Villa Carlota (Tiana)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Arquitecte | Joan Amigó i Barriga | |||
| Construcció | 1925 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 109 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tiana (Maresme) | |||
| Localització | Mediterrani, 7 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 9136 | |||
La Villa Carlota, també coneguda com a Ca l'Arnú, és un edifici de Tiana (Maresme) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Descripció[modifica]
És una casa exempta formada per dos cossos, el principal de planta rectangular i coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El segon cos annexat a la banda dreta del primer és de menor alçada i està cobert per un terrat. Sobresurt una petita torreta coronada per una teulada de quatre vessants molt inclinades. En conjunt destaca el treballa de la cornisa, de maó; els angles de l'edifici, de maó vist; i les teulades envernissades.[1]
L'edifici es troba envoltat d'un ampli jardí i resulta especialment interessant el mur de tancament que l'envolta, realitzat amb fragments separats per pilars i que permeten la perfecta adaptació al desnivell del terreny. Cal remarcar que hi ha un bon treball de maó o totxo.[1]
Història[modifica]
El 1903, els industrials químics Arno Jäger i Karl L. Hoehl van fundar la fàbrica de nines de porcellana Jäger & Hoehl a Montgat. El 1912, Hoehl va deixar l'empresa, que passà dir-se Fábrica de Porcelana, Arno Jäger.[2]
Arno Jäger va comprar la finca de Can Tinet a Tiana, on va viure alguns anys, i el 1925 va encarregar a l'arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga el projecte d'una nova residència, anomenada Vlla Carlota en honor de la seva esposa Carlota Wicht Berthold.[2][3]
Cap al 1930, la fàbrica produïa jocs de cafè i te, tasses fines i semigruixoses, hospitalàries publicitàries, articles perforats per teixir, aïlladors elèctrics, taps d'ampolles, tasses, oueres, cendrers, joguines, caps de nines. Tenia forns amb flames intermitents i un forn de mufla, i hi treballaven 150 persones.[2] Jäger va morir el setembre de 1931 i la seva vídua es va casar amb l'industrial Felip Castelló, que va assumir la direcció de l'empresa.[2][3]
El 1937, durant la Guerra Civil espanyola, la fàbrica fou col·lectivitzada, i el 1944 va canviar de nom a Fábrica Porcelana Mongat Arno Jäger - Suc. Felipe Castelló y Cía, S. en C. El 1956, un any abans de la mort Felip Castelló, el seu fill Jordi Castelló Wicht es va fer càrrec de l'empresa.[2] Al voltant del 1963, produïa plats domèstics i per a hotels i resturants i articles de promoció. Tenia cinc forns rodons i un forn de túnel i 350 treballadors.[2] El 1977, van començar els problemes financers que van dur-ne al tancament el 1978.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Villa Carlota». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Antecedents: Fàbrica Porcelana Mongat (Montgat / Badalona / Barcelona / Catalunya / Espanya) - Arno Jäger • Història de la companyia amb marques de porcellana» (en català i alemany).
- ↑ 3,0 3,1 Mora Vergés, Antonio. «MODERNISME A TIANA. VILLA CARLOTA». Relats en català, 19-01-2017.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Villa Carlota |
- «Villa Carlota». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.