Vicenç Grossi
Nom original | (it) Vincenzo Grossi |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 9 març 1845 Pizzighettone (Itàlia) |
Mort | 7 novembre 1917 (72 anys) Casalmaggiore (Itàlia) |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | prevere |
Enaltiment | |
| |
Festivitat | 7 de novembre |
Vincenç Grossi (Cremona, 1845 - 1917) fou un sacerdot italià catòlic fundador de les Filles de l'Oratori.
Pau VI el va beatificar l'1 de novembre de 1975. Va ser canonitzat pel papa Francesc com a sant de l'Església Catòlica Romana el 18 d'octubre de 2015.[1]
Biografia
[modifica]Era el més petit de set germans. Els seus pares es deien Baldassare Grossi i Maddalena Capellini. Fou batejat el mateix dia de néixer. La seva mare li va ensenyar a pregar i el seu pare a treballar.[1]
Després de fer la primera comunió, va anunciar a la seva família que volia ser sacerdot. En un principi el seu pare es resistí a que entrés al seminari, però després ho va acceptar. Malgrat això, es va veure obligat a ajornar els seus plans per motius familiars, de manera que va treballar al molí del seu pare durant un temps. Va entrar al seminari el 4 de novembre de 1864 i va començar els seus estudis per al sacerdoci a Cremona.[2] Va ser ordenat sacerdot el 22 de maig de 1869.[3] Va estar destinat com a rector de Regona i Vicobellignano el 1873 i el 1883 respectivament, on es va dedicar als pobres.
Va fundar les Filles de l'Oratori el 1885 i va assegurar que l'ordre es guiava per les regles de sant Felip Neri. Es va centrar en la divulgació juvenil i en acompanyar els joves en la fe catòlica. L'Oratori es va dedicar especialment als joves. Va escollir una vida de pobresa i es va fer molt conegut pel seu treball amb nens i per les seves habilitats de predicació.[2]
Va morir el 7 de novembre de 1917 als 72 anys, pronunciant les paraules: "el camí està obert, hi hem d'anar".[1]
Canonització
[modifica]El procés de canonització es va iniciar el 2 d'abril de 1954 amb Pius XII, que li va atorgar el títol de Servent de Déu. Pau VI reconèixer la seva vida de virtut heroica i el va proclamar Venerable el 10 de maig de 1973. Es va investigar un miracle atribuït a la seva intercessió i es va validar. Pau VI va aprovar el miracle i va celebrar la beatificació l'1 de novembre de 1975.
Es va investigar un segon miracle atribuït a la seva intercessió i es va validar el 15 d'octubre de 2011. El consell mèdic amb seu a Roma va aprovar el miracle després de la discussió sobre la curació el 20 de novembre de 2014 i el va transmetre als teòlegs que també van donar a conèixer la seva aprovació com a miracle. El 5 de maig de 2015, el Papa Francesc va aprovar el miracle, que li va permetria ser canonitzat. Grossi va ser canonitzat com a sant el 18 d'octubre de 2015.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Blessed Vincenzo Grossi (in Italian)». Santi e Beati. [Consulta: 6 maig 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Mass and Rite of Canonization». Holy See. [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ Cappella papale XXIX domenica del tempo ordinario santa messa celebrata dal santo padre Francesco con il rito della canonizzazione Vincenzo Grossi (1845-1917) vatican.va, p.8-11
- ↑ Holy mass and canonization of the blesseds: Vincenzo Grossi, Mary of the Immaculate conception, Ludovico Martin and Maria Azelia Guérin, Homily of his holiness Pope Francis Saint Peter's Square 29th Sunday in Ordinary Time, 18 October 2015 vatican.va