Volant RACC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Volant Racc)
Volant RACC
Cartell oficial del 2016
CategoriaRal·li
ÀmbitCatalunya
Espònsor/EntitatMAVISA / RACC
1a Temporada1979
Campió (2015)Ramon Cornet
Web oficialracc.cat/volant-racc
Darrera revisió: 26/02/2024

El Volant RACC Catalunya, més conegut simplement com a Volant RACC, és una fórmula promocional de competició de ral·li creada pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i adreçada a pilots joves que tinguin llicència federativa catalana.[1] Instaurat el 1979, actualment compta amb el patrocini del concessionari d'automòbils vallesà MAVISA, per la qual cosa duu el títol oficial de Volant RACC / Trofeu MAVISA.[2]

La competició consta de set proves puntuables, quatre d'asfalt i tres de terra -en ser un campionat mixt, la dificultat i exigència als participants augmenta-, totes elles dins el Campionat de Catalunya de ral·lis. Del Volant RACC n'han sortit pilots consagrats com ara Dani Solà, Pep Bassas, Mia Bardolet o Josep Maria Membrado entre d'altres.[2]

Història[modifica]

El Volant RACC nasqué un ay després que el club hagués llançat una primera fórmula promocional semblant, el Trofeu FAE ("Foment de l'Automobilisme Esportiu"), i anava destinat a pilots menors de 30 anys que ja haguessin debutat en competició i s'haguessin classificat un mínim de 4 vegades en proves del Campionat de Catalunya de ral·lis o el de muntanya. A més, els tres primers classificats del Trofeu FAE quedaven automàticament classificats per al Volant RACC de l'any següent.[1]

Tot i que es primava l'especialitat dels ral·lis (sobre asfalt i sobre terra), el Volant incloïa proves de diverses disciplines per tal de formar els pilots en totes elles: pujades de muntanya i circuits d'asfalt (amb curses al de Calafat). Per poder optar a la victòria final, el pilot s'havia d'inscriure en un mínim de proves i haver participat en totes les disciplines programades.[1]

Inicialment, els automòbils admesos al Volant RACC eren els mateixos que al Trofeu FAE, és a dir, de fabricació estatal (FN) i del Grup N (des de 1989), repartits en tres categories o divisions:[1]

  • A: Fins a 1.150 cc
  • B: Entre 1.151 i 1.300 cc
  • C: Més de 1.300 cc

D'ençà de 1990, la divisió C desaparegué i s'augmentaren els premis atorgats: a més de les primes de participació, s'establiren premis per als dos millors classificats per categoria a cada prova; el guanyador final del Volant RACC obtenia 800.000 pts (uns 4.808 euros al canvi) i un Peugeot 309 GTI del Grup A, amb el qual podia participar en el Campionat de Catalunya de ral·lis de l'any següent, si era menor de 25 anys, formant part de l'equip RACC-Marlboro Challenge Peugeot. Si el pilot tenia més de 25 anys, rebia 1.200.000 pts (7.212 euros).[1] Hi havia també importants premis en metàl·lic per a la resta de classificats.

Palmarès[modifica]

Font:[3][4]

A 31 de desembre de 2015
Any Pilot
1979 Joan Carles Mach
1980 Jaume Camps
1981 Aman Barfull
1982 Antoni Rius
1983 Fernando Serena i Manuel Casanova[T 1]
1984 Xavier Girbau
1985 Mia Bardolet
1986 Jordi Griñó
1987 Xavier Mas i Jordi Miranda[T 1]
1988 Jordi Ventura
1989 Toni Vidal
1990 Kim Casasayas
1991 Miki Solé
1992 Jordi Picó i Just Garcia[T 1]
1993 Sergi Pérez
1994 Jordi Ferran
1995 Jaume Hernández
1996 Josep Molina
1997 Marc Blázquez
1998 Dani Solà
1999 Josep Maria Membrado
2000 Àlex Juaneda
2001 Eduard García
2002 David Colldecarrera
2003 Marc Gutiérrez
2004 Òscar Mascaró
2005 Jordi Martínez
2006 Jordi Martí
2007 Marc Jiménez
2008 Alex Bercianos
2009 Ferran Pujol
2010 Joan Carchat
2011 Víctor P. Raluy
2012 Miquel Prat
2013 Jordi Salinas
2014 Jordi Rodríguez
2015 Ramon Cornet

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Copilot

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Del Arco 1990: «El RACC i els debutants. Volant RACC i Trofeu FAE» p. 244-245
  2. 2,0 2,1 «Volant RACC - Trofeu Mòbil 1 - MAVISA». motorsport.racc.cat. RACC. [Consulta: 8 desembre 2016].
  3. «Palmarès - Volant RACC Catalunya». motorsport.racc.cat. RACC. [Consulta: 8 desembre 2016].
  4. Del Arco 1990: «Apèndix. El llibre d'or de l'automobilisme a Catalunya» p. 289-295
Bibliografia

Enllaços externs[modifica]