Vladímir Góvorov

Vladímir Leonídovitx Góvorov
Влади́мир Леони́дович Го́воров
	;
Biografia
Naixement	18 octubre 1924 ; Odessa (Ucraïna)
Mort	13 agost 2006 (81 anys); Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Dades personals
Formació	Acadèmia Militar de l'Estat Major de les Forces Armades de Rússia
Activitat
Ocupació	militar, polític, Liquidador
Activitat	1942-1992
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de	Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica ; primera Cambra Cívica de la Federació Russa
Carrera militar
Lleialtat	Unió Soviètica ; Rússia
Branca militar	Exèrcit Roig
Rang militar	General d'Exèrcit
Comandant de (OBSOLET)	Districte Militar del Bàltic, Districte Militar de Moscou, Forces de Defensa Civil de l'URSS
Conflicte	Gran Guerra Patriòtica
Altres ocupacions	President dels Veterans de Guerra de Rússia
Família
Fills	Leonid Vladimirovich Govorov
Pare	Leonid Góvorov
Cronologia
26 abril 1986	accident de Txernòbil
Premis
	Heroi de la Unió Soviètica ; Orde del Mèrit a la Pàtria ; Orde de Lenin (2)

Vladímir Leonídovitx Góvorov (rus: Влади́мир Леони́дович Го́воров; 14 d'octubre de 1924 – 13 d'agost de 2006) va ser un comandant militar soviètic, amb grau de General d'Exèrcit, que rebé el títol d'Heroi de la Unió Soviètica.

Biografia

Fill del comandant de l'Exèrcit Roig, Mariscal de la Unió Soviètica Leonid Góvorov, va néixer a Odessa. El 1938, amb només 14 anys, juntament amb un amic de l'escola decidiren anar-se'n cap a Espanya per lluitar amb l'Exèrcit Republicà a la Guerra Civil Espanyola. Van marxar de Moscou, però en arribar a Tuapsé (krai de Krasnodar) en secret, descobriren que el vaixell ja havia salpat. Després d'aquest incident va continuar els estudis, graduant-se a l'escola secundària.

Va ingressar a l'Exèrcit Roig al juny de 1942. Es va graduar a l'Escola d'Artilleria de Riazan el 1943. Va comandar un escamot de fusellers i, a continuació, una bateria d'artilleria als Fronts de Leningrad i 2n del Bàltic. Participà en la defensa de Leningrad, a l'ofensiva del Bàltic i al setge de Curlàndia, sent ferit i condecorat amb l'Orde de la Guerra Patriòtica de 2a classe.

El 1946 es graduà a l'Escola Oficial d'Artilleria, passant a comandar un batalló. El 1949 es graduà a l'Acadèmia Militar Frunze, passant a servir a l'óblast de Kaliningrad, al Districte Militar del Bàltic, arribant a comandar un regiment mecanitzat de l'11è Exèrcit el 1952. El 1956 va ser nomenat segon al comandament de divisió, comandant-la el 1958.

El 1963 es graduà a l'Acadèmia Militar d'Estat Major amb una medalla d'or, passant a servir com a cap d'estat major del Grup de Forces Soviètiques a Alemanya Oriental i, el 1967, passà a ser comandant del 2n Exèrcit Cuirassat de la Guàrdia. Des de 1969 va ser nomenat vicecomandant de les tropes destinades a Alemanya.

El 1971 va ser nomenat comandant del Districte Militar del Bàltic i, a l'any següent, comandant del Districte Militar de Moscou. El 28 d'octubre de 1977 va ser promogut al grau de General d'Exèrcit. Entre 1972 i 1980 va estar al comandament de la desfilada a la Plaça Roja.

A partir de desembre de 1980 és nomenat cap de les tropes de l'Extrem Orient. Des de 1984 és Inspector en Cap del Ministeri de Defensa i adjunt al Ministre de Defensa. Des d'agost de 1986 és cap de les Forces de Defensa Civil de l'URSS i és viceministre de Defensa. En part per eliminar les conseqüències de l'accident de Txernòbil va presentar la dimissió, però no se li va acceptar.

Des de 1976 va ser membre suprem del Comitè Central del PCUS, sent membre de ple dret entre 1981 i 1990. Entre 1972 i 1989 va ser adjunt del Soviet Suprem de l'URSS.

Des de juliol de 1994 va ser President de l'Associació de Veterans de la Federació Russa, i des del 2001 va ser President de la Comissió de Veterans de Guerra. El 9 de maig de 1995 va participar en la desfilada de veterans a la Plaça Roja de Moscou. El 28 de juny de 2005 va ser un dels 50 signataris de la Carta de suport a la condemna dels ex-executius de Yukos.

El 13 d'agost de 2006 va morir a Moscou, sent enterrat al cementiri de Novodévitxi de la capital.

Condecoracions

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Góvorov