • Als camps de concentració de l’Alemanya Nazi s’identificava als presos que eren testimonis de Jehovà amb un triangle porpra invertit.
  • La granota porpra (Nasikabatrachus sahyadrensis) és una espècie d'amfibi anur, descobert l’any 2003 a les Ghats Occidentals de l'Índia, que presenta una pigmentació violeta.[5]
  • La Orchis purpurea és una espècie d'orquídia que es troba a la mediterrània i al nord-oest d'Àfrica. El color de la flor varia del blanc, al rosa i al porpra.
  • La purpurita és un mineral de la classe dels fosfats que presenta un color entre porpra i violeta fosc.
  • El Cor Porpra és una condecoració de les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica.
  • En l’estat d'Oaxaca en Mèxic els indígenes encara es tenyeixen les seves teles de color porpra amb un mol·lusc de la família Muricacea anomenat Plicopurpura pansa.[6]

Galeria fotogràfica[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 BERTHOLLET, Claude Louis. Elementos del arte de teñir, Volumen 2. Madrid: Imprenta Real, 1795, pàgines XVIII i XXX. 
  2. Article de la wikipedia sobre la Púrpura de Tiro Purpura de Tiro
  3. DE MANJARRES Y BOFARULL, Ramón. Memoria sobre tintes y estampados, y sobre los adelantos que en estos ramos se presentaron en la Exposición Universal de Londres de 1862. Madrid: Imprenta nacional, 1864, pàgina 34. 
  4. Article de la wikipedia sobre l'Efod Efod
  5. Article de la wikipedia sobre la Nasikabatrachus_sahyadrensis Nasikabatrachus sahyadrensis
  6. Article de la wikipedia sobre la Muricacea Muricacea

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porpra Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Gage, John. Color y cultura. Ediciones Siruela, 1993. ISBN 84-7844-380-0. 
  • Ball, Philip. La invención del color. Turner publicaciones, 2003. ISBN 84-7506-623-2. 
  • Heller, Eva. Psicología del color. Cómo actúan los colores sobre los sentimientos y la razón. Gustavo Gili, 2004. ISBN 84-252-1977-9. 

Vegeu també[modifica]