Voltor dorsiblanc africà
| Gyps africanus | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Envergadura | 2,195 m |
|
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 22695189 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Gyps |
| Espècie | Gyps africanus (Salvadori, 1865) |
|
| |
 | |
El Voltor dorsiblanc africà[1] (Gyps africanus) és un voltor del Vell Món, per tant un rapinyaire, de la família dels accipítrids (Accipitridae). Està molt relacionat amb el voltor comú europeu.
Morfologia[modifica]
- Voltor de grandària mitjana, fa una llargària de 78 - 90 cm, amb 197 - 229 cm d'envergadura i un pes de 4,2 – 7,2 quilograms.[2]
- És un voltor típic, amb el cap i el coll cobert de plomissol blanc, ales amples.
- D'un color general marró amb la gropa blanca. Cua fosca.
- Ulls bruns i potes fosques.
- Collaret blanc de plomes a la base del coll.
- Joves més foscos.
Hàbitat i distribució[modifica]
Principalment a zones obertes per tota l'Àfrica subsahariana, a excepció de les zones de selva, les zones extremadament àrides i la part meridional de Sud-àfrica.[3]
Alimentació[modifica]
Aquest rapinyaire és un necròfag, que s'alimenta de restes animals que troba per la sabana però també de deixalles dels assentaments humans. Sovint es mou en bandades.
Reproducció[modifica]
Cria normalment en colònies de 5 a 20 parelles, als arbres de la sabana, normalment durant l'estació seca. Ponen un únic ou que cova la femella durant 56 – 58 dies. Mentre el pollet roman al niu (120 – 130 dies) el mascle aporta els aliments regurgitant.
Estatus[modifica]
Més rar del que es creia, el seu estat de conservació ha estat revisat i apareix a la Llista Vermella de la UICN 2007, com gairebé amenaçat.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Voltor dorsiblanc africà |
- ↑ Denominació a CERCATERM Rev. 20-02-2011
- ↑ James Ferguson-Lees, David A. Christie: Raptors of the World. Christopher Helm, Londres, 2001: Pàgines 122-123 i 425-426. ISBN 0-7136-8026-1
- ↑ 3,0 3,1 Distribució i justificació d'estatus Rev. 20-02-2011
