Vés al contingut

Volcà submarí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Volcà submarí a l'estret Bransfield de l'Antàrtida
Cresta oceànica
Erupció sobresortint a l'atmosfera del volcà submarí Kavachi situat a 25 m. sota la superfície de l'oceà.

Un volcà submarí és una fissura submarina de la superfície terrestre per on el magma pot sortir per erupció. Els volcans submarins són a prop de les zones de col·lisió de les plaques litosfèriques, conegudes com dorsals o crestes oceàniques. la majoria es localitzen en les fondàries dels mars i oceans, però també n'hi ha en aigües somes, i poden arribar a llençar materials directament a l'atmosfera durant l'erupció. S'estima que els volcans submarins aporten el 75% del total de la sortida anual de magma a la superfície terrestre.

A Europa n'hi ha de localitzats al Mediterrani, localitzats a la mar Tirrena davant de la costa oest d'Itàlia. A l'Atlàntic, les illes Canàries, són una cadena d'illes volcàniques amb volcans submarins molt actius. Poden provocar esllavissades submarines o tsunamis durant un esdeveniment eruptiu.[1][2]

L'activitat volcànica pot produir surgències hidrotermals amb abundant activitat biològica. Aquestes surgències es localitzen als cims, a les crestes i als vessants de les muntanyes submarines.

Els sistemes volcànics més productius de la Terra són a una mitjana de 2.600 m. de profunditat sota l'aigua. El magma i la lava creen i canvien constantment les vores i límits de les plaques oceàniques. La temperatura en profunditat i els minerals que flueixen, afavoreixen alguns dels ecosistemes més rars i rics de la Terra.[3][4]

El vulcanisme submarí més profund és força difícil de detectat i complicat d'estudiar. No obstant, és clara la importància dels volcans submarins en els processos de formació de l'escorça terrestre i en la qualitat i les característiques químiques de l'aigua dels oceans. Les conques oceàniques ocupen més de dues terceres parts de la superfície de la Terra i són recobertes per capes sedimentàries i pels dipòsits dels volcans submarins.[5][6]

Formació

[modifica]

En les muntanyes submarines les roques es formen per la fusió del mantell, combinant processos baixos de fusió que produeixen el regruiximent de l'escorça oceànica.[7]

Els volcans submarins es formen a la superfície de la Terra sota el nivell del mar. Si els volcans són actius hi pot haver erupcions i alliberament de magma. Els que són a poca profunditat poden expulsar material a l'atmosfera. La lava emesa pels volcans submarins és força diferent de la lava volcànica terrestre per estar en contacte directe amb l'aigua. L'octubre de 2011 es va formar un nou volcà submarí a l'illa Hierro de les Canàries.[8] En fondàries submarines de més de 2.200 metres la pressió de l'aigua excedeix de 218 atmosferes. La pressió crítica fa que l'aigua no bulli i esdevé un fluid supercrític. La lava en profunditat forma bancs o coixins.[9]

Tipologies

[modifica]

Hi ha tres tipus bàsics de volcans submarins:

  • Els volcans que es formen a les vores extensives, on dues plaques tectòniques es separen una de l'altra. Les taxes d'extensió varien entre 1-2 cm/any a la dorsal de l'Atlàntic Mitjà i 10-15 cm/any als centres d'extensió del Pacífic-Est. La lava, principalment de basalt, surt en fluxos que solen tenir una forma de "coixí" molt distintiva, depenent de la velocitat i la viscositat del flux.[10]
  • Els volcans de les zones de subducció, allà on dues plaques tectòniques convergeixen i xoquen. La placa que subdueix es fon i produeix una lava de roques com l'andesita, d'alta viscositat i alt contingut de gasos. Aquesta lava s'associa a les erupcions molt violentes però alhora esmorteïdes per la profunditat.
  • Els volcans de punt calent. Es produeixen com a conseqüència d'un plomall de magma que s'eleva a través de l'escorça des d'una zona de fusió superior del mantell terrestre. El basalt és la roca més característica. Les erupcions sovint acaben creant cadenes d'illes volcàniques i muntanyes submarines.[11]

