Villa di Castello
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (it) Villa medicea di Castello  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Vil·la | |||
| Part de | Vil·les dels Mèdici | |||
| Arquitecte | Niccolò Tribolo | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 8,33 ha zona coixí: 289,31 ha | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castello (Itàlia) (en)  | |||
| ||||
| Format per | Giardino Storico della Villa Medicea di Castello (en) | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 2013 (37a Sessió) | |||
| Identificador | 175-005 | |||
| Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
| Giardino Storico della Villa Medicea di Castello | ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Lorenzo de Mèdici | |||
| Lloc web | polomusealetoscana.beniculturali.it… | |||
.JPG?lang=ca)
La Villa di Castello és una de les vil·les dels Mèdici a Florència, Toscana. Està situada a prop dels turons que voregen Florència. Va ser la residència de camp de Cosme I de Mèdici, gran duc de Toscana (1519-1574). Els seus jardins, plens de fonts, estàtues i una gruta, es van fer famosos a tot Europa. La vil·la també va albergar algun dels grans tresors artístics de Florència, incloent-hi les obres mestres del Renaixement de Sandro Botticelli: El naixement de Venus i La primavera. Els jardins de la vil·la van tenir una profunda influència en el disseny del jardí renaixentista italià i, posteriorment, en el jardí formal francès[1]
La vil·la va donar el seu nom al Plànol de Castello, un dels primers mapes de Manhattan dibuixat l'any 1660, el qual va ser trobat a la vil·la el 1900 i imprès el 1916.
Història
[modifica]La vil·la de Castello es troba al peu dels turons del nord-oest de Florència, a prop de la ciutat de Sesto Fiorentino. La vil·la estava situada a prop d'un aqüeducte romà, i va prendre el seu nom de les cisternes d'aigua (castella) pròximes al lloc.
En aquest indret hi havia un edifici fortificat des de, almenys, l'any 1427, el qual va ser adquirit el 1477 per Lorenzo i el seu germà Giovanni di Pierfrancesco de' Medici. Això va passar l'any següent de la mort del seu pare a l'edat de 46 anys, fet que va deixar els joves sota la tutela del seu cosí Llorenç el Magnífic, membre de la branca principal de la família Mèdici i governant de facto de Florència.
Van reconstruir l'antic edifici afegint-hi un pati, una lògia, cuines i estables.[2] La casa va ser heretada per un famós condottiero (o soldat mercenari), Giovanni dalle Bande Nere, i la seva esposa, Maria Salviati, els pares de Cosme I de Mèdici, gran duc de Toscana, que va néixer l'any 1519 i va viure a la casa durant la seva infantesa.
L'any 1537, el duc de Florència, Alexandre de Mèdici, de 26 anys, va ser assassinat, i Cosme —tot i que només tenia disset anys i era un membre relativament desconegut de la família Mèdici— va ser triat pels homes influents de Florència per a substituir-lo. Tenien la impressió que el podrien controlar, però es van equivocar. El mateix 1537, el jove Cosme es va enfrontar a la rebel·lió d'una facció que volia restaurar la República de Florència. Els va derrotar a la batalla de Montemurlo i es va consolidar com el governant indiscutible de la ciutat.
El disseny i la construcció del jardí
[modifica]
Cosme I de Mèdici, a dinou anys d'edat, en l'època en què estava construint els jardins de la vil·la de Castello (Jacopo Pontormo, c. 1538).
La vil·la i els jardins vists des del jardí superior. El plànol del jardí es basava en l'harmonia i l'ordre, els principis sobre els quals Cosme planejava governar Florència.
El jardí estava ple d'estàtues que associaven les virtuts de l'antiga Roma amb el poder i la virtut del governant de Florència.
En pujar pel jardí, els visitants veien busts de la dinastia Mèdici amb vestimentes romanes.
El jardí de cítrics conté més de cinc-cents ghivells de llimoners i tarongers.
.jpg)
Un cop el seu poder va estar assegurat, Cosme va començar a passar més temps a la seva vil·la de Castello. Tal com va escriure l'arquitecte i escriptor Giorgio Vasari: «En aquest lloc el duc va començar a construir una mica, una cosa rere l'altra, amb la finalitat de poder residir-hi de manera més còmoda, tant ell com la seva cort».[3]
Cosme va encarregar a l'enginyer Piero da San Casciano la construcció d'un sistema d'aqüeductes per a portar aigua a la vil·la i als seus jardins; a l'escultor Niccolò Tribolo, la creació de fonts, estàtues i un jardí; i a l'arquitecte Giorgio Vasari, la restauració i ampliació de la vil·la.
En primer lloc, sota la direcció de Piero da San Casciano, es va construir un aqüeducte des de la Castella, més amunt de la llobera de Monte Morello, fins a un petit dipòsit que va edificar al turó situat sobre la vil·la. Més tard, quan es va necessitar més aigua, es va construir un segon aqüeducte des d'una altra font a Petraia.
