Visió estereoscòpica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La visió estereoscòpica és aquella que integra dues imatges que, per mitjà del cervell l'ésser humà és capaç de convertir en una sola, i crear una imatge tridimensional. Es produeix quan cada ull acomoda el cristal·lí per enfocar correctament un objecte i així ambdós eixos òptics convergeixen sobre l'objecte que es mira. Per aquest procés s'utilitza la visió binocular i l'estereoscòpia.[1]

Aquesta habilitat es desenvolupa durant la infància, al cervell li costa un temps aprendre a fusionar els estímuls del món en 3D. Es considera que fins als 12 anys no s'obté la visió estereoscòpica per complet.[2]

Visió estereoscópica directa[modifica]

La visió estereoscópica directa és una habilitat físico-psicològica de l'ésser humà, permet veure imatges tridimensionals amb una visió binocular. A la retina de cada ull es forma una imatge d'un objecte, les dues imatges són lleugerament diferents per la diferència posició dels ulls, formant un efecte de relleu. La separació entre els dos òrgans receptius, és a dir els ulls, és aproximadament de 65mm i es diu distància interpupil·lar.[3]

Mitjançant una sola imatge l'ésser humà no és capaç de percebre el relleu o la profunditat, ja que tots els punts de la imatge es projecten en un mateix pla. Per percebre la profunditat s'han de donar les següents condicions:[4][2]

  • Cada ull ha d'observar una imatge i entre elles han de ser lleugerament diferents.
  • La imatge s'ha de presentar de tal manera que el que veu un ull i l'altre es talli en algun punt.
  • La convergència dels ulls no ha d'excedir el límit de la convergència natural que és aproximadament de 20 graus.[1]


Visió estereoscópica indirecta[modifica]

La visió estereoscòpica directa es pot substituir de manera artificial usat elements òptics auxiliars, aleshores es crea l’anomenada visió estereoscòpica indirecta. Utilitzant un element òptic d'observació es pot presentar de manera aïllada una imatge a cada ull. El sistema físic-psicològic fusiona el contingut de les dues imatges i crea un model tridimensional. L'element òptic més utilitzat és l’estereoscopi que permet que cada ull observi una imatge diferente. Els estereoscopis més utilitzats són:

  • Estereoscopis de lents
  • Estereoscopi de miralls
  • Estereoscopis de miralls i prismes[1]


Disfuncions de la visió estereoscòpica[modifica]

Hi ha persones que no aconsegueixen desenvolupar la visió estereoscòpica a causa d'un problema del cervell o d'alineació dels ulls. A aquest fenomen se'l coneix com a "ceguera estèreo" o "visió plana". Es calcula que el pateixen entre el 4% i el 10% de la població. Aquestes persones no capten la profunditat, el relleu i la tridimensionalitat. Alguns dels principals problemes associats a la falta de visió estereoscòpica són la dificultat per conduir i per realitzar esports amb estímuls visuals constants (futbol, rugbi, bicicleta...).[2][3][4]


Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Visión estereoscópica. Documento de cátedra. Fotogrametría CEFOCCA-UNS
  2. 2,0 2,1 2,2 «¿Qué es la visión estereoscópica? | Blog de Clínica Baviera» (en castellà). Blog de Clínica Baviera, 21-04-2017.
  3. 3,0 3,1 «Cómo desarrollamos la visión estereoscópica» (en castellà). IMO, 13-07-2011.
  4. 4,0 4,1 «Qué es la visión estereoscópica | Medical Óptica» (en castellà). Medical Óptica Audición, 27-10-2016.