Wilhelm Cauer
Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Wilhelm Adolf Eduard Cauer 24 juny 1900 Berlín (Alemanya) |
Mort | 22 abril 1945 (44 anys) Berlín (Alemanya) |
Sepultura | Luisen-Friedhof III 52° 31′ 29″ N, 13° 16′ 38″ E / 52.5247°N,13.2772°E |
Residència | Alemanya |
Formació | Universitat Harvard (1930–1931) Institut de Tecnologia de Massachusetts (1930–1931) Universitat de Göttingen (1927–1928) Universitat Tècnica de Berlín (1923–1926) Universitat de Bonn (1921–1923) Universitat Tècnica de Berlín (1918–1921) Kaiserin-Augusta-Gymnasium |
Tesi acadèmica | Die Verwirklichung von Wechselstromwiderständen vorgeschriebener Frequenzabhängigkeit (1926 ) |
Director de tesi | Georg Hamel |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques i electrotècnia |
Ocupació | matemàtic, físic, enginyer elèctric |
Ocupador | Universitat Tècnica de Berlín (1939–) Mix & Genest (1936–1944) Fieseler & Storch (1934–1936) Mix & Genest (1924–1925) |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Vitold Belevitch |
Família | |
Cònjuge | Karoline Cauer |
Pare | Wilhelm Cauer |
Wilhelm Cauer (Berlín, 24 de juny de 1900 - Berlín, 22 d'abril de 1945) va ser un matemàtic alemany.
Vida i Obra
[modifica]Cauer va néixer en una família de llarga tradició docent i intel·lectual, el seu pare era professor d'enginyeria ferroviària a la Universitat Tècnica de Berlín.[1] El 1918 va començar els estudis d'enginyeria en aquesta mateixa universitat i el 1921 va anar a la universitat de Bonn per fer estudis de matemàtiques i física teòrica. El 1923 va retornar a Berlín, on va obtenir el doctorat el 1926.[2]
El 1924 havia començat a treballar a l'empresa berlinesa de telefonia Mix & Genest, però el 1927 va anar a Göttingen per ampliar estudis amb Richard Courant.[3] El 1930 va rebre una beca Rockefeller que li va permetre estudiar a la universitat Harvard i al MIT.[1] En retornar a Alemanya va ser conscient que potser no hi hauria places acadèmiques per a la seva mena de coneixements: massa teòrics pels enginyers i excessivament pràctics per als matemàtics. Amb l'arribada dels nazis al poder el 1933 encara va empitjorar la situació: els informes que van fer sobre ell les autoritats no van ser bons[4] i va aparèixer un avantpassat seu (Daniel Itzig, 1723-1799) que havia sigut un banquer jueu prussià.[5]
Després de treballar un temps a l'empresa d'aviació Fieseler & Storch, el 1936 va ser nomenat cap del laboratori de Mix & Genest, el que li va donar estabilitat econòmica. A partir de 1939 també va donar classes a la universitat tècnica de Berlín.[6] A començaments de 1945, quan la guerra estava acabant, es va traslladar amb la seva família a Witzenhausen fugint dels bombardejos i les probables represàlies; però, inexplicablement, va tornar a Berlín on va ser executat per soldats soviètics, tot i que la intel·ligència militar soviètica el tenia en unes llistes de científics a salvar.[5]
Cauer va ser un dles impulsors i creadors de la síntesi de xarxes, dotant a la disciplina del rigor que li mancava fins a la seva època.[7] El 1941 va publicar el seu llibre Theorie der linearen Wechselstromschaltungen (Teoria dels circuits lineals de corrent alterna)[8] quan ja estava treballant en el segon volum, que va ser destrossat dues vegades amb els bombardejos. Aquest segon volum, editat amb els papers que van sobreviure o els que havien quedat dipositats a la universitat de Göttingen, va ser publicat el 1960.[9] Amb altres documents de treball seus, es va publicar el 1958 en anglès Synthesis of Linear Communication Networks (Síntesi de xarxes de comunicació lineals)
A més del estudis dels sistemes de xarxes elèctriques, va estudiar en profunditat el disseny de filtres de freqüències essent els seus treballs pioners en aquest camp. A ell se li deuen els denominats filtres el·líptics.[10] La seva sistematització del concepte de filtre va tenir impactes decisius en els anys 50's i 60's, convertint-se en eines potents en els camps del disseny assistit per ordinador i en el dels filtres passius.[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Cauer, Mathis i Pauli, 2000, p. 2.
- ↑ Pauli, 2002, p. 935.
- ↑ Mathis i Pauli, 1992, p. 169.
- ↑ Segal, 2003, p. 176.
- ↑ 5,0 5,1 Cauer, Mathis i Pauli, 2000, p. 3.
- ↑ Mathis i Pauli, 1992, p. 171.
- ↑ Espí López, Camps Valls i Magdalena Benedito, 2008, p. 96.
- ↑ Cauer, Mathis i Pauli, 2000, p. 5.
- ↑ Cauer, Mathis i Pauli, 2000, p. 10.
- ↑ Li, 2012, p. 2.
- ↑ Mathis i Pauli, 1992, p. 172.
Bibliografia
[modifica]- Cauer, Emil; Mathis, Wolfgang; Pauli, Rainer. «Life and Work of Wilhelm Cauer (1900 - 1945)». A: Université de Perpignan. MTNS 2000: Mathematical Theory of Networks and Systems : Book of Abstracts and Proceedings (en anglès). Université de Perpignan, 2000, p. 1-10. ISBN 0-691-00451-X.
- Espí López, José; Camps Valls, Gustavo; Magdalena Benedito, Rafael. Síntesis de Redes: Impedancias y Filtros (en castellà). Delta Publicaciones, 2008. ISBN 978-84-92453-01-6.
- Li, Ming «Approximating Ideal Filters by Systems of Fractional Order» (en anglès). Computational and Mathematical Methods in Medicine, 2012, pàg. 1-6. DOI: 10.1155/2012/365054. ISSN: 1748-6718.
- Mathis, Wolfgang; Pauli, Rainer. «Wilhelm Cauer: An Early Founder of System Synthesis». A: Robert Trappl (ed.). Cybernetics And Systems Research '92 - Proceedings Of The 11th European Meeting (en anglès). World Scientific, 1992, p. 167-174. ISBN 9789814537797.
- Pauli, Rainer. «The Scientific Work of Wilhelm Cauer and its Key Position at the Transition from Electrical Telegraph Techniques to Linear Systems Theory». A: Robert Trappl (ed.). Cybernetics And Systems Research '2002 - Proceedings Of The 16th European Meeting (en anglès). World Scientific, 2002, p. 934-939.
- Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 0-691-00451-X.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wilhelm Cauer» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Matemàtics del segle XX
- Morts a Berlín
- Alumnes de la Universitat Tècnica de Berlín
- Alumnes de la Universitat de Göttingen
- Alumnes de la Universitat de Bonn
- Alumnes de la Universitat Harvard
- Alumnes de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts
- Professors de la Universitat Tècnica de Berlín
- Matemàtics berlinesos