Viquiprojecte:ViquiPAU 2020/Temari/CAT/Història de la Filosofia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La filosofia antiga i medieval[modifica]

  • Plantejament del problema de la naturalesa i del coneixement en els inicisde la reflexió filosòfica, en Plató i Aristòtil.
  • Plantejament del problema de l'ésser humà, la moral i la política en elssofistes, Plató i Aristòtil.
  • Identificació dels principals corrents de pensament hel·lenístic i valoració dela importància de la ciència alexandrina.
  • Anàlisi de les relacions entre filosofia i religió en el període medieval.
  • Estudi del pensament d'almenys dos autors o autores d'aquest període,entre els quals hi ha Sòcrates, Plató, Aristòtil, Epicur, Sèneca, Agustíd'Hipona i Tomàs d'Aquino.

La filosofia moderna[modifica]

  • Anàlisi de les relacions entre ciència, filosofia i religió en la modernitat.
  • Distinció entre racionalisme i empirisme en relació amb el problema de l'origen del coneixement i la veritat. Valoració dels intents per superar lesvisions contraposades mitjançant la síntesi.
  • Comparació de les teories ètiques i polítiques de diferents pensador smoderns.
  • Anàlisi del concepte de raó il·lustrada i de la idea de progrés. Valoració de la seva influència en la configuració del pensament modern.
  • Estudi del pensament d'almenys dos autors o autores d'aquest període,entre els quals hi ha Maquiavel, Galileu, Descartes, Newton, Hobbes, Locke, Hume, Rousseau i Kant.

La filosofia contemporània[modifica]

  • Reconeixement de diferents alternatives ideològiques sobre el treball humà i la riquesa que se'n deriva en el context de la revolució industrial.
  • Anàlisi de la crisi de la raó il·lustrada i de la idea de progrés al començament del segle XX. Valoració de les conseqüències d'aquesta crisi en la construcció de l'individu i la societat contemporànies.
  • Explicació de la problemàtica generada per la filosofia del segle XX enrelació amb el llenguatge i la ciència.
  • Anàlisi d'alguns problemes que afronta la reflexió filosòfica actual en elcamp de l'ètica i la política.
  • Estudi del pensament d'almenys dos autors o autores d'aquest període,entre els quals hi ha Stuart Mill, Marx, Nietzsche, Freud, Wittgenstein,Popper, Ortega, Sartre, Arendt i Foucault.

Lectures[modifica]

Grup A
  • Plató: La República: Llibre II: 368c-376c, Llibre IV: 427c-445e, Llibre VII: 514a-520a, 532b-535a.
Grup B
  • B1. Descartes: Meditacions Metafísiques, Parts I, II, V i VI.
  • B2. Locke, Segon tractat sobre el govern civil, capítols I, II, III, V (seccions 26, 27, 31-34, 42-51), VIII i XIX (seccions 211-229).
  • B3. Hume: Resum (“Abstract”) del Tractat de la naturalesa humana.
  • B4. Kant: seleccions de Fonamentació de la Metafísica dels costums. Concretament:
    • Primera secció: “Transició del coneixement racional comú de la moralitat al coneixement filosòfic”.  Paràgrafs 1-3, 8-13.
    • Segona secció: “Transició de la Filosofia moral popular a la Metafísica dels costums”. Paràgrafs 12-41, 46-54.
      • Descrivim la mateixa selecció fent referència a la paginació estàndard segons l'edició de les obres de Kant de l'Acadèmia Alemanya de Ciències (Kant'sgesammelteSchriften):
        • Primera secció:
Des de 4:393 fins al darrer paràgraf sencer de 4:394 (és a dir, fins incloure el paràgraf que comença per “La bona voluntat no és bona per allò que ella fa o aconsegueix”).
Des de 4:397 (“Per tal d’elucidar el concepte d’una voluntat que és estimable per ella mateixa i bona a banda de cap finalitat ulterior”) fins al darrer paràgraf sencer de 4:399 (és a dir, fins incloure el paràgraf que comença per: “En aquest sentit cal entendre també sens dubte els passatges de l’escriptura en què..”).
  • Segona secció:
Des del darrer paràgraf que comença a 4:412 (“Tot en la naturalesa actua segons lleis”) fins incloure el primer paràgraf de 4:425 (“Per consegüent, hem aconseguit de provar si més no que, si el deure és un concepte que ha de tenir una significació...”).
Des del darrer paràgraf que comença a 4:427 (“La voluntat és concebuda com una facultat de determinar-se a si mateix per actuar”) fins a incloure el darrer paràgraf sencer de 4:430 (el paràgraf que comença amb “En quart lloc, tocant al deure meritori envers els altres”).
Grup C
  • C1. Mill: seccions II i IV de L'utilitarisme.
  • C2. Nietzsche: Selecció de textos de les obres:
    • - Sobre veritat i mentida en sentit extramoral: Secció 1
    • - Aurora: secció 132
    • - La gaia ciència:  seccions 125,  341
    • - Així parlà Zaratustra: Primera part. Pròleg de Zaratustra: apartats 3, 4.  Segona part: secció XXIV “En les illes Afortunades”.
    • - Més enllà del bé i del mal: Seccions 21, 56, 260
    • - Genealogia de la moral: Part I: secció 10 i el començament de la secció 11 (fins incloure la frase que comença amb “La resposta estricta és aquesta:...”. Part II: secció 24. Part III: seccions 11 (a partir del tercer paràgraf, que comença amb “La idea per la qual es lluita en aquest punt és la valoració de la nostra vida...”), 12 i 13.