El disseny de Tribolo per al jardí va ser descrit amb molt de detall a l'obra Vides dels artistes de Vasari.[4] El jardí es va projectar sobre l'emplaçament del jardí emmurallat original, que s'estenia des de la vil·la pujant pel suau pendent cap a la muntanya. Al turó situat sobre la paret posterior del jardí, on es trobava el dipòsit d'aigua, Tribolo va crear un bosco (un bosc natural simulat), separat del jardí per un alt mur de contenció. Per sota d'aquest, va dividir l'antic jardí emmurallat en dos mitjançant un altre mur, i va configurar una petita terrassa superior i una gran terrassa inferior, connectades per dues escalinates ornamentals. El jardí superior, més petit, estava plantat amb tarongers i llimoners, guiats per a créixer fixats a les parets. També acollia, al centre del mur posterior, l'entrada a la gruta: una petita cova les parets de la qual s'assemblaven a una caverna natural, ricament decorada i plena d'escultures.
El jardí inferior, de dimensions més grans, estava dividit en quadrats a mode de petites estances, delimitats per camins i vorejats per tanques i fileres de cedres i oliveres, i ple de parterres de flors. Al centre de la terrassa hi havia un laberint circular de xiprers intercalats amb llorer, murta i roses. Al bell mig del laberint s'alçava una font coronada per una estàtua de Venus. Una segona font, més gran i coronada amb una estàtua de bronze d'Hèrcules derrotant Anteu, es trobava emplaçada entre el laberint i la vil·la.
L'aigua al jardí
[modifica]El sistema hidràulic del jardí era una de les meravelles de l'Alt Renaixement i, alhora, tenia un paper important en el simbolisme del conjunt. Al centre del dipòsit situat sobre el jardí, al «bosc sagrat», hi havia una estàtua de l'Apení que simbolitzava les muntanyes de la Toscana, representada com un home vell que tremolava i amb l'aigua brollant-li pel cap. L'aigua fluïa des del dipòsit per canonades de bronze i emergia en dues fonts construïdes al mur de contenció a banda i banda de la gruta, les quals representaven els dos rius de Florència. L'aigua també entrava a la gruta i lliscava per les parets. Els dos «rius» fluïen a través de canals pel jardí, mentre que altres canonades portaven l'aigua a les dues fonts.
Totes les fonts durant el Renaixement depenien de la gravetat i de l'elevació de la font d'aigua per sobre del brollador per a fer que l'aigua sortís disparada cap amunt. Com que la font d'aigua per a la font d'Hèrcules i Anteu estava a la llobera del turó, a gran alçada per sobre de la font, el raig d'aigua es projectava a tres metres enters per sobre de la seva boca. Un cop passava per les fonts, l'aigua fluïa en dos canals separats cap a dos petits jardins privats a banda i banda de la vil·la, i després entrava en dos grans estanys de peixos davant de la vil·la. Després d'això, l'aigua s'utilitzava per a irrigar els camps i els horts del voltant.
El jardí també contenia una sèrie d'enginyosos giochi d'acqua (o «jocs d'aigua») per a entretenir el duc i els seus visitants. La gruta estava dissenyada de manera que, en girar una clau, la reixa tancava els convidats a l'interior i quedaven xops per l'aigua d'unes canonades amagades. La font d'Hèrcules havia d'estar envoltada per un cercle d'arbres que també amagaven una canonada. En girar una altra clau, els espectadors que miraven la font eren ruixats amb aigua des d'uns broquets ocults. També hi havia una petita casa situada a les branques d'un enorme roure, just a l'est del jardí. S'hi accedia per una escala i contenia una taula de marbre i una font connectada per canonades des del dipòsit superior.
La font dels Apenins, de Bartolomeo Ammannati (1563), representava l'origen muntanyós dels rius de Florència. El llac alimenta les fonts del jardí de baix.
La font d'Hèrcules i Anteu simbolitzava com Cosimo havia derrotat els enemics de Florència mitjançant la seva intel·ligència.
El simbolisme del jardí
[modifica]El jardí va ser dissenyat per a transmetre un missatge polític clar: que, després d'un llarg període de guerres i patiment, Cosme portaria Florència cap a una nova Edat d'Or, amb pau, prosperitat i harmonia. Tribolo va col·locar missatges simbòlics per tot el jardí. La font d'Hèrcules i Anteu mostrava com Cosme, igual que Hèrcules, havia derrotat els seus enemics mitjançant la saviesa, més que no pas per la força bruta. La font de Venus era un homenatge a Venus, un dels símbols de Florència; també era un recordatori que Venus havia governat sobre les illes de les Hespèrides. Venus també era homenatjada a l'interior de la vil·la, on Cosme va col·locar la famosa pintura de Botticelli, el Naixement de Venus. Tribolo va continuar el missatge amb estàtues per tot el jardí. Les escalinates estaven decorades amb busts dels anteriors governants Mèdici, amb vestimentes romanes. Tribolo tenia previst col·locar altres estàtues al voltant dels jardins que representessin les quatre estacions i les virtuts de la Casa de Mèdici: la justícia, la compassió, el valor, la noblesa, la saviesa i la liberalitat.[5]
El jardí sota els Mèdici
[modifica]El jardí no era només una forma de teatre polític; també era un jardí de plaer. Les cartes de Cosme recullen que passava moltes tardes llargues d'estiu amb la seva família, gaudint de la frescor de l'ombra i de les fonts. Visitants importants de Florència visitaven els jardins, i la seva fama es va estendre per tot Europa.