Erupció

[modifica]

Durant molts anys es creia que les erupcions dels volcans submarins eren poques i alhora menys interessants que les dels volcans en terra ferma i que les erupcions submarines només generaven fluxos de lava lents i de poc reccorregut. Un cop la tecnologia va permetre de recollir dades a la zona del Pacífic nord-est, s'ha comprovat i entès la forma de dispersió de cendres i les grans columnes d'aigua calenta.[12]

En les erupcions en aigües profundes, sovint la pressió de l'aigua reté la sortida dels gasos volcànics i es poden produir explosions submarines. Quan l'erupció s'incrementa i el volcà submarí creix, la pressió de l'aigua ja no és prou i els gasos s'escapen. Les emanacions dins l'aigua creen columnes ascendents cap a la superfície, on s'hi observen diferents coloracions de l'aigua pels fangs i restes de tosca que transporten.[13]

A les dorsals oceàniques i zones intrapalca els volcans aboquen materials del mantell que s'eleven o descendeixen amb força depenent de les compressions (regruiximent) o distensions (aprimament) de la placa. En aquests llocs, els volcans aboquen colades de tipus basàltic.

Els magmes dels volcans pròxims a les zones de subducció es formen habitualment per la disminució del punt de fusió a causa de l'addició de volàtils a la placa/llosa descendent. Els magmes contenen majoritàriament compostos calcoalcalins i contenen més silici i major gran abundància de volàtils, però alhora una quantitat inferior de magnesi. Així resulten magmes d'una viscositat més alta i per això són més explosius.[7]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Map of the week - Submarine volcanoes» (en anglès). European Marine Observation and Data Network (EMODnet), 2025. [Consulta: 19 gener 2025].
  2. ↑ Simon J. Day. Volcanic Tsunamis, The Encyclopedia of Volcanoes (Second Edition), Academic Press, 2015, Chapter 58 - Pages 993-1009,Editor(s): Haraldur Sigurdsson, ISBN 9780123859389, https://doi.org/10.1016/B978-0-12-385938-9.00058-4.
  3. ↑ «Submarine Volcanoes» (en anglès). Oregon State University, 2025. [Consulta: 19 gener 2025].
  4. ↑ «Submarine volcanoes» (en anglès). Royal Museums Greenwich, 2025. [Consulta: 19 gener 2025].
  5. ↑ «What is so interesting about Submarine volcanoes?» (en anglès). deepoceaneducation.org, 2025. [Consulta: 30 gener 2025].
  6. ↑ «Scientists discovered five submarine volcanoes north of New Zealand» (en anglès). Earth System Knowledge Platform - Helmholtz-Association, 2025. [Consulta: 30 gener 2025].
  7. ↑ 7,0 7,1 Staudigel, H; Clague, D. «Mountains in the sea. The Geological History of Deep-sea Volcanoes». Oceanography, 23, 1, 3-2010, pàg. 60-61.
  8. ↑ «Volcán submarino de El Hierro» (en castellà-espanyol). Gobierno de Canarias, 2023. [Consulta: 19 gener 2025].
  9. ↑ Newland, E.L., Mingotti, N. & Woods, A.W. Dynamics of deep-submarine volcanic eruptions. Sci Rep 12, 3276 (2022). https://doi.org/10.1038/s41598-022-07351-9
  10. ↑ «Do volcanic eruptions happen underwater?» (en anglès). National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA), 2012. [Consulta: 19 gener 2025].
  11. ↑ «Underwater Volcano Geology» (en anglès). deepoceaneducation.org/, 2025. [Consulta: 19 gener 2025].
  12. ↑ «Energy unleashed by submarine volcanoes could power a continent» (en anglès). University of Leeds, 21-04-2021. [Consulta: 31 gener 2025].
  13. ↑ «Volcano Watch — Submarine eruptions - volcanoes on the rise» (en anglès). Hawaiian Volcano Observatory, USGS, 2005. [Consulta: 30 gener 2025].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Volcà submarí
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Volcà_submarí&oldid=34901806»