Voltor dorsiblanc africà
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Gyps africanus (Salvadori, 1865) |
||||||||||||||
El Voltor dorsiblanc africà[2] (Gyps africanus) és un voltor del Vell Món, per tant un rapinyaire, de la família dels accipítrids (Accipitridae). Està molt relacionat amb el voltor comú europeu.
Morfologia[modifica | modifica el codi]
- Voltor de grandària mitjana, fa una llargària de 78 - 90 cm, amb 197 - 229 cm d'envergadura i un pes de 4,2 – 7,2 quilograms.[3]
- És un voltor típic, amb el cap i el coll cobert de plomissol blanc, ales amples.
- D'un color general marró amb la gropa blanca. Cua fosca.
- Ulls bruns i potes fosques.
- Collaret blanc de plomes a la base del coll.
- Joves més foscos.
Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]
Principalment a zones obertes per tota l'Àfrica subsahariana, a excepció de les zones de selva, les zones extremadament àrides i la part meridional de Sud-àfrica.[1]
Alimentació[modifica | modifica el codi]
Aquest rapinyaire és un necròfag, que s'alimenta de restes animals que troba per la sabana però també de deixalles dels assentaments humans. Sovint es mou en bandades.
Reproducció[modifica | modifica el codi]
Cria normalment en colònies de 5 a 20 parelles, als arbres de la sabana, normalment durant l'estació seca. Ponen un únic ou que cova la femella durant 56 – 58 dies. Mentre el pollet roman al niu (120 – 130 dies) el mascle aporta els aliments regurgitant.
Estatus[modifica | modifica el codi]
Més rar del que es creia, el seu estat de conservació ha estat revisat i apareix a la Llista Vermella de la UICN 2007, com gairebé amenaçat.[1]
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Voltor dorsiblanc africà  |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Distribució i justificació d'estatus Rev. 20-02-2011
- ↑ Denominació a CERCATERM Rev. 20-02-2011
- ↑ James Ferguson-Lees, David A. Christie: Raptors of the World. Christopher Helm, Londres, 2001: Pàgines 122-123 i 425-426. ISBN 0-7136-8026-1
|
