Vés al contingut

Viquiprojecte:ViquiPAU 2020/Temari/CAT/Llatí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Bloc 1: la llengua llatina

[modifica]
  • Característiques d’una llengua flexiva. Nocions bàsiques de fonètica i deprosòdia.
  • Morfosintaxi nominal. Flexió del nom substantiu i del nom adjectiu. Valor sintàctic bàsicdels casos. Reconeixement de formes considerades irregulars que apareixen amb unelevat índex defreqüència.
  • Morfosintaxi pronominal. Els pronoms anafòrics, demostratius, indefinits, interrogatius,personals, possessius irelatius.
  • Morfosintaxi verbal. Formes personals actives i passives que presenten un índexelevat de freqüència (present i pretèrits perfet, imperfet i plusquamperfet d’indicatiu i de subjuntiu); formes no personals actives i passives (participis de present i de passat; infinitius de present i de passat); formes considerades irregulars que apareixen ambun elevat índex de freqüència. Construccions de participi id’infinitiu.
  • Sintaxi de l’oració simple.
  • Sintaxi de l’oració complexa. Coordinació. Subordinació d’aparició més freqüent enllatí. Oracions de relatiu. Construccions introduïdes per les conjuncions CVM(temporals i temporals-causals), VT (completives, finals, consecutives) / NE(completives i finals) i VT NON(consecutives).
  • Preposicions i conjuncions més habituals.

Bloc 2: els textos llatins i la seva interpretació

[modifica]
  • Traducció de textos originals en prosa de qualsevol època de la llatinitat, excepció feta dels que presenten formes amb dificultats foneticomorfològiques que poden dificultar-ne la comprensió.
  • Anàlisi morfosintàctica dels elements que conformen els textos llatins.
  • Ús del diccionari de llatí

Bloc 3: el lèxic llatí

[modifica]
  • Expressions llatines dels registres estàndard i culte del català.
Expressions d’origen morfològic divers que s’han adaptat a l’ortografia catalana i s’usen com a sintagmes nominals en diferents àmbits.
  • [Un] accèssit
  • [Una] addenda
  • [Un] àlies / alias
  • [Un] alter ego
  • [Un] esnob
  • [Un] ex-libris
  • [Un] lapsus
  • [Un] maremàgnum
  • [L’] ínterim
  • [Un] memoràndum
  • [Un] plus
  • [Una] postdata
  • [El] quid
  • [El] quòrum
  • [Un] rictus
  • [El] súmmum
  • [La] vis còmica
  • [Un] ultimàtum
Expressions d’origen morfològic divers que no s’han adaptat a l’ortografia catalana i s’usen en àmbits diferents com a sintagmes nominals en la forma llatina.
  • [Un] casus belli
  • [Una] conditio sine qua non
  • [Un] modus operandi
  • [Un] modus vivendi
  • [L’]opera prima
  • [Un] primus inter pares
  • [Un] quid pro quo
  • [Una] rara avis
  • [L’]statu quo
  • [La] vox populi
Expressions d’àmbit general amb sentit adverbial temporal.
  • A posteriori
  • A priori
  • Ab illo tempore
  • a. m. (ante meridiem)
  • In articulo mortis
  • In extremis
  • In fraganti (d’in flagranti)
  • Ipso facto
  • p. m. (post meridiem)
  • Sine die
Expressions d’àmbit general amb sentit adverbial modal
  • Ad hoc
  • Ad nauseam
  • Bis
  • Ex aequo
  • In albis
  • In crescendo
  • In extenso
  • In mente
  • Lato sensu
  • Motu proprio
  • Sic
  • Stricto sensu
  • Volens nolens
Expressions usades principalment en l’àmbit jurídic
  • De facto
  • De iure
  • Dura lex, sed lex
  • Ignorantia legis non excusat
  • In dubio pro reo
  • Pacta sunt servanda
  • Patria potestas
  • Persona non grata
  • Sub iudice
Expressions usades principalment en l’àmbit mèdic
  • Coitus interruptus
  • Delirium tremens
  • In vitro - In vivo
  • Placebo
  • Rigor mortis
Expressions usades principalment en els àmbits socioeconòmic i polític
  • Curriculum vitae
  • Dèficit
  • Per capita
  • Prorrata / prorrateig [pro rata parte]
  • Ràtio
  • Referèndum
  • Superàvit
Expressions d’origen cristià que s’usen en àmbits generals
  • Inri
  • Mea culpa
  • Peccata minuta
  • Per saecula saeculorum
  • Rèquiem
  • RIP (requiescat in pace)
  • Vrbi et orbi
Expressions referides generalment a l’àmbit universitari
  • Cum laude
  • Honoris causa
Expressions usades per referir-se a tòpics literaris
  • Aurea mediocritas
  • Beatus ille
Aforismes i expressions proverbials
  • Ad Kalendas Graecas
  • Alea iacta est
  • Audaces fortuna iuvat
  • Cum grano salis
  • De gustibus non disputandum
  • Errare humanum est
  • Facta, non uerba
  • Intelligenti pauca
  • Mens sana in corpore sano
  • Nihil noui sub sole
  • Non plus ultra
  • Veni, uidi, uici
  • Verba uolant, scripta manent
Altres expressions d’ús general
  • Cf. (confer)
  • Etcètera
  • i. e. (id est)
  • Idem
  • In situ
  • Inter nos
  • Per se
  • Post scriptum
  • Sui generis
  • Viceversa
  • Vid. / V. (vide)

Bloc 4: Roma i la pervivència de la cultura clàssica

[modifica]
Civilització romana
  • Urbanisme (disseny, fundació i traçat de les ciutats, muralles) i obres públiques (aqüeductes, ponts i vies).
  • L’habitatge (domus, uillae iinsulae).
  • El temps d’oci. Forma i funció dels edificis (teatre, amfiteatre, circ i termes) i activitats que s’hi desenvolupaven.
  • Els temples.
Patrimoni arqueològic
  • La presència romana a Catalunya: Barcino, Emporiae, Ilerda, Tarraco (i els seus monuments)
  • La presència romana a la resta d’Hispània. Emerita Augusta (i els seus monuments)
Literatura. Principals gèneres i autors llatins
  • Poesia dramàtica: Plaute i Terenci.
  • Poesia èpica: Virgili. Les Metamorfosis d’Ovidi, un poema epicodidàctic.
  • Poesia lírica: Horaci.
  • Poesia elegíaca: Ovidi.
  • Prosa historiogràfica: Tit Livi.
  • Oratòria:Ciceró.
Lectures
  • Plaute, Els bessons (obra completa)
  • Ovidi, Metamorfosis (selecció):
Deucalió i Pirra (1,313-415)
Metamorfosi de Dafne (1,452-567)
Faetont (2, 1-400)
Rapte d’Europa (2, 833-875)
Narcís (3, 339-510)
Píram i Tisbe (4,53-166)
Hermafrodit (4, 285-388).
Perseu i Andròmeda (4, 663-789).
Aracne (6, 1-145).
Dèdal i Ícar (8, 183-235).
Filèmon i Baucis (8,611-724).
Orfeu i Euridice (10,1-77).
Midas (11, 85-194).