Xampinyó silvestre
Agaricus campestris  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Estat de conservació | |||||||||
 | |||||||||
| Risc mínim | |||||||||
| UICN | 122090215 | ||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Agaricus | ||||||||
| Espècie | Agaricus campestris L., 1753 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | Agaricus campestris var. equestris Agaricus campestris var. fuscopilosellus Agaricus campestris var. isabellinus Agaricus campestris var. squamulosus Agaricus campestris subsp. robustissimus Agaricus campestris var. americana Agaricus campestris var. cortinatus Psalliota campestris var. squamulosa Psalliota campestris var. isabellina Agaricus campestris var. desertorum Agaricus campestris var. flavescens Agaricus campestris var. insignis Agaricus campestris var. lilacinus Agaricus campestris var. majusculus Agaricus campestris var. maximus Agaricus campestris var. pleurocystidiatus Agaricus campestris var. pratensis Agaricus campestris var. praticola Agaricus campestris var. varius Agaricus campestris var. xanthodermatoides Agaricus campestris var. buchananii Agaricus robustissmus Agaricus setiger Psalliota campestris Psalliota flocculosa Psalliota campestris var. equestris Psalliota campestris var. fuscopilosella Psalliota campestris var. nauseosa Psalliota campestris var. praticola Psalliota campestris var. setigera Psalliota campestris var. umbrina Psalliota campestris var. villatica Psalliota villatica var. roseola Psalliota villatica Agaricus villaticus
| ||||||||
El xampinyó silvestre o camperol[1] (Agaricus campestris, del llatí campester, perquè creix al camp) és un bolet de la divisió dels basidiomicets i comestible.
Descripció[modifica]
Barret amb esquames (semblants a una escata de peix) blanquinoses, poc denses, sobre un fons també blanquinós. Làmines que, en tallar o trencar el bolet, aviat es tornen fosques, finalment negres. Cama blanca, amb anell, sovint tacada de negre per les espores. Carn invariable-que no pateix alternacions. Olor no remarcable. (ATENCIÓ: no confondre amb Lepiota brunneoincarnata, un bolet molt tòxic, que pot arribar a ser mortal, sol sortir en els boscos, en els marges dels camins i en llocs oberts.) Informació extreta de CAÇADORS DE BOLETS
El seu barret blanquinós és arrodonit de tendre i planer convex de vell. La seva carn és blanca i consistent. En alguns casos té escames de color marró. Té làmines de color rosat que s'enfosqueixen fins a quedar gairebé negres quan envelleix. El seu peu es pot separar. És blanc amb una anella i robust. Per sota l'anella sol tenir vires marronoses.
Hàbitat[modifica]
Viu en prats i clarianes herboses, en els mesos de més calor.
Gastronomia[modifica]
És un comestible excel·lent, que fins i tot pot menjar-se cru. Són més bons que el xampinyó cultivat (Agaricus bisporus). Curiosament, mentre en alguns països se'l considera el millor, en d'altres se'l refusa.
Referències[modifica]
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana de l'IEC». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 17 novembre 2019].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xampinyó silvestre |