Vincenzo Borg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVincenzo Borg

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 gener 1777 Modifica el valor a Wikidata
Birkirkara Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juliol 1837 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Colònia de la Corona de Malta Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatMalta Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit de terra Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSetge de Malta Modifica el valor a Wikidata
Premis

Vincenzo Maria Borg (Maltese, 1773 – 18 de juliol de 1837), també conegut pel seu sobrenom Brared (o Braret ), va ser un comerciant maltès que va ser un dels principals líders insurgents durant el bloqueig francès de 1798–1800. Va ser tinent des de 1801 fins que va ser deposat el gener de 1804.[1]

Biografia[modifica]

Residència de Vincenzo Borg,[2]</ref> situada a 84, Triq Santu Rokku, Birkirkara.[3] Va ser utilitzat com a escola i com a hospital.[4] Té una Muxrabija única en una torre a la part superior de la casa.[5]

Ċensu Borg, sobrenomenat Brared,[6][7] va néixer l'any 1773 a la ciutat de Birkirkara .[8] Va ser un dels principals comerciants de cotó a Malta i va ser una figura popular a l'illa.[9] Com a part del seu negoci, solia vendre productes anomenats brared (singular: barrada) i així va originar el seu sobrenom.[7]

Quan els maltesos es van rebel·lar contra l' ocupació francesa el 1798, Brared va ser escollit pels habitants de Birkirkara i Mosta com a líder. Va estar al capdavant del batalló més gran de l' exèrcit insurgent [9] i es va convertir en un dels principals líders de l'aixecament, juntament amb Emmanuele Vitale i Francesco Saverio Caruana .[10] Ha finançat una sèrie de soldats durant tot el bloqueig.[7]

Ta' Xindi Farmhouse, la seu de camp de Brared el 1798–1800

Durant tot el bloqueig, capomastri sota el comandament de Brared va construir una sèrie de bateries per bombardejar posicions franceses i evitar un contraatac, incloent la bateria de Għargħar, la bateria de Ta' Għemmuna i diverses bateries a Sliema . Brared tenia la seva seu de camp a Ta' Xindi Farmhouse, avui una de les poques fites supervivents del bloqueig.[11]

El 4 de febrer de 1799, Brared va suggerir al capità Alexander Ball que Malta fos sota protecció britànica, i va hissar la primera bandera britànica a l'illa.[2] [10] El 2 de febrer de 1801, Brared va rebre la medalla d'or Pro Patria en reconeixement al seu paper en el bloqueig.[10] Va esdevenir el tinent de Birkirkara i Mosta de 1801 a 1804.[7] Es va barallar amb Ball el gener de 1804 a causa de suposades intrigues polítiques,[10] i va ser posat sota arrest domiciliari. Va ser nomenat cavaller de l' orde de Sant Miquel i Sant Jordi el 9 de febrer de 1833.[7] [9]

Brared va morir el 18 de juliol de 1837 i va ser enterrat a l' església parroquial de la seva ciutat natal Birkirkara.[7][9]

Bibliografia[modifica]

  • Informació sobre la casa de Brared al costat de l'església de Santa Helena. Els nostres arquitectes: un arxiu privat presentat . Distribuïdors de llibres limitats. ISBN 978-99909-050-8-3> . Arxivat de l'original el 17 de desembre de 2016.
  • «Character of Vincenzo Borg». A: The Appeals of the Nobility and People of Malta: To the Justice, Public Faith, and Policy of the British Government, for the Fulfillment of the Conditions Upon which They Gave Up Their Island to the King, Namely Their Ancient Rights Under a Free Constitution. Lloyd, 1811, p. 1–15. 

Referències[modifica]

  1. «Malta Historical Society (MHS)», 18-08-2019. Arxivat de l'original el 2019-08-18. [Consulta: 17 octubre 2023].
  2. 2,0 2,1 Independent, Malta. «200-year-old History in an old musty archive», 11-03-2012. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 17 octubre 2023].
  3. Jaccarini, C. J. (en maltès) L-Imnara, 7, 1, 2002, pàg. 17–22.
  4. «Mallia, G. (2002). Birkirkara fi zmien il gwerra. Festa [Sant'Elena, Birkirkara, 2002, pp. 127-129.]».
  5. Vigilo, 47, juliol 2016, pàg. 34.
  6. Cassar Pullicino, J. Scientia, 22, 2, 1956, pàg. 69.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Morana, Martin. Ara x'int tgħid: glossarju enċiklopediku ta' termini storiċi, toponimi, qwiel u idjomi, tradizzjonijiet Maltin, kurżitajiet oħra (en maltès). Martin Morana, 2012, p. 40. ISBN 9789995703608. OCLC 830362895. 
  8. Sammut, Mikea Arkivju, 12, 2021, pàg. 3–16.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Schiavone, Michael J. Dictionary of Maltese Biographies Vol. 1 A-F. Pietà: Pubblikazzjonijiet Indipendenza, 2009, p. 289. ISBN 9789993291329. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 Sammut, Joseph C. Proceedings of History Week, 1992, pàg. 76–87.
  11. Spiteri, Stephen C. Arx – Online Journal of Military Architecture and Fortification, 6, maig 2008, pàg. 4–47 [Consulta: 1r maig 2016].