Von Kármán (cràter marcià)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Von Kármán (cràter).
Infotaula d'accident geogràfic extraterrestreVon Kármán

Modifica el valor a Wikidata
Dades generals
Tipuscràter de Mart Modifica el valor a Wikidata
Cos astronòmicMart Modifica el valor a Wikidata
EpònimTheodore von Kármán Modifica el valor a Wikidata
Dades geogràfiques
Coordenades64° 16′ S, 301° 18′ E / 64.27°S,301.3°E / -64.27; 301.3 Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre90,3 km Modifica el valor a Wikidata
QuadrangleQuadrangle Argyre Modifica el valor a Wikidata
Localització
Identificadors
Gazetteer of Planetary Nomenclature6441 Modifica el valor a Wikidata
Dunes descongelant-se en Von Kármán (imatge CTX del Mars Reconnaissance Orbiter). A les zones fosques el gel ja ha desaparegut. La fotografia està presa durant la primavera marciana.

Von Kármán és un cràter d'impacte del sud-oest del quadrangle Argyre de Mart, localitzat en les coordenades 64.6° Sud de latitud i 58.5° Oest de longitud. Té 90 km de diàmetre i deu el seu nom (aprovat per la UAI en 1973) al científic hongarès nacionalitzat nord-americà Theodore von Kármán.[1][2]

Altres cràters propers destacats són Phillips a l'est, Du Toit a l'est-sud-est, Schmidt al sud-oest; i a l'oest-nord-oest es localitza Fontana, a poc més de mig camí pel que fa a la ubicació de Argyre Rupes, una cresta elevada.

A l'oest del punt mitger del cràter apareix una petita muntanya central amb dos cims, amb un cràter minúscul just al centre. Un cràter petit està unit al brocal occidental, i part del brocal occidental se situa dins del quadrangle Thaumasia.

Von Kármán conté un gran camp de dunes, on es produeixen fenòmens geològics lligats als cicles de congelació i descongelació del terreny. Normalment, les dunes són molt fosques perquè contenen sorra basàltica formada a partir de roques volcàniques també fosques. Així i tot, a l'hivern apareixen cobertes per les gelades. Les imatges de l'article mostren la gelada desapareixent. Aquests punts foscos també són característics de dunes situades en latituds més altes de Mart.

A vegades es formen guèisers de CO2 prop d'aquests llocs. Tenen dues característiques principals: dunes amb punts foscos i canals ramificats la forma dels quals recorda a la d'una aranya. Apareixen a principis de la primavera marciana, sobre els camps de dunes coberts amb diòxid de carboni congelat (CO2 o 'gel sec'), principalment en els punts alts i en els talussos de les dunes; al començament de l'hivern desapareixen. La forma d'aquests punts foscos és generalment arrodonida, i en els pendents és normalment ovalada.[3][4]

En aquestes zones els grans minerals poden estar coberts per una pel·lícula prima d'aigua que pot provocar l'alteració química dels minerals, contribuint a la hipotètica supervivència d'organismes marcians. Estudis realitzats a l'efecte han demostrat que poden existir pel·lícules primes d'aigua en certes èpoques i llocs de Mart. En alguns punts foscos, les capes primes d'aigua líquida podrien formar-se al llarg de 38 sols (dies marcians), coincidint amb els períodes més càlids del dia.[5][6]

Amb el sol més fort de primavera a certes regions, es formen fumaroles de diòxid de carboni que projecten pols fosca en l'aire. Aquesta pols fosca augmenta l'absorció de llum i causa que augmenti la temperatura del terreny, facilitant que l'aigua pugui existir en fase líquida durant períodes curts.[7]

Referències[modifica]

  1. «Gazetteer of Planetary Nomenclature | Von Kármán». usgs.gov. International Astronomical Union. [Consulta: 4 març 2015].
  2. [enllaç sense format] http://www.google.cat/mars/ Google Mars
  3. «Annual change of Martian DDS-seepages» (PDF). lpsc.
  4. Conferència: USRA.EDU
  5. Zent, A.P., Haver-li, R.M., Howard, C.H., Jakosky, B.M., 1993. A coupled subsurface boundary layer model of water on Mars. J. Geophys. Cap de bestiar. 98, 3319–3337.
  6. Mohlmann, D., 2004. Water in the upper martian surface at mid- and low-latituds: Presence, state, and consequences. Icarus 168, 318–323.
  7. Kereszturi, A., I. Rivera-Valentin. 2012. Locations of thin liquid water layers on present-day Mars. Icarus: 221, 289–295.

Enllaços externs[modifica]