Wushmgir ibn Ziyar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaWushmgir ibn Ziyar
GONBAD25.JPG
Biografia
Naixement Q6411523 Tradueix
Mort desembre 967 (Gregorià)
Gorgan
Causa de mort Atac d'animal
  Emir 

Activitat
Ocupació Polític i poeta
Família
Família Ziyàrides
Fills Kabus ibn Wuixmagir
Bisutun Tradueix
Pare Zeyar
Modifica les dades a Wikidata

Zahir al-Dawla Wushmgir ibn Ziyar o Vushmgir ibn Ziyar (+967), en persa: وشمگير fou el segon sobirà de la dinastia ziyàrida d'origen daylamita.

Fou lloctinent del seu germà Mardawidj ibn Ziyar i quan aquest fou assassinat per les tropes turques el 935, fou aclamar per les tropes daylamites a Rayy com a nou emir. Molts soldats turcs van desertar, entrant alguns al servei del buwàyhida Hasan (Rukn al-Dawla), mentre altres passaven al servei del califa de Bagdad. Wushmgir va derrotar el mateix 935 als samànides i a les forces del daylamita Makan ibn Kaki, que havia estat nomenat governador del Gurgan (després de cedir el govern de Kirman) i va envair el Tabaristan. Hasan (Rukn al-Dawla) es va reunir amb el seu germà Ali (Imad al-Dawla) que li va facilitar tropes per disputar el Jibal a Wushmgir. Makan fou rebutjat al Tabaristan i Wushmgir encara va ocupar part de Gurgan.

Wushmgir va decidir evitar el conflicte amb els samànides i el 936 va decidir renunciar al Gurgan a favor de Makan ibn Kaki. Encara que Rukn al-Dawla va arribar a conquerir Isfahan, el 939, la va perdre i la guerra es va acabar fugint el buwàyhida cap al Fars. Així durant els primers cinc anys Wushmgir va conservar les conquestes del seu germà a la part septentrional de Pèrsia. Makan, fort de l'aliança amb Wushmgir, va rebutjar vers el 939 la sobirania samànida. L'emir samànida va enviar contra ell (940) un exèrcit dirigit Abu Ali Ahmad ben Muhtadj Čaghani que va assetjar Gurgan. Makan va demanar ajut a Wushmgir que va enviar tropes però la ciutat va caure després d'un llarg setge. Makan va fugir cap a Rayy, possessió del seu aliat Wushmgir; el general samànida els va atacar a la zona, a un llogaret anomenat Ishakabad, en direcció a Damghan, i els dos aliats foren derrotats el 25 de desembre del 940 i Makan va morir en combat, i el seu cap fou enviat a l'emir samànida a Bukharà i reenviada després al califa de Bagdad.

Wushmgir va perdre els territoris de Pèrsia septentrional i va haver de fugir cap al Tabaristan on es va trobar que el seu governador a Sari, al-Hasan ibn al-Fairuzan, cosí de Makan, s'havia revoltat i acusava a Wushmgir de la mort del seu parent. El ziyàrida el va derrotar i al-Hasan va demanar ajut a Ibn Muhtaj que va envair el Tabaristan. Wushmgir va haver de reconèixer llavors l'autoritat samànida. Mentre el buwàyhida Hasan va aprofitar per reconquerir Isfahan (940). Quan Ibn Muhtadj va marxar cap al Khurasan samànida, Wushmgir va recuperar Rayy però a la mort de l'emir samànida Nasr I ibn Ahmad el 943, Rukn al-Dawla es va apoderar de Rayy i la resta del Jibal, i Wushmgir va haver de tornar cap al Tabaristan on fou derrotat per al-Hasan ibn al-Fairuzan, que ja s'havia apoderat de Gurgan. Wushmgir es va haver de refugiar al territori muntanyós dels bawàndides i finalment a la cort samànida de Nuh I ibn Nasr. Al-Hasan ibn al-Fairuzan es va aliar llavors amb Hasan (Rukn al-Dawla) que dominava Rayy i el Jibal però el 945 Ibn Muhtaj va arrebassar Rayy al buwàyhida i al-Hasan va haver de reconèixer la sobirania samànida. Llavors Wushmgir es va apoderar de Gurgan, amb suport samànida, però no el va poder conservar davant al-Hasan i els buwàyhides que el van foragitar altre cop; el 947 Wushmgir va retornar i aquesta vegada va poder ocupar Gurgan i Tabaristan a al-Hasan amb ajut d'una important força samànida.

El 948 Rukn al-Dawla va envair Tabaristan i Gorgan i va dominar aquests territoris amb suport d'al-Hasan. L'atac del musafírida Marzuban ibn Muhammad a Rayy (948/949) va fer perdre aquests territoris a Rukn al-Dawla i els seus aliats. Rukn al-Dawla va retardar l'atac de Mazurban per mitjans diplomàtics i quan va rebre reforços del seu germà el va poder derrotar a prop de Qazvín on Mazurban fou fet presoner, i en el contraatac es va apoderar del sud de l'Azerbaidjan que va conservar fins al 950/951, quan va perdre la major part d'aquesta conquesta i Rayy i el Jibal davant de l'atac de Wushmgir i els samànides, que no ho van poder conservar.

Fin el 955/956 Rukn al-Dawla va haver d'enfrontar a Wushmgir i als samànides. Va jugar amb habilitat la rivalitat entre Wushmgir i els samànides i entre els diversos prínceps i generals d'aquests darrers. El 955/956 finalment Rukn al-Dawla es va declarar tributari samànida i va signar un acord de pau (que després es va renovar per segona vegada el 971/972 en condicions més favorables). Wushmgir obtenia el Tabaristan i Gurgan. La pau no va durar gaire temps i el 958 el ziyàrida va passar a l'ofensiva i va entrar a Rayy breument, però el 960 Rukn al-Dawla li va prendre el Gurgan, també per poc temps. Rukn al-Dawla va atacar a Wushmgir altre cop el 962 i va tornar a ocupar Gurgan i Tabaristan, igualment de manera temporal.

Els buwàyhides van conquerir Gurgan el 966; el 967 el general samànida Muhammad ibn Ibrahim Shimjuri va ajudar a Wushmgir a recuperar Gurgan als buwàyhides. Wushmgir va morir durant la campanya en un accident de cacera el 7 de desembre del 967. El va succeir el seu fill Abu Mansur Bisutun tot i que l'exèrcit samànida va intentar posar al tron a un altre fill, Kabus (després Kabus I Shams al-Malik). Un tercer fill havia mort abans que Wushmgir. Després del seu regnat la dinastia fou un poder local de la Càspia amb poca influència sobre els afers de Pèrsia.

Bibliografia[modifica]

  • R. N. Frye (1975). The Cambridge History of Iran, Volum IV: From the Arab Invasion to the Saljuqs. ISBN 0-521-20093-8