Weingartia
 Weingartia lanata  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Cactaceae |
| Subfamília | Cactoideae |
| Gènere | Weingartia Werderm., 1937 |
| Tipus taxonòmic | Echinocactus fidanus |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Spegazzinia
|
Weingartia és un gènere de la família de les cactàcies, amb les espècies natives a Bolívia i l'Argentina.
Distribució[modifica]
A la serralada dels Andes del centre i sud de Bolívia i nord-oest de l'Argentina a elevacions de 1600 a 3600 m.
Descripció[modifica]
Les plantes solen ser solitàries. Les tiges són globoses a oblongues, a 20 cm d'alçada i 15 cm, rarament de 30 cm de diàmetre, de color verd fresc. Les costelles 12-18, en espiral, formant diferents tubercles. Les arèoles en el tubercle en posició excèntrica, enfonsades en la seva part superior. Les espines més robustes i gruixudes, de 7 a 35 en una arèola, espines radials d'1 a 3 cm de longitud, espines centrals de 3 a 4 cm, fins a 5 cm de longitud. Les flors neixen a prop de les puntes de la tija, una arèola pot produir fins a 3 flors, de color groc daurat a taronja o groc vermellós, d'1 a 3 cm de diàmetre. Les escames florals de tub amples i imbricades. Els fruits són globosos a ovoides, de color marró. Les llavors són oblongues, d'1 mm de llarg, negres o marrons.
Taxonomia[modifica]
El gènere Weingartia va ser designat el 1937 per Werdermann per reemplaçar el gènere no vàlid Spegazzinia Backeberg 1933. Totes les espècies del gènere Weingartia van ser transferides a un estat de sinonímia sota el gènere Rebutia (Hunt & Taylor, 1990; Hunt, 1999, Anderson 2001).[1] Investigacions més recents han indicat que el gènere Rebutia tal com es defineix actualment és polifilètic. Sulcorebutia i Weingartia es van mantenir com a gèneres separats en l'estudi; Es mostra a continuació un cladograma resum de les espècies estudiades.[2]
| |||||||||||||||||||||||||||||||
Les espècies classificades anteriorment com a Weingartia, Sulcorebutia i Cintia Kníže & Říha mostren una estreta relació entre elles. El grup més gran d'espècies de Rebutia estudiades, les que tenen pericarpels peluts o estarrufats, formen un clade separat, més distantment relacionat (Rebutia I). Es suggereix que aquests siguin exclosos del gènere Rebutia. [2][3]
Llista d'espècies[modifica]
Llista d'espècies acceptades per The Plant List Org.[4]
- Weingartia fidaiana (Backeb.) Werderm.
- Weingartia kargliana Rausch
- Weingartia lanata F. Ritter
- Weingartia neocumingii Backeb.
- Weingartia neumanniana (Backeb.) Werderm.
- Weingartia westii (Hutchison) Donald
Primera llista de descripció[modifica]
|
Subgènere Weingartia
|
Subgènere Cumingia
|
Referències[modifica]
- ↑ International Cactaceae Systematics Group
- ↑ 2,0 2,1 Ritz, Christiane M.; Martins, Ludwig; Mecklenburg, Rainer; Goremykin, Vadim «The molecular phylogeny of Rebutia (Cactaceae) and its allies demonstrates the influence of paleogeography on the evolution of South American mountain cacti». American Journal of Botany, 94, 2007, p. 1321–1332. DOI: 10.3732/ajb.94.8.1321.. Summary cladogram based on Fig. 2.
- ↑ Stefano Mosti, Nadeesha Lewke Bandara y Alessio Papini,Further insights and new combinations in Aylostera (Cactaceae) based on molecular and morphological data. Pak. J. Bot., 43(6): 2769-2785, 2011
- ↑ http://www.theplantlist.org/browse/A/Cactaceae/Weingartia/
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Weingartia |
- Augustin K.: Weingartia: history, description and reclassification. Cactus & Co. 7. (2): 91-126, 2003
- Ritter Fr.: Kakteen in Südamerika, Spangenberg, 1980.
- Anderson E. F.: The Cactus Family, Timber Press, Portland, Oregon, 2001