Vicent Assensio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVicent Assensio
Biografia
Naixement15 desembre 1730 Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Motlle de violí fet per Vicent Assensio, MDMB 11217, al fons del Museu de la Música de Barcelona

Vicent Assensio (Assensio [Sáez], Vicente [Eusebio]. Fuentelaencina (Guadalajara), 15-12-1730; Madrid?, fou lutier.[1]

Sacerdot espanyol i lutier que treballà a la cort de Madrid com a constructor i restaurador entre els anys 1773 i 1795, i també exercí d'òptic i astrònom.[2] Conegut també com "El Curita" o "El Cura" per la seva condició de sacerdot.[3] A la partida de naixement consten els seus pares, Manuel i Rosa, naturals de Pastrana (Guadalajara) i residents a Fuentelaencia. En aquest mateix poble també hi nasqué la seva germana Isabel, mare de Silverio Ortega, el seu deixeble i successor a Madrid com a violer de la Casa Reial. Es desconeix com va arribar a aprendre l'ofici de lutier, tot i que probablement fóra copiant instruments d'autors coneguts, als que tingué accés mentre tenia contacte amb la cort. Entre ells, va restaurar instruments dels següents lutiers: 23 Stradivari, 15 Amati, 6 Stainer, 2 Guarneri, 2 Gagliano, 1 Duclos, 1 Contreras, 1 Guillamí i un violí d'ell mateix.[4]

La seva sort de viure una època d'or de la música a la Capella Reial de Madrid va permetre que passessin per les seves mans nombrosos instruments dels millors lutiers que li serviren de model i aprenentatge per a les seves futures construccions. Els seus violins i violoncels són d'una extraordinària factura i d'una sonoritat àmplia i potent, comparable al timbre italià.

L'etiqueta de l'instrument més antic que es coneix amb la seva marca, un violí d'una col·lecció privada, datat del 1770, diu:

« "Vicentius Assensio Pxesb. / Feciebat Matti anno Dni / 1770 (dibuix d'una S horitzontal) »

A més a més de l'etiqueta impresa a l'interior dels seus instruments, signava també amb una V i una A entrecreuades, encunyades al taló.

Referències[modifica]

  1. Rodicio, director y coord. gen. Emilio Casares. Diccionario de la música española e hispanoamericana. Madrid: Soc. General de Autores y Ed., 1999. ISBN 8480483040. 
  2. «Vicente Assensio» (en anglès). Tarisio, 2015. [Consulta: 13 juny 2016].
  3. Bordas, Cristina. Instrumentos musicales históricos en las colecciones españolas (en castellà). Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2001. 
  4. Boyd, Malcolm. Music in Spain During the Eighteenth Century (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2006, p. 187. ISBN 978-0521028851. 

Bibliografia[modifica]

  • Els nostres luthiers : escultors del so. Exposició del 8 de maig al 7 de juliol de 1996, Capella de Santa Àgata, Museu de la Música.. Barcelona: Museu de la Música de Barcelona, 1996. ISBN 8476097883 [Consulta: 22 maig 2013]. 
  • Vannes, René. Dictionnaire Universel des luthiers. Bruxelles: Les Amis de la Musique, 1972.