Malauradament, Tribolo no va tenir temps de completar tot el seu projecte perquè, tal com va escriure Vasari, «estava massa ocupat amb els afers del duc». Va poder acabar personalment les dues fonts principals i els dos rius, però no les altres obres. Va morir l'any 1550, i les estàtues de les fonts van ser acabades pel seu alumne, Antonio di Gino. Els treballs a la vil·la i als jardins van continuar durant vint anys, i Cosme tenia plans més ambiciosos, incloent-hi un projecte per a una segona vil·la, tan gran com la primera i connectada a aquesta per una lògia, però mai es va començar. El duc es va ocupar en altres projectes. Va començar a fer noves estances al Palazzo Vecchio, va comprar el palau Pitti l'any 1549 i va començar a construir el jardí de Boboli, amb més fonts i una gruta encara més gran, decorada con estàtues de Miquel Àngel. Afectat per la mort de dos dels seus fills a causa de la malària, es va retirar de la vida política, va cedir el poder al seu hereu, Francesc I de Mèdici, i va passar els últims deu anys de la seva vida a la vil·la i els jardins.
Cosimo va morir l'any 1574, i una llarga successió d'altres membres dels Mèdici van ocupar la vil·la. Ferran I de Mèdici va completar la vil·la en la seva forma actual entre 1588 i 1595, ampliant el costat est, remodelant la façana i afegint una nova entrada al costat sud. Don Lorenzo de' Medici va encarregar al pintor Il Volterrano la decoració de la vil·la amb un fresc, Vigilància i son, l'any 1640. Cosme III de Mèdici, profundament interessat en la botànica, va introduir una espècie molt rara de jasminum de l'Índia, anomenada mugherino, el 1688, i va construir un hivernacle especial per a protegir-lo a l'hivern[6] Durant els anys dels Mèdici, molts viatgers estrangers, incloent-hi Michel de Montaigne i el botànic Pierre Belon, van visitar la vil·la i en van escriure descripcions, cosa que la va fer coneguda a tot Europa. Va inspirar altres jardins europeus que es van dissenyar per a il·lustrar la grandesa, la saviesa i el poder del governant.[1]
Els anys posteriors
[modifica]Quan la dinastia Mèdici es va extingir l'any 1737, la vil·la va ser heretada per la dinastia Habsburg-Lorena. Els nous propietaris van veure la vil·la i el jardí com una empresa pràctica més que no pas com un símbol polític; van ampliar la col·lecció de cítrics i van construir dues limonaie (o hivernacles de llimoners), però al mateix temps van desmantellar diverses fonts, van tallar l'aigua de la gruta i van destruir el laberint d'arbres. L'any 1788 van traslladar la font de Florència a la veïna Villa La Petraia i van moure la font monumental d'Hèrcules i Anteu al centre del jardí. El simbolisme dels Mèdici dels dos rius reunint-se i les virtuts clàssiques dels governants Mèdici va ser esborrat.
Es van pintar una sèrie de murals neoclàssics a la vil·la durant l'època de Napoleó Bonaparte, però després d'això la vil·la i el jardí van entrar en un llarg període d'abandonament i decadència. Va ser donada a l'Estat italià l'any 1919 i va servir, segons l'època, com a dormitori per a jardiners, escola i hospital. La casa va passar a ser propietat de l'Accademia della Crusca, que n'és la propietària actual. El jardí es va convertir en museu nacional l'any 1984[7]
La vil·la va donar nom al pla de Castello, un antic plànol de la ciutat del Lower Manhattan (la llavors Nova Amsterdam, posteriorment Nova York) de 1660, que es va trobar a la vil·la l'any 1900 i es va imprimir el 1916.
Referències
[modifica]- 1 2 Isabella Ballerini, The Medici Villas, p. 32
- ↑ Ballerini, Isabella. The Medici Villas: The Complete Guide. (2003) Florence: Giunti. ISBN 88-09-02995-X, p. 30-31
- ↑ Vasari, Lives of the Most Eminent Painters, Sculptosr, and Architects, Gutenberg online edition.
- ↑ Giorgio Vasari, The Lives of the Artists.
- ↑ Attlee, The Italian Garden - a Cultural History
- ↑ Isabella Ballerini, The Medici Villas, p. 34-35
- ↑ Isabella Ballerini, The Medici Villas, p. 36
- Bibliografia
- Ballerini, Isabella.. The Medici Villas: The Complete Guide. Florence: Giunti, 2003. ISBN 978-88-09-02995-8.
- Attlee, Helena. Italian Gardens - A Cultural History. London: Frances Lincoln, 2006, p. 240 pages.. ISBN 978-0-7112-3392-8.
- Pozzana, Mariachiara. The Gardens of Florence and Tuscany- Complete Guide. Florence: Giunti, 2011. ISBN 978-88-09-75952-7